"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

El mercader de tulipes:
«La meva terra té cos de donzella»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Mirada fauvista al Delta del Llobregat (Toni Arencón i Arias)
"Mirada fauvista al Delta del Llobregat"
Toni Arencón i Arias


La meva terra té cos de donzella


La meva terra està feta de versos dispersos. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De plany i de sofrença.
De deessa d’espigues. De cançó de boira de veus amigues.
De lluny estant, enyorada, multiplica l’absència i perdura
          d’atzur i llàgrimes.

La meva terra està feta d’esperança. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. D’estelada pintada de mar
i de neu. De pàtria vivent, que sent, que plora, que crida,
que es lamenta, que respira, que s’ofega i que canta!
          ... i que dorm i calla....

La meva terra està feta de dracs i de gegants. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De castellers humans.
De mare òrfena d’abraçades. D’ametllers florits i d’oliveres.
I a cada albada, ahir vençuda, la terra meva reneix d’entre les cendres
          ... i és rondalla i és esclat de foc....

La meva terra està feta de barques de mar. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. De fresques pinedes,
de brollits i de silencis. De llençols i de proclames.
De roderes arrelades, buscant la primavera, sense pressa.
          La meva terra està feta d’aigua clara.

La meva terra està feta de fresques pinedes. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. I de vegades, incongruent
i un xic covarda, la meva terra, com jo i com qualsevol de nosaltres,
defuig de la sendera, s’amaga, i canvia el pa per monedes argentades,
          ..... i és humana.....

La meva terra està feta de versos dispersos. De ginesta en flor
                                        i de roselles vermelles.
La meva terra té cos de donzella. D’estelada pintada de mar
i de neu, que es lamenta, que respira, que s’ofega i que canta!
De deessa d’espigues. La meva terra està feta d’aigua clara,
          d’atzur i de llàgrimes.


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«La meva terra té cos de donzella»

Englantina d'Or
VI Jocs Florals d'Esplugues
Homenatge Angelina Alós
2011

Il·lustració:
"Mirada fauvista al Delta del Llobregat"
Toni Arencón i Arias
Mirada fauvista al Delta del Llobregat (Toni Arencón i Arias)


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«La meva terra té cos de donzella».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]