"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Plorant les Hores»
Sergio Dalma

El racó de la poesia musical (Vanessa Mies Iborra)

El racó de la poesia musical

"La música és sens dubte un poema".

Vanessa Mies Iborra

Sergio Dalma

Plorant les Hores


Saps? Penso que,
no va ser tan inútil, no,
l'amor que et vaig donar.
O que, i si te'n vas,
ja no ens queda res per discutir,
aquesta és la veritat.

Per què no et puc tenir una nit sencera?
Tenir-te ben a prop, sense ser meva.
Potser és que em sento sol si ja no em parles.
Perquè em fa falta el teu somriure, la teva mirada,
un somriure que m'obria tot allò que avui se'm tanca.

No trobaràs un altre amor igual com el que et vaig donar.
Sé que el meu lloc, després, acabarà en mans d'un altre
que no t'ha d'estimar com jo.

Per què tens por i no em mires a la cara?
I vols que sigui amic a partir d'ara?
Després de tot això ja no me'n fio,
a un amic tot li perdono, però és que jo t'estimo
potser sóc molt poc original, però és la meva forma de pensar.

Si hi ha alguna cosa que jo encara no he dit mai,
que els meus problemes, mal de caps, parlen de tu.
Només per això jo tinc el cor com una pedra,
doncs m'esperava una dona més sincera.
Si de debò no penses dir-me ni una paraula,
tantes vegades un perdó i et perdonava.
Però en canvi tu, tu només dius que no m'enyores,
i marxaràs, i em deixaràs plorant les hores.

Com ho faràs? Troba una excusa, o simplement te'n vas.
Saps que per mi no hauràs de preocupar-te,
no intentis provocar-me.
He fet una cançó per recordar-te,
però no la canto mai per oblidar-te.
No se me'n va del cap el teu somriure,
sento que és una ferida, la teva mirada,
aquell somriure que m'obria tot allò que avui se'm tanca.

Si hi ha alguna cosa que jo encara no he dit mai,
que els meus problemes, mal de caps, parlen de tu.
Només per això jo tinc el cor com una pedra,
doncs m'esperava una dona més sincera.
Si de debò no penses dir-me ni una paraula,
tantes vegades un perdó i et perdonava.
Però en canvi tu, tu només dius que no m'enyores,
i marxaràs, i em deixaràs plorant les hores.


Plorant les Hores
(Versió en catalá de "Mi historia entre tus dedos" -Sergio Dalma i Carlos Izaga-)

Sergio Dalma
"Josep Sergi Capdevila Querol"
(Sabadell, 1964)


Plorant les Hores
Llicència SGAE: RRDD/1/821/0608

ooO0Ooo

Selecció de: Vanessa Mies Iborra
El racó de la poesia musical


Referència:
Dalma, Sergio.
"Plorant les Hores".
A: "El racó de la poesia musical".
Mies Iborra, Vanessa.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]