"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El cos»

Cristina Bonhomme Altable

Il·lustració: Ignasi Pinazo Camarlench

Nu (Ignasi Pinazo Camarlench)
"Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench


El cos


El cos és torcívol i és mal.leable
i malgrat tots els zim‑zams
d'una vida atzarosa
encara se'n recorda de les aviciadures,
dels petons.

La seva existència és dolça i sense esglais,
però té que sustreure's de la realitat
per no caure en el marriment de veure's
abandonat dels misteris de la passió.

I és en aquells moments de dubte
que la pell clama un xic d'atenció.
I és llavors que fa arqueig
i sempre xoca amb el seu alè delirós.

El cos en té prou amb una mirada
a aquell catre abrigallant de corpentes
sagnants de cendrots agemolits
per recordar que només és fracàs.

Però hi ha nits que l'esperit deslliurat
marxa en un viatge desesperançat
cercant el flat de l'home abrandat,
i a l'albada, l'ànima troba al cos ‑extenuat‑
tot sucós de líquids amargants.


Hauran de passar mil anys
de crims allitats
però els ulls sols veuran
fils de sang
dolços i encaramelats.

Buscant d'altres cossos, dits, alèns
però cap d'ells encertant l'anhel.

El temps exonera al cos
i pot veure darrera l'espill.
L'ànima cobra el coratge
i apaivaga la golosia i el deliri.


Cristina Bonhomme Altable
(Barcelona, 1963)
«El cos»

Il·lustració:
"Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench
(València, 1849 - Godella, 1916)


Referència:
Bonhomme Altable, Cristina.
«El cos».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]