"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Culturàlia
«I si els meus crits s’ofegaren...»


Raimon Ribera

I si els meus crits s’ofegaren...

«I si els meus crits s’ofegaren...»
Raimon Ribera


     Raimon Ribera (L'Alcúdia, 1993) és un jove escriptor de la Ribera que actualment dedica el seu temps a estudiar i fer versos. Des de l'estiu de 2008 ha estat recopilant-ne i ara s'encamina a publicar el seu primer poemari: I si els meus crits s'ofegaren...

     La seua obra poètica, notòriament influenciada pel poeta Vicent Andrés Estellés i més tard per Mario Benedetti, tot i ser encara molt jove, presenta trets d'una maduresa no gaire habitual per als seus desset anys, segons dirà l'escriptor d'Alginet Josep Lozano al pròleg de l'obra, el qual també afig que aquest "és un punt de partida, més encara, un convincent punt de partida, com ho palesa el divers ventall de temes abordats i el seu bon domini de la llengua."

     En termes generals, I si els meus crits s'ofegaren... és un poemari, però és també una queixa, un crit d'alliberament en la obscuritat que intenta trobar un bri de llum, un clavill d'esperança. És un passeig de dos anys a través de quaranta-set poemes escrits en la soledat.

     La classificació s'ha fet sota tres epígrafs, “Somnis”, on es concentren els temes més íntims i més delicats, “Raciocinis”, on es troben els poemes més transcendentals, un espai de reflexió, un mirall on fa una visió retrospectiva d'ell mateix, i "Arrels", que tracta temes de caire nacional i polític. D'aquestes tres, la primera és la part més extensa, conté vint-i-cinc poemes entre els quals s'hi tracta l'amor, la concupiscència, l'enyor, etc, en un embolcall força intimista. Sota el segon epígraf es plasmen aquelles coses que li han marcat un abans i un després, una mirada enrere en el temps al que he estat durant aquests darrers anys. I finalment, emmarcades dins de “Arrels”, es concentren les reivindicacions nacionals i socials, la defensa de la llengua, la cultura, la llibertat i un xicotet homenatge a qui ens ha fet gran com a poble, com és el cas de Joan Fuster, Ovidi Montllor, V.A. Estellés, o ara, els Obrint Pas.

     Tot i això, I si els meus crits s'ofegaren... està molt lluny de ser un altre llibre de poemes. Aquest treball, ha aconseguit reunir distintes personalitats culturalment reconegudes en les distintes vessants artístiques al nostre país, doncs la portada ha estat a càrrec del pintor i gravador Rafael Armengol i prologat, com dèiem abans, per l'escriptor Josep Lozano. Inclou també un CD on els poemes prenen vida amb les veus dels cantautors Pau Alabajos i Hugo Mas, amb la col·laboració també de Mireia Vives (vocalista de Rapsodes) i Joan Solaz (Ender), qui han col·laborat de manera completament desinteressada.

     El llibre sorgeix com a conseqüència d'haver estat premiat als Premis Sambori de narrativa juvenil el 2009, els premis Abril de l'Alcúdia el mateix any, i darrerament al Premi Ciutat de Carcaixent de Poesia (Editorial Bromera), per això, és ara el moment idoni per publicar el seu primer treball exclusivament propi que s'emmarca dins d'un camp que ha quedat relegat a un segon plànol a la literatura com és la poesia, i més, si és en català.


Sembles rompre’t


Sembla que vas a rompre’t
si em gire en la distància
i els meus ulls, de nou,
es desplomen a sobre teu,
i són tocats de mort
com dianes per sagetes
al camp de batalla.

I si els meus crits s’ofeguen
en arribar a mar obert,
m’esquerdaré com un vidre
mal tallat i imperfecte
entre cristalls fulgurants,
com capolls marcits i tristos
entre les flors més superbes.

No seré jo el dia que marxes,
el dia que no em mires
i tornes a eclipsar-me el sol.
Moriré banalment aquest dia,
vagament passejant-me,
entre el teu somrís,
la teva olor i el teu viure.


Raimon Ribera
(L'Alcúdia, 1993)
«Sembles rompre’t»


I si els meus crits s’ofegaren... (Raimon Ribera)

     I si els meus crits s’ofegaren... és un llibre que inclou quaranta-set poemes. Prompte el podreu trobar en paper (71 pàgines) amb la seua edició en CD amb al voltant de quaranta d’aquests poemes recitats per Pau Alabajos i Hugo Mas amb la col·laboració de Mireia Vives i Joan Solàz.

Per col·laborar en aquest projecte:
I si els meus crits s’ofegaren....


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«I si els meus crits s’ofegaren...».
Ribera, Raimon.
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]