![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Tensant el vers
Coedita:
ISBN 978-84-92874-50-7 | 72 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica
Anna García - Montse Assens - Anna Rispau
Francesc Arnau - Vicenç Ambrós - Jaume Joan Pàmies
Mercè Bagaria - Sílvia Romero - Pilar Campmany
Toni Arencón - Laura González - Antoni Casals
Pere Fornells - Cristina Balaguer - Teresa Serramià
Glòria Calafell - Bruna Generoso - Daniel Ferré
Gemma Rabaneda - Laura Ropero - M. Jesús Royo
Ferran d'Armengol - Núria Niubó - Empar Sàez
Ita Molins - Josep M. Repullés Laura Dalmau
Josep Bonnín Aleix de Ferrater - Gemma Gelabert
Liudmila Liutsko - Joan Estruch - Ferran Planell
Pau Marc Riera - Sílvia Armangué - Maite Crespo
M. Jesús Royo
Joan Pasqual
Pròleg
Amb aquesta nova publicació endegada des de l’Associació de Relataires en Català podríem dir que tanquem un cicle: el que consolida els propòsits anuals, quant a convocatòries de certàmens literaris, de l’ARC. I de nou ens trobem amb el verb «consolidar», tal com ja vam esmentar en el pròleg a l’edició del Barcelona, t’estimo (recull de relats sobre la ciutat de Barcelona).
Certament, el que ens ha empès i motivat al llarg del darrer any, als membres d’aquesta Associació, ha estat la necessitat d’afermar el nostre projecte de grup.
Ara que podem considerar que aquest pas ja està assegurat, és qüestió de mirar més enllà, cap al futur, i crear noves iniciatives, formular noves pensades que enforteixin la filosofia de l’ARC. En aquest sentit, el llibre que teniu a les mans n’és un exemple.
Sovint s’ha confós la poesia social amb la poesia pamfletària, sense tenir en compte que en la primera hi ha una actitud personal, vivencial i reflexiva per part del poeta o poetessa, barrejada amb el sentiment i la sensibilitat, en funció de les quals l’autor o autora pretén mostrar la injustícia social i analitzar-ne les causes. Entre les pàgines del present poemari trobareu una bona mostra d’aquestes paraules.
Però a més, la convocatòria d’aquest concurs literari tenia dues finalitats. Una, l’edició d’un llibre recull amb els poemes seleccionats. L’altra, la musicalització d’un seguit de poemes triats pel grup català Brou. Aquest segon apartat, l’enregistrament de les cançons (edició discogràfica prevista per a finals de 2011 i del qual se n’informarà oportunament a la web de l’ARC), és el que ens enorgulleix més, en tant que Associació de Relataires en Català, pel que significa d’implicació de la literatura, i més en concret de la poesia, en el món genèric de les arts. Ha estat una iniciativa acollida amb il·lusió per totes i tots els participants, cosa que ens complau perquè l’esforç, l’afany, el treball, són la base de qualsevol empresa, però la força de la il·lusió és vital per gaudir amb escreix dels resultats finals.
Més ara és moment de girar la pàgina i de submergir-se en la poesia. Bona lectura!
Certament, el que ens ha empès i motivat al llarg del darrer any, als membres d’aquesta Associació, ha estat la necessitat d’afermar el nostre projecte de grup.
Ara que podem considerar que aquest pas ja està assegurat, és qüestió de mirar més enllà, cap al futur, i crear noves iniciatives, formular noves pensades que enforteixin la filosofia de l’ARC. En aquest sentit, el llibre que teniu a les mans n’és un exemple.
Sovint s’ha confós la poesia social amb la poesia pamfletària, sense tenir en compte que en la primera hi ha una actitud personal, vivencial i reflexiva per part del poeta o poetessa, barrejada amb el sentiment i la sensibilitat, en funció de les quals l’autor o autora pretén mostrar la injustícia social i analitzar-ne les causes. Entre les pàgines del present poemari trobareu una bona mostra d’aquestes paraules.
Però a més, la convocatòria d’aquest concurs literari tenia dues finalitats. Una, l’edició d’un llibre recull amb els poemes seleccionats. L’altra, la musicalització d’un seguit de poemes triats pel grup català Brou. Aquest segon apartat, l’enregistrament de les cançons (edició discogràfica prevista per a finals de 2011 i del qual se n’informarà oportunament a la web de l’ARC), és el que ens enorgulleix més, en tant que Associació de Relataires en Català, pel que significa d’implicació de la literatura, i més en concret de la poesia, en el món genèric de les arts. Ha estat una iniciativa acollida amb il·lusió per totes i tots els participants, cosa que ens complau perquè l’esforç, l’afany, el treball, són la base de qualsevol empresa, però la força de la il·lusió és vital per gaudir amb escreix dels resultats finals.
