"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Psicòstasi»

Enric Casasses

Psicòstasi (Enric Casasses)

Psicòstasi

Enric Casasses


     Psicòstasi, la primera obra plàstica del poeta Enric Casasses, en edició de 60 còpies de l'1 al 60, més 5 Proves d'Artista i 5 més Hors Comerce, ja està disponible a través de 50x60 Art, Associació Cultural fundada a Barcelona amb l'objectiu d'editar serigrafies d'artistes que no es dediquen a la pintura, però que tenen art i talent per dedicar-s'hi.

     L'Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), és poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona.

     Els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), els publica en edicions alternatives. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991, quan es publica a l'editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella (Premi Crítica Serra d'Or) que coincideix amb l’inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. El 1993, l'obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana, i posteriorment Calç el Premi Carles Riba 1996 i Plaça Raspall el Premi Joan Alcover el 1998.

     Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre d'altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual -publica la peça de teatre Do'm el 2003-, és l'instigador de les publicacions recents de llibres d'escriptors relegats a l'oblit, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume -amb la connivència d'Edicions del 1984. Publica també l'edició de Perles de Verdaguer (a quatre mans amb Agnès Prats el 2007) i col·labora amb tres produccions discogràfiques, de les quals la més (re)coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l'any 2006, La manera més salvatge.

     La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

poema en
prosa del vent
que feia cantar
els radis de la
bicicleta


abstracte plouen cançons i més
cançons cantant de la caducitat
nostra, advertiments de mort
sempre seriosos, sovint serens
i estoics i a voltes a més me-
lancòlics, als quals cantants
no hi ha més a fer que cremar-
los el front amb un apassionat
petó imaginari, imaginari però
a tu et feia rodar el cap o rodar
quelcom pel cap i aquesta teva
voltamenta i giravoltamenta
esdevé per mi la cama dreta,
la meva cama esquerra empe-
rò, la que pedal a l’altre pedal
de la bicicleta, pedala en l’altre
pedal de la bicicleta, un paisat-
ge apassionat i ben real, o sigui
que a baixar de la bicicleta i a
treure’s les sabates perquè és la
pura i entera creació la que ens
acaricia els peus mútuament,
que les boques voraces del no
res a banda i banda estan ober-
tes però estan immòbils en
suspens i els cantants callen i
sols sonen els acordions de la
bellesa així diguéssim en un
mentrestant figuratiu concret


Enric Casasses
(Granada, 1950)
«poema en
prosa del vent
que feia cantar
els radis de la
bicicleta»

"Cançons d'amor i de revolució"


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Psicòstasi».
Casasses, Enric.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]