"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«La meva terra té cos de donzella»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Mirada fauvista al Delta del Llobregat (Toni Arencón i Arias)
"Mirada fauvista al Delta del Llobregat"
Toni Arencón i Arias


La meva terra té cos de donzella


La meva terra està feta de versos dispersos. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De plany i de sofrença.
De deessa d’espigues. De cançó de boira de veus amigues.
De lluny estant, enyorada, multiplica l’absència i perdura
          d’atzur i llàgrimes.

La meva terra està feta d’esperança. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. D’estelada pintada de mar
i de neu. De pàtria vivent, que sent, que plora, que crida,
que es lamenta, que respira, que s’ofega i que canta!
          ... i que dorm i calla....

La meva terra està feta de dracs i de gegants. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De castellers humans.
De mare òrfena d’abraçades. D’ametllers florits i d’oliveres.
I a cada albada, ahir vençuda, la terra meva reneix d’entre les cendres
          ... i és rondalla i és esclat de foc....

La meva terra està feta de barques de mar. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De fresques pinedes,
de brollits i de silencis. De llençols i de proclames.
De roderes arrelades, buscant la primavera, sense pressa.
          La meva terra està feta d’aigua clara.

La meva terra està feta de fresques pinedes. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. I de vegades, incongruent
i un xic covarda, la meva terra, com jo i com qualsevol de nosaltres,
defuig de la sendera, s’amaga, i canvia el pa per monedes argentades,
          ..... i és humana.....

La meva terra està feta de versos dispersos. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. D’estelada pintada de mar
i de neu, que es lamenta, que respira, que s’ofega i que canta!
De deessa d’espigues. La meva terra està feta d’aigua clara,
          d’atzur i de llàgrimes.


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«La meva terra té cos de donzella»

Englantina d'Or
VI Jocs Florals d'Esplugues
Homenatge Angelina Alós
2011

Il·lustració:
"Mirada fauvista al Delta del Llobregat"
Toni Arencón i Arias
Mirada fauvista al Delta del Llobregat (Toni Arencón i Arias)


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«La meva terra té cos de donzella».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]