L'arbre prohibit
I de la costella que havia tret de l'home,
el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home. (Gen, 2:22)
el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home. (Gen, 2:22)
El desig...
(diguem-ne definitiu)
no només va ser perdre l'eternitat,
el goig, la felicitat... l'ordre... el present...
Va ser també perdre l'absència del dolor.
Tots els bocins del cos
i cadascú la pròpia mesura.
Crec en tu, i per creure, mossego la fruita.
Ell ja no troba la seva veu. Fet a la seva imatge.
Ella busca un nou kit de maquillatge.
La serp s'allunya, serpentejant xiulets.
—Tapa'm, tinc fred —diu ella,
amb un somriure.
—Sí.
Rosa Monleón
(Barcelona, 1970)
«L'arbre prohibit»
"Adam i Eva"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)

Referència:
Monleón, Rosa.
«L'arbre prohibit».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Monleón, Rosa.
«L'arbre prohibit».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada