"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Un bri de rauxa»

Imma Fuster i Tubella

Petites alegries (Wassily Kandinsky)
"Petites alegries"
Wassily Kandinsky


...És cada dia que s’esdevé el miracle
de l’ara i de l’aquí.
Només cal obrir els ulls per descobrir
el fons d’aquest misteri inabastable.
Francesc Orenes

Un bri de rauxa


Acarono perfils nous
de poemes i cançons
-mots encadenats i música sens fi-
Duc als llavis un cant d’esperança
i a l’ànima, l’impuls d’encetar cada instant.
Pujo al cim i albiro la plana
que se m’ofrena feta aroma i carícia.
Em bec el ponent per encendre il·lusions...
          I em lliuro, expectant, a la vida.

I és que em plau lligar el cor al desig,
obrir els balcons perquè entri l’albada,
deixar que em captivin les coses petites,
els detalls tendres i els esguards sincers.

Vull amoixar amb finesa
-i, alhora, exultant-
tots els reptes que m’aguaiten.

No vull ser aigua que no es mou...
          Vull ser aigua brava.
No vull ser terra erma...
          Vull ser camp de conreu.
No vull ser discòrdia...
          Vull ser bàlsam guaridor.

I dir el que sento amb veu ben alta,
que els ulls em parlin i el cor em somrigui.
Ser genet d’un cavall lleuger,
encomanar somnis, projectar quimeres
i obrir les portes de bat a bat
a l’alegria, a aquest tast de rauxa
que, subtilment tatuada al seny,
rau al meu jo més pregon
esmolant-me l’esperit.

          I el meu món -tan petit- esdevé immens
          quan puc regalar aquest fruit saborós i vibrant
          a qui ha perdut el somrís
          i té el cor que vessa tristor.


Quan estimem la vida,
quan n’estem verament enamorats,
quan xuclem el mannà que ens ofereix,
festegem l’alegria i la conquerim amb avidesa.
Perquè el nostre món, amics, malgrat les angoixes,
els egoismes i les servituds latents,
n’és ple de tímides i amagades alegries.
Res més bell que saber-les detectar,
poder-les compartir
i portar-ne sempre un enfilall dins el bagatge.

          ...I aquest sentiment, aquest bri de rauxa,
          aquesta engruna agosarada de vida,
          és com una aura agraïda i benigna
          que besa l’onada del meu infinit!


Imma Fuster i Tubella
(Barcelona, 1950)
«Un bri de rauxa»
Segon Premi VIII Certamen Popular Premis Sàlvia de Poesia 2011

Il·lustració:
"Petites alegries"
Wassily Kandinsky
(Moscou, 1866 - Neuilly-sur-Seine, 1944)


Referència:
Fuster i Tubella, Imma.
«Un bri de rauxa».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]