«A un infant» M. Roser Algué Vendrells Il·lustració: Berthe Morisot

"El bressol"
Berthe Morisot

A un infant

—Qui ets que plores
tan fluixet a prop meu,
en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?

—Sóc un infant
perdut entre la boira,
caminant sol i trist, pobre, cansat
i tremolant de fred.

Sense ningú que,
a l'hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la son em guanyi.

Sense ningú que,
en la fredor de l'alba,
m'embolcalli amb tendresa
i em vetlli quan la por
entristeix el meu son de nen pobre.

Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?

—Vine, petit infant,
caminarem plegats.
Jo t'adormiré, amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.

I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor
i et besaré el front.

Ni tu ni jo, petit infant,
estarem mai més sols.

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
«A un infant»

Il·lustració:
"El bressol"
Berthe Morisot
(Bourges, França, 1841 - París, 1895)

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
«A un infant».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036