«Psicòstasi»

Psicòstasi

Enric Casasses

     Psicòstasi, la primera obra plàstica del poeta Enric Casasses, en edició de 60 còpies de l'1 al 60, més 5 Proves d'Artista i 5 més Hors Comerce, ja està disponible a través de 50x60 Art, Associació Cultural fundada a Barcelona amb l'objectiu d'editar serigrafies d'artistes que no es dediquen a la pintura, però que tenen art i talent per dedicar-s'hi.

     L'Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), és poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona.

     Els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), els publica en edicions alternatives. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991, quan es publica a l'editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella (Premi Crítica Serra d'Or) que coincideix amb l’inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. El 1993, l'obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana, i posteriorment Calç el Premi Carles Riba 1996 i Plaça Raspall el Premi Joan Alcover el 1998.

     Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre d'altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual -publica la peça de teatre Do'm el 2003-, és l'instigador de les publicacions recents de llibres d'escriptors relegats a l'oblit, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume -amb la connivència d'Edicions del 1984. Publica també l'edició de Perles de Verdaguer (a quatre mans amb Agnès Prats el 2007) i col·labora amb tres produccions discogràfiques, de les quals la més (re)coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l'any 2006, La manera més salvatge.

     La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

poema en
prosa del vent
que feia cantar
els radis de la
bicicleta

abstracte plouen cançons i més
cançons cantant de la caducitat
nostra, advertiments de mort
sempre seriosos, sovint serens
i estoics i a voltes a més me-
lancòlics, als quals cantants
no hi ha més a fer que cremar-
los el front amb un apassionat
petó imaginari, imaginari però
a tu et feia rodar el cap o rodar
quelcom pel cap i aquesta teva
voltamenta i giravoltamenta
esdevé per mi la cama dreta,
la meva cama esquerra empe-
rò, la que pedal a l’altre pedal
de la bicicleta, pedala en l’altre
pedal de la bicicleta, un paisat-
ge apassionat i ben real, o sigui
que a baixar de la bicicleta i a
treure’s les sabates perquè és la
pura i entera creació la que ens
acaricia els peus mútuament,
que les boques voraces del no
res a banda i banda estan ober-
tes però estan immòbils en
suspens i els cantants callen i
sols sonen els acordions de la
bellesa així diguéssim en un
mentrestant figuratiu concret

Enric Casasses
(Granada, 1950)
«poema en
prosa del vent
que feia cantar
els radis de la
bicicleta»
"Cançons d'amor i de revolució"