Més ara és moment de girar la pàgina i de submergir-se en la poesia. Bona lectura!
Presidenta de l’ARC
Acte de Presentació:
Biblioteca Vapor Vell (Passatge Vapor Vell, s/n - 08028 - Barcelona)
Dissabte 26 de novembre de 2011
Acte de presentació de 'Tensant el vers'
Amb les paraules d'inici de l'acte de presentació del poemari col·lectiu 'Tensant el Vers', pronunciades per la Sílvia Romero, presidenta de l'Associació de Relataires en Català (ARC) es culminava amb èxit un nou projecte: la poesia com a expressió amb capacitat de denúncia i com amalgama solidari, però també la poesia com a referent de cohesió cultural, des de la força de l'associacionisme i amb la il·lusió de l'associacionisme. Menció especial a l'Anna Maria Villalonga, escriptora que va saber captar aquest mateix missatge i transcriure'l amb la màgia de les seves paraules després de viure la presentació d'un altre projecte de l'ARC, el recull de relats de 'Barcelona t'estimo': "...tot un grup de gent que s’estima la llengua, la literatura, que frueix escrivint i compartint escriptura. Gent que es respecta i que és capaç de continuar aprenent amb il·lusió. Aprenent els uns dels altres, amb enorme companyonia..." Il·lusió, aquesta és la paraula.
Sílvia Romero - Jaume Joan Pàmies - Empar Sáez
Tres convidats de luxe per presentar el poemari: Jaume Joan Pàmies, Empar Sáez i Anna Rispau; els dos primers, amb presència física, tots dos amb una sensibilitat especial pel missatge que la poesia és capaç de transmetre, un missatge actual i poderós, sense regatejar en les paraules necessàries per expressar els sentiments. L'Anna, present virtualment, compartint el mateix escenari, amb un regal de mots i imatges recollits amb forts aplaudiments pels assistents. I en primícia, els seus propis versos, musicats pel grup "Brou":
Esgarip que ascla
el sangonós silenci.
Mans revoltades.
La pell cau i rellisca
pel destí fosc i tèrbol.
Fuig la mirada
rere el canyís que trenca
barrots de cel·la,
vers l’absorta temença
d’un plany innat brevíssim.
Prop l’aigua grisa
titil·len jocs de fusta,
s’estremeix el cant.
S’esblaima el nostre batec
pel seu clam de tendresa.
Són els seus somnis
Aquarel·les boiroses,
Cors de pergamí.
Fràgil somrís de seda
que encén l’alba entre arínjols.
Públic assistent a l'acte
Fotografia de grup dels autors i autores
'Tensant el vers'
Tensant el vers: 36 autors i autores, 54 poemes, poesia en essència!
Tast de versos que fugen del paper:
...La idea que torna,
que amenaça,
que maltracta, insistent...
Violència de gènere
...Descarrego sobre un full blanc
el trèmol dolor que m’angoixa
i que rau en el racó més amagat de la tendresa...
Vida
...La nit s’acosta, però no és encara fosc,
eixampla l’esperit fins als seus límits,
i allunya’t del monstre que et maltracta...
Fuig!
...la pell se li ha trencat en més de mil bocins
i els vidres fragmentats han fet un trencadís
enmig les avingudes, els carrers i les places...
Tsunami
Editorial Meteora
La calaixera
L'espill de l'orb
Un capvespre en la Mediterrània
El fil d'Ariadna (II)
Referència:
Culturàlia.
«Tensant el vers».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Culturàlia.
«Tensant el vers».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
4 [ Comentar aquesta entrada ]:
Caram, em sento molt honorada. Gràcies, amics. Per a mi, formar part del vostre col·lectiu és cada dia un privilegi. De vegades lamento no tenir més temps per participar de manera més activa, però espero fer-ho així que pugui. Moltes gràcies.
Sou únics, estimats relataires. Em fa molt feliç cada cop que veig fotografies amb molts de vosaltres i quan m’assabento d’algun èxit, com ara aquest recull de poemes.
Efectivament va ser un dia per recordar.
Emocions, il·lusions, sentiments i paraules lliscaven fort i clar amb companyonia.
(Em permeto enllaçar aquesta crònica al meu bloc ,la Calaixera,)
Felicitats a tots. Un grip insolent i gens poètic em va retindre a casa. Però la MOntse em guarda un llibre. Així que aviat us podré llegir!
Publica un comentari a l'entrada