"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Beatus ille...»

Ramon Navarro Bonet

Fotografia: Ramon Navarro Bonet
Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Beatus ille...


1. Alegria d’un.

Ací al jardí, les nits de lluna plena són immenses, com el dia.
Com els dies diàfans, alegres, lluminosos. Llargs, ben llargs.
El sol fa estona que ha deixat el pati. Clareja la nit.
Abans, en pujar al terrat, hi havia un cel d’estiuenques
rojors de ponentada. Comença el vent. I a borbollons
s’amera el desig continu d’una primavera amable.
La prunera del pati reviscola amb nova empenta;
les nespres són a punt, pinten color, quasi madures;
la llimera de tot l’any, a recer, adolorida, espolsa flor
i manté unes quantes llimes per vergonya.
Les abelles van del llorer a l’olivera, amb el seu zum-zum
que m'eriça la pell de goig; el ginjoler en tronc eixut,
aboca noves gemmes. Encara ens queda temps, sembla que diga.
I els teuladins picaran, de ben segur, demà,
els granets d’arròs caiguts de la paella del darrer diumenge


2. Plaer de dos.

Escriurem sobre la pell dels records
passant la mà sobre el desig, sedosa,
arranjada als matisos dels temps de l'hora i dia.
Les roses se'ns faran acolorides,
més alegres encara, amb llum per dintre;
talment cant de caderneres i canaris
escapats de la gàbia a ran de vespre.
Ara, arraulits a l'ombra de la font
farem l'amor a bastament, a doll, com l'aigua raja
damunt la fresca herba, paraula feta goig i joia.
Somriures. Una mirada. Rams de gesmil. Pampallugues.
Ulls verd maragda. Ara no preguntes. Ara només pensa
en abraços de sol i timonet i menta. I farigola i bresca.
De debò en tenim setanta? Oblidem-ho! És cor qui mana!
I d'ací uns anys, escriurem altra vegada
sobre la pell dels records, a qualsevol indret ben nostre,
més enllà dels colors i els dies, un altre desig suau i tendre.


3. Joia de poble.

De tots colors la vull, la festa, mentre els colors siguen
colors de matins, de selva verge, o de muntanya
i música i llegenda, de cants i mar. Mediterranis.
De vermells de cirera, de versos al capvespre,
d'oli i de vi; de coca ben pastada, -rent i pebre
i pinyons i tomaca- amb amor d'horabaixes
arrelades a la terra, sense angoixa ni presses;
sense cap cicatriu de vida i dansa. Amb esperança,
en equilibri continu i momentani de la joia del viure.
Festa del poble. De qualsevol poble del país. De sempre
pastada amb fang de núvols i coets, prop de l'aurora,
amb un treball senzill, segur, rodó continu,
que s'atura als balcons, amb banderetes,
sense eixir-se'n de mida. Ni amb paraules ni amb fets,
sense ànsies ancorades al gel de cap fragment de vida.
El poble en festa. De tots colors la vull. Amb joia i gresca!

'Fotografia: Ramon Navarro Bonet'
Fotografia: Ramon Navarro Bonet


Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
«Beatus ille...»
Tercer Premi VIII Certamen Popular Premis Sàlvia de Poesia 2011

Fotografies:
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)


Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
«Beatus ille...».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]