"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Oh bells ulls bruns...»
(Ô beaus yeus bruns...)

Louise Labé

Traducció:  Claudi Giné
Il·lustració:  Pierre Woeiriot de Bouzey

Louise Labé (Pierre Woeiriot de Bouzey)
"Louise Labé"
Pierre Woeiriot de Bouzey


Oh bells ulls bruns...


Oh bells ulls bruns, oh mirar distanciat,
Oh càlids sospirs, oh llàgrimes vessades,
Oh fosques nits vanament ateses,
Oh dies brillants vanament retornats:

Oh queixes, oh desitjos obtstinats,
Oh temps perdut, oh penes prodigades,
Oh mil morts en mil xarxes desplegades,
Oh pitjors mals en contra meva destinats.

Oh riure, oh front, cabells, braços, mans i dits:
Oh llaüt gemegós, viola, arc i veu:
Quantes torxes per cremar una dona!

De tu em queixo, que tant foc posseint,
En tants costats el meu cor vas encendre,
Sense que a sobre teu no caigués cap espurna.


Louise Labé
(Lió, França, 1520-1525? - Parcieux-en-Dombes, 1566)
«Ô beaus yeus bruns...»
Sonnet II, Oeuvres, 1555.

Il·lustració:
"Louise Labé"
Pierre Woeiriot de Bouzey
(Neufchâteau, França, 1532 - Damblain, França, 1599)

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Oh bells ulls bruns...»
de l'obra original:

«Ô beaus yeus bruns...»

Louise Labé

Ô beaus yeus bruns, ô regars destournez,
Ô chaus soupirs, ô larmes espandues,
Ô noires nuits vainement atendues,
Ô jours luisans vainement retournez:

Ô tristes pleins, ô désirs obstinez,
Ô tems perdu, ô peines despendues,
Ô mile morts en mile rets tendues,
Ô pires maus contre moi destinez.

Ô ris, ô front, cheveus, bras, mains et doits:
Ô lut pleintif, viole, archet et vois:
Tant de flambeaus pour ardre une femmelle!

De toy me plein, que tant de feus portant,
Et tant d'endrois d'iceus mon coeur tatant,
N'en est sur toy volé quelque estincelle.

ooO0Ooo


Referència:
Labé, Louise.
«Oh bells ulls bruns...».
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]