![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench
El cos
El cos és torcívol i és mal.leable
i malgrat tots els zim‑zams
d'una vida atzarosa
encara se'n recorda de les aviciadures,
dels petons.
La seva existència és dolça i sense esglais,
però té que sustreure's de la realitat
per no caure en el marriment de veure's
abandonat dels misteris de la passió.
I és en aquells moments de dubte
que la pell clama un xic d'atenció.
I és llavors que fa arqueig
i sempre xoca amb el seu alè delirós.
El cos en té prou amb una mirada
a aquell catre abrigallant de corpentes
sagnants de cendrots agemolits
per recordar que només és fracàs.
Però hi ha nits que l'esperit deslliurat
marxa en un viatge desesperançat
cercant el flat de l'home abrandat,
i a l'albada, l'ànima troba al cos ‑extenuat‑
tot sucós de líquids amargants.
Hauran de passar mil anys
de crims allitats
però els ulls sols veuran
fils de sang
dolços i encaramelats.
Buscant d'altres cossos, dits, alèns
però cap d'ells encertant l'anhel.
El temps exonera al cos
i pot veure darrera l'espill.
L'ànima cobra el coratge
i apaivaga la golosia i el deliri.
Cristina Bonhomme Altable
(Barcelona, 1963)
«El cos»
"Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench
(València, 1849 - Godella, 1916)
Referència:
Bonhomme Altable, Cristina.
«El cos».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Bonhomme Altable, Cristina.
«El cos».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada