"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Notes biogràfiques:
«Joan Oliver 'Pere Quart'»

Josep Maria Corretger i Olivart
Notes biogràfiques


Joan Oliver 'Pere Quart'

(Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986)

Joan Oliver

Joan Oliver 'Pere Quart'

Ara que fa vint-i-cinc anys

     Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), més conegut literàriament com a Pere Quart ens va deixar ara fa vint-i-cinc anys, un 25 de juny. Fill d’una família industrial sabadellenca, fou el quart d’onze germans i com que en va ser l’únic supervivent va decidir emprar la denominació de Quart com a pseudònim, d'aquí Pere Quart. Amb tan sols vint anys ja havia finalitzat dues carreres, la de Dret i la de Filosofia.

     Fundà i formà part d'un grup d'intel·lectuals amb ambicions artístiques, el Grup de Sabadell (1919), juntament amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. El Grup de Sabadell destacava pel seu tractament de les obres, amb un caire més avantguardista, humorístic i sobretot per l’obra ben feta, característica heretada del Noucentisme. Els estudiosos tal i com comenta Josep Maria Ripoll a lletra.net tenen dificultats per ubicar-lo literàriament parlant, ja que començà a publicar pels volts de 1928, tot i acostar-se més a poetes com Joan vinyoli o Salvador Espriu. El 1923 Oliver entra a formar part de l'equip del Diari de Sabadell del qual en serà director poc temps després i funda edicions La Mirada, que editaran obres de Carles Riba, Josep Carner o d'ells mateixos. De totes maneres, Joan Oliver no deixava la seva tasca d'articulista ja que continuava publicant articles en les principals revistes de l'època, com per exemple, La veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya. El 1934 es donà a conèixer com a poeta.

     Durant la Guerra Civil (1936-1939), Joan Oliver va definir-se pel bàndol republicà. Temps en què exercí com a president de l’Associació d’Escriptors Catalans i com a cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fou cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes, que juntament amb la composició de la lletra de l’himne popular català el portaren cap a una ruptura imminent amb el seu passat aburgesat. És en aquest període que l’autor començà a gestionar-se un fort compromís polític i social que confluiran amb la creació de composicions revolucionàcies i de caire nacionalista com per exemple, el poema “Oda a Barcelona” o l’obra teatral “La fam”. Arran de la guerra produeix dos volums de poesia existencial: “Saló de tardor” (1947), en el qual retorna a les tècniques postsimbolistes i “Terra de naufragis” (1956), marcat per un to elegíac, una expressió quotidiana i més agressivitat, i pel vessant escatològic desenvolupat amb les referències a quatre poetes catalans morts molt joves: Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rossellò-Pòrcel i Màrius Torres. Tots dos poemaris formen part d'una etapa plena de dubtes i meditacions.

     Finalitzada la guerra, la Generalitat li va encarregar la tasca d’ajudar a exiliar-se a molts intel·lectuals del país. Joan Oliver també hagué de fugir de Catalunya arran de la dictadura franquista, s’establí a França, Buenos Aires i més tard a Santiago de Xile, això sí, és molt important comentar que mai va deixar de banda els seus ideals ni la seva gent, així com tampoc va aturar d’escriure. Des del seu exili també va aprofitar per col·laborar amb revistes culturals com Catalunya o Germanor i va fundar l'editorial El Pi de les Tres Branques.

     El 1948 retornà a Barcelona, que estava pressa per la forta repressió franquista que no féu més que conduir-lo cap a la presó Model durant tres mesos. Oliver col·laborà amb la revista Serra d'Or, on tenia una secció fixa “Tros de paper”, on sobresortia la crítica mordaç dels socials i escrit amb un estil col·loquial. també fou conegut com a traductor d’obres clàssiques com per exemple El banyut imaginari, El Tartuf o El misàntrop de Molière, aquesta darrera fins i tot el portà a guanyar un premi als Jocs Florals de París, Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, L'òpera de tres rals, de Bertold Brecht, Un barret de palla d'Itàlia, d'Eugène Labiche, Anònim venecià, de Giuseppe Berto, Ubú, rei, d'Alfred Jarry, o L'hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov, o Pigmalió de George Bernad Shaw.

     Va ésser un poeta, autor teatral, narrador que va haver de lluitar per mantenir els seus drets lingüístics, fins i tot va haver defensar-se a mode d'exili, per no ser escomès per les forces franquistes. En el seu retorn, va romandre molts anys en l'oblit fruit del seu radicalisme i defensa literal per la llengua, que mai va abandonar.

