Criatures fantàstiques
Coedita:
ISBN 978-84-92874-54-5 | 192 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica
Pròleg
Un conte és un món narratiu petit però intens a través del qual descobrim allò que algú ha anomenat «el cordial batec de l’autor». És un instant vital, un tros de vida capaç de produir una vibració emocional.
També algú ha dit que allò que distingeix un bon conte és que un cop acabat no se’n pot llegir un altre durant una estona. Cal tancar el llibre i respirar profundament... Però això no s’aconsegueix fàcilment. Dels contes reunits en aquest llibre, alguns potser no ho acaben d’aconseguir del tot, però en molts hi trobem aquell batec vital que ens pot emocionar en un moment o altre de la narració. I allò que és evident, en molts d’ells, és que gairebé tots expliquen trossets de vida. Quan no és l’amistat és la por i quan no la fantasia o l’amor als animals... Trossets de vida escrits amb delicadesa i, en molts moments, amb molta tendresa.
Molts transmeten alegria i cordialitat. Alguns són tristos com La caseta de fusta... D’altres porten missatge...
La por hi és present sovint, sobretot per la solitud del personatge dins del bosc... us heu fixat que molts contes infantils tenen com a escenari el bosc?
Són històries protagonitzades per un munt de personatges insòlits: dones d’aigua, dracs, fades, galifardeus, menairons... I un tió màgic i fantasmes com el Papu Fred, o el follet Telles-Medes. Històries en escenaris tan diversos com el regne de Bonaterra o un poble anomenat Florit... o unes golfes o Breda...
Alguns d’aquests escenaris són descrits amb precisió: «per un cel reblert de blau hi naveguen núvols immaculats com flocs de cotó fluix... els rajos de sol traspassen els vidres de la finestra i acaronen dolçament les parets i, a fora, s’hi endevina un suau ventijol que amoixa alegrement els arbres, mentre un estol de pardals i passerells picoteja el terra...» Un conte és paraula viva, literatura pura.
Expliquem, escoltem, llegim i escrivim contes no tant per escapar de la vida real i quotidiana, que també, sinó per una necessitat instintiva de comprendre-la i, si pot ser, ordenar-la... perquè sabem que en els contes es concentren lliçons valuoses que ens ajuden a créixer.
En el conte gairebé tot és possible. I, si no, pregunteu-ho a la protagonista de Dibuixos i bombolles: «Aquella nit, la Laia li va explicar a la mare les seves aventures amb les Petites Dames i els Set Homes, i li va parlar de flors que ballaven, d’arbres amb finestres, de paelles sense fons i de bombolles de sabó gegantines. I la mare va quedar fascinada per la prodigiosa imaginació de la seva petita Laia».
Els contes són petits somnis capaços de traslladarnos més enllà dels nostres límits. Un lloc on tota meravella és real... un espai aparentment tancat, però obert a «qualsevol cor que necessiti ser llaurat per la màgia d’un somriure».
Llegiu-los i gaudiu-ne!
També algú ha dit que allò que distingeix un bon conte és que un cop acabat no se’n pot llegir un altre durant una estona. Cal tancar el llibre i respirar profundament... Però això no s’aconsegueix fàcilment. Dels contes reunits en aquest llibre, alguns potser no ho acaben d’aconseguir del tot, però en molts hi trobem aquell batec vital que ens pot emocionar en un moment o altre de la narració. I allò que és evident, en molts d’ells, és que gairebé tots expliquen trossets de vida. Quan no és l’amistat és la por i quan no la fantasia o l’amor als animals... Trossets de vida escrits amb delicadesa i, en molts moments, amb molta tendresa.
Molts transmeten alegria i cordialitat. Alguns són tristos com La caseta de fusta... D’altres porten missatge...
La por hi és present sovint, sobretot per la solitud del personatge dins del bosc... us heu fixat que molts contes infantils tenen com a escenari el bosc?
Són històries protagonitzades per un munt de personatges insòlits: dones d’aigua, dracs, fades, galifardeus, menairons... I un tió màgic i fantasmes com el Papu Fred, o el follet Telles-Medes. Històries en escenaris tan diversos com el regne de Bonaterra o un poble anomenat Florit... o unes golfes o Breda...
Alguns d’aquests escenaris són descrits amb precisió: «per un cel reblert de blau hi naveguen núvols immaculats com flocs de cotó fluix... els rajos de sol traspassen els vidres de la finestra i acaronen dolçament les parets i, a fora, s’hi endevina un suau ventijol que amoixa alegrement els arbres, mentre un estol de pardals i passerells picoteja el terra...» Un conte és paraula viva, literatura pura.
Expliquem, escoltem, llegim i escrivim contes no tant per escapar de la vida real i quotidiana, que també, sinó per una necessitat instintiva de comprendre-la i, si pot ser, ordenar-la... perquè sabem que en els contes es concentren lliçons valuoses que ens ajuden a créixer.
En el conte gairebé tot és possible. I, si no, pregunteu-ho a la protagonista de Dibuixos i bombolles: «Aquella nit, la Laia li va explicar a la mare les seves aventures amb les Petites Dames i els Set Homes, i li va parlar de flors que ballaven, d’arbres amb finestres, de paelles sense fons i de bombolles de sabó gegantines. I la mare va quedar fascinada per la prodigiosa imaginació de la seva petita Laia».
Els contes són petits somnis capaços de traslladarnos més enllà dels nostres límits. Un lloc on tota meravella és real... un espai aparentment tancat, però obert a «qualsevol cor que necessiti ser llaurat per la màgia d’un somriure».
Llegiu-los i gaudiu-ne!

(Avgda. Josep Tarradellas, 44 - 08028 - L'Hospitalet de Llobregat)
Dissabte 17 de desembre de 2011, a les 12h. del matí
A càrrec de Sílvia Romero (presidenta de l'ARC),
i alguns dels seus autors i autores:
Núria Gausachs, Pilar Navarro, Arnau Soler i Marc Arencón

Presentació de 'Criatures Fantàstiques'
Pilar Navarro - Arnau Soler - Sílvia Romero - Marc Arencón - Núria Gausachs

Assistents a l'acte

Autors i autores

Autors i autores

Autors i autores

Autors, autores i assistents a l'acte

"Criatures fantàstiques"
Diversos autors
Referència:
Culturàlia.
«Criatures fantàstiques».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Culturàlia.
«Criatures fantàstiques».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
M'ha agradat força el comentari de la presentació i les fotografies! Però sobretot m'agrada la vostra companyia i els ànims i il·lusió que poseu a tot el que fa ARC! Endavant amb la LITERATURA, L'ART i, per suposat, ARC!
Publica un comentari a l'entrada