La Mort i l'Enamorat
Aquesta nit somniava,
somniava i no dormia:
somniava l'amor meva
que als meus braços la tenia.
Mentres això somniava
una veu me deixondia:
—Jo no só, no, l'amor teva:
só la Mort, que Déu t'envia.
—Ai, Mort trista i rigorosa!
deu-men un dia de vida
per confessà i combregar
í anar a veure l'aimia!—
A l'instant ja se·n calçava.
a l'instant ja se·n vestia:
se·n va plorant pel carrer
on la seva amor vivia.
Ja'n pega un truc a la porta:
—Baixa a obrir, aimada mia,
que la Mort m'està buscant:
potsê aquí no·m trobaria.
La seva amor, quan el sent,
li respon tot desseguida:
—Ja t'allargaré un cordó,
un cordó de seda fina.
—Si la seda prima n'es,
el cordó se·n trencaria.—
Mentres ell està parlant,
ja veu a la Mort que arriba.
—Vaja, vaja, cavaller,
que l'ora ja està complida.—
Ja s'agafen de les mans
I un camí molt aspre enfilen:
se·n van per una montanya
que no·l ha sinó una ermita.
—Deu lo guard, bon ermità,
ermità d'aquesta ermita.
Si una pregunta li fés.
la resposta no·m daria?
—Si la pregunta sabés.
Jo resposta li·n faria.
—El qui·s mor de mal d'amors,
no perd l'ànima, amb la vida?
—Això sí que no·u sé jo:
Déu del Cel li respondria.
Cançó Popular
«La Mort i l'Enamorat»
- Cançons Populars Catalanes -
Barcelona - Biblioteca popular de «L'Avenç» - 1909
--o0o--
Glosades per:
Xesc Font i Odrí
A:
"De corrandes i cançons, per cantar i dansar"
Referència:
Cançó Popular.
«La Mort i l'Enamorat».
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar.
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Cançó Popular.
«La Mort i l'Enamorat».
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar.
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada