«Beatus ille...»

Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Beatus ille...

1. Alegria d’un.

Ací al jardí, les nits de lluna plena són immenses, com el dia.
Com els dies diàfans, alegres, lluminosos. Llargs, ben llargs.
El sol fa estona que ha deixat el pati. Clareja la nit.
Abans, en pujar al terrat, hi havia un cel d’estiuenques
rojors de ponentada. Comença el vent. I a borbollons
s’amera el desig continu d’una primavera amable.
La prunera del pati reviscola amb nova empenta;
les nespres són a punt, pinten color, quasi madures;
la llimera de tot l’any, a recer, adolorida, espolsa flor
i manté unes quantes llimes per vergonya.
Les abelles van del llorer a l’olivera, amb el seu zum-zum
que m'eriça la pell de goig; el ginjoler en tronc eixut,
aboca noves gemmes. Encara ens queda temps, sembla que diga.
I els teuladins picaran, de ben segur, demà,
els granets d’arròs caiguts de la paella del darrer diumenge

2. Plaer de dos.

Escriurem sobre la pell dels records
passant la mà sobre el desig, sedosa,
arranjada als matisos dels temps de l'hora i dia.
Les roses se'ns faran acolorides,
més alegres encara, amb llum per dintre;
talment cant de caderneres i canaris
escapats de la gàbia a ran de vespre.
Ara, arraulits a l'ombra de la font
farem l'amor a bastament, a doll, com l'aigua raja
damunt la fresca herba, paraula feta goig i joia.
Somriures. Una mirada. Rams de gesmil. Pampallugues.
Ulls verd maragda. Ara no preguntes. Ara només pensa
en abraços de sol i timonet i menta. I farigola i bresca.
De debò en tenim setanta? Oblidem-ho! És cor qui mana!
I d'ací uns anys, escriurem altra vegada
sobre la pell dels records, a qualsevol indret ben nostre,
més enllà dels colors i els dies, un altre desig suau i tendre.

3. Joia de poble.

De tots colors la vull, la festa, mentre els colors siguen
colors de matins, de selva verge, o de muntanya
i música i llegenda, de cants i mar. Mediterranis.
De vermells de cirera, de versos al capvespre,
d'oli i de vi; de coca ben pastada, -rent i pebre
i pinyons i tomaca- amb amor d'horabaixes
arrelades a la terra, sense angoixa ni presses;
sense cap cicatriu de vida i dansa. Amb esperança,
en equilibri continu i momentani de la joia del viure.
Festa del poble. De qualsevol poble del país. De sempre
pastada amb fang de núvols i coets, prop de l'aurora,
amb un treball senzill, segur, rodó continu,
que s'atura als balcons, amb banderetes,
sense eixir-se'n de mida. Ni amb paraules ni amb fets,
sense ànsies ancorades al gel de cap fragment de vida.
El poble en festa. De tots colors la vull. Amb joia i gresca!

Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
«Beatus ille...»
Tercer Premi VIII Certamen Popular Premis Sàlvia de Poesia 2011

Fotografies:
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)

Referència:

Navarro Bonet, Ramon.
«Beatus ille...».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036