     Val a dir que Oliver també ha estat un dels poetes més musicats de les nostres contrades, de la mà de Lluís Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor, entre d’altres, que tal com és lògic encara li donaren més popularitat, i sinó qui no recorda els seus coneguts versos: “com el Vallès no hi ha res”.

     Del seu repertori destacaren: Oda a Barcelona (1936), un poema molt revolucionari on usava tècniques narratives i col·loquials, Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), obra teatral còmica on apareixen alguns personatges de l’Antic Testament i de la Bíblia amb posicionaments invertits, on fa acte de presència Caïm com a bo i Abel com a dolent, justament el contrari de com foren narrats els fets en la història bíblica i que s’odiaran per posseir Nara, la germana de tots dos. Destaca el final de l’obra amb un final obert. Alguns literats com Jordi Carbonell, veuen en l’obra una distorsió del mite bíblic, burla a la família burguesa o una crítica al conformisme i a l’autoritarisme diví i patern. Una altra de les seves obres cabdals són Les decapitacions (1934), on hi sobresurt el seu esperit crític, ideològics, com els poemes dedicats a Hitler o Mussolini i de tipus humorístic sobre el simbolisme i les avantguardes, a l'estil de l'humor negre anglès.

     D'altres obres que tenen un pes bàsic en la seva producció són Bestiari(1937) obra molts cops representada teatralment i on diversos animals està objectivitzat per diverses situacions exemplificades per animals on Oliver juga amb els mots i la conceptualitat, La fam (1938) on sobresortí el seu afany més revolucionari amb el rerefons de la guerra, Ball robat (1958) que versa sobre un triangle amorós i el fracàs de tres matrimonis madurs, Vacances pagades (1959), la seva obra més coneguda on criticava al capitalisme, la societat de consum, el règim franquista que tant el perseguí, i mostrava un fort compromís amb la societat i la realitat del seu temps i país amb un recull de poemes i on s'observa com a temàtica el plantejament de la mort personal i la preocupació pel més enllà, amb una sàtira moral i filosòfica. Oliver obtingué prestigi durant els anys seixanta fruit del seu acostament al realisme històric. Sovintejaven les seves obres unes ironies que vorejaven el sarcasme.

     En els darrers anys de la seva vida i a conseqüència de la democràcia fou un ull de poll per als polítics, atès que per ell la transició era una mena de traïció, que el portà a rebutjar fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1982. Se li va reconèixer la seva tasca fonamental en el devenir de la llengua catalana, tot i que una mica de manera tardana. Pere Quart lluità sobretot contra el poder polític i el conformisme social. És un dels puntals de la nostra literatura i ben conegut pels alumnes de Batxillerat gràcies a obres com Ball robat o Vacances pagades que van esdevenir en algunes èpoques lectures obligatòries quan ho dictaminaven els polítics i el Departament d'Educació. Joan Oliver mereix ser recordat per la seva tasca literària, el seu vessant articulístic i per la lluita repressiva en defensa de la llengua catalana, tot i que tal i com vull recordar, fou oblidada en els seus darrers anys de vida.


Tast de text:

Corrandes d'exili


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Joan Oliver (Pere Quart)
(Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986)
Corrandes d'exili
(De “Saló de tardor”, 1947)


Altres obres de Joan Oliver:

Teatre:
”Una mena d'orgull” (1926)
”Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet” (1929)
”Cataclisme” (1935)
”El 30 d’abril” (1935)
”Cambrera nova” (1937)
”L’amor deixa el camí ral” (1947)
”Quasi un paradís” (1951)
”La barca d’Amílcar” (1948)
”Primera representació” (1959)

Poesia:
”Saló de tardor” (1947)
”Terra de naufragis” (1956)
”La gran pietat” (1960)
”Circumstàncies” (1968)
”Quatre mil mots” (1977)
”Poesia empírica” (1981)
”Tirallonga de monosíl·labs”
”Refugi de versos” (1987), pòstuma.

Narracions:
”Una tragèdia a Lil·liput” (1934)
”Contraban” (1937)
”Relacions” (1940)
”Biografia de Lot” (1963)


Fonts bibliogràfiques:

http://www.vikipedia.org
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver
Diversos, Garba. Antologia de textos literaris catalans,
Edicions 62, Barcelona, 1982.
Diversos, Solc. Literatura catalana amb textos comentats,
Edicions 62, Barcelona, 1986.
Diversos, Temari de Llengua Catalana i Literatura, volum IV, MAD, Madrid, 2006.

--o0o--

Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Notes biogràfiques:
«Joan Oliver 'Pere Quart'»

Joan Oliver (Pere Quart)


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Notes biogràfiques: Joan Oliver 'Pere Quart'»
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]