"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Xavier Bosch: La feina del bon periodista»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Xavier Bosch

Xavier Bosch: La feina del bon periodista


     L’escriptor i millor dit periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) que actualment presenta el programa “Àgora” al Canal 33, i que s’inicià el 1994 a Catalunya Ràdio amb “Alguna pregunta més?”, ideòleg del programa “Un tomb per la vida” (1993-1994) de TV3, o col·laborador a Rac 1 amb els programes d’esports “Primer toc”, “Baviera”, o el magazin matinal “El món a Rac 1”, i autor de narrativa curta o d’una obra de teatre amb més de cent representacions al Teatre Arnau, “El culékulé” (1996), va presentar la seva obra “Se sabrà tot”, que fou Premi Sant Jordi de novel·la el passat 2009.

     El llibre que està escrit amb un certa agilitat i que emmarca el món del periodisme i les seves maneres de fer i de desfer, ha estat una de les obres més venudes escrites en català durant el darrer any, tot gràcies al prestigi del Sant Jordi. La inspiració d’aquesta novel·la li va venir fruit del seu llarg treball com a periodista i concretament de quan exercia com a director al diari Avui, feina que mantingué durant un any i després de veure’s immers en diverses pressions dels de sota i de l’entorn va pensar que el millor era retirar-se i optar per altres opcions. D’aquí li vingué la idea d’escriure una novel·la, però que no seria una novel·la qualsevol, sinó un relat basat en un món que no li era desconegut i que sabia prou bé per on trepitjava.

     Xavier Bosch va anar forjant una petita història que com a tot bon periodista havia d’anar estirant el fil, i així ho va fer, i fila que filaràs, l’acabà, la presentà a concurs i s’endugué el Sant Jordi de novel·la, fent així una entrada triomfal al món de les lletres catalanes. N’hi haurà que etiquetaran aquest llibre com un altre dels mediàtics, ja sigui per la seva coneguda feina de periodista o perquè pot aprofitar la seva posició, però no és així, sinó d’una història basada en un argument enriquit i ben treballat, sobretot pel que fa a la llengua.

     Bosch ens va parlar de la tasca del periodista, tant a la televisió –on ideà i col·laborà activament al programa de televisió sobre el centenari blaugrana: “Aquest any, cent”, on va conèixer llegendes del futbol que avui dia ja no estan entre nosaltres- com a la premsa, d’una tasca que és molt feixuga ni que no ho sembli, però ja no amb el sol fet de treballar a les nits i de pressa i corrents, sinó d’anar a cercar la notícia, d’avançar-se als altres diaris, de descubrir fets amagats, d’aconseguir primícies i despullar trames reals amb gent coneguda al darrere, tot això li va fer replantejar-se la feina de periodista, a causa de les fortes pressions i situacions estressants a què el podia sotmetre gent poderosa o empreses que fins i tot havien col·laborat en la publicitat al diari Avui, d’un diari que estava al límit de la desaparició i necessitava els diners de totes les bandes. Per exemple, ens va explicar que el diari Avui fou el primer a desemmascarar el cas Millet, d’un senyor que havia tingut molt prestigi i que havia donat milers d’euros al diari del qual Bosch era director, això sí, els diners no eren seus, sinó dels altres. També que els diaris esportius i els altres s’enriqueixen a base de promocions, sobretot les que són del Barça i llavors, la premsa que publica notícies del Barça ha d’anar amb cura, perquè el president del F.C. Barcelona es pot empipar i no cedir promocions. Segons ell, el senyor Laporta volia que es publiquessin coses positives del Barça sempre o no cedia promocions, o ell decidia a quin mitjà de comunicaciació escrita, en canvi, al senyor Rossell tant li feia i cedia promocions de manera independent al que es publiqués del Barça. Això sembla una cosa poc important, però és justament al contrari, la premsa s’enriqueix amb les promocions i en necessita tenir sempre en marxa, sinó mireu al vostre voltant. Per tant, el món del periodisme sempre està vinculat a un interès que de vegades lliga de mans i peus al mateix periodista, que és un entorn complicat i que com explica el seu títol, el periodista juga a portar noves i prímicies a la societat. De tots aquests aspectes parla “Se sabrà tot”, amb una trama argumentativa fictícia, que com diu ell, l’escriptor no ha de parlar d’ell, sinó dels altres i ha de saber crear una història que entretingui, com la que ha creat.

     Entre les principals referències literàries de l’autor pràcticament novell, ja que només té una altra novel·la: “La màgia dels reis” (1994), hi ha George Simenon, el mític autor de novel·la negra que construïa trames simples i amb oracions senzilles i amb un argument que anava avançant contínuament. La xerrada de Bosch va durar exactament uns vint-i-cinc minuts, però fou molt enriquidora, sucosa i no tingué desperdici.


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Xavier Bosch: La feina del bon periodista»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Xavier Bosch: La feina del bon periodista».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]