«Oh bells ulls bruns...» (Ô beaus yeus bruns...) Louise Labé Traducció: Claudi Giné Il·lustració: Pierre Woeiriot de Bouzey

"Louise Labé"
Pierre Woeiriot de Bouzey

Oh bells ulls bruns...

Oh bells ulls bruns, oh mirar distanciat,
Oh càlids sospirs, oh llàgrimes vessades,
Oh fosques nits vanament ateses,
Oh dies brillants vanament retornats:

Oh queixes, oh desitjos obtstinats,
Oh temps perdut, oh penes prodigades,
Oh mil morts en mil xarxes desplegades,
Oh pitjors mals en contra meva destinats.

Oh riure, oh front, cabells, braços, mans i dits:
Oh llaüt gemegós, viola, arc i veu:
Quantes torxes per cremar una dona!

De tu em queixo, que tant foc posseint,
En tants costats el meu cor vas encendre,
Sense que a sobre teu no caigués cap espurna.

Louise Labé
(Lió, França, 1520-1525? - Parcieux-en-Dombes, 1566)
«Ô beaus yeus bruns...»
Sonnet II, Oeuvres, 1555.

Il·lustració:
"Louise Labé"
Pierre Woeiriot de Bouzey
(Neufchâteau, França, 1532 - Damblain, França, 1599)

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Oh bells ulls bruns...»
de l'obra original:

«Ô beaus yeus bruns...»

Louise Labé

Ô beaus yeus bruns, ô regars destournez,
Ô chaus soupirs, ô larmes espandues,
Ô noires nuits vainement atendues,
Ô jours luisans vainement retournez:

Ô tristes pleins, ô désirs obstinez,
Ô tems perdu, ô peines despendues,
Ô mile morts en mile rets tendues,
Ô pires maus contre moi destinez.

Ô ris, ô front, cheveus, bras, mains et doits:
Ô lut pleintif, viole, archet et vois:
Tant de flambeaus pour ardre une femmelle!

De toy me plein, que tant de feus portant,
Et tant d'endrois d'iceus mon coeur tatant,
N'en est sur toy volé quelque estincelle.

ooO0Ooo

Referència:

Labé, Louise.
«Oh bells ulls bruns...».
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036