![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Alba"
Julián García Flaquer
Aubada
L'estrella més pura,
poruga ja guaita;
tremola agradosa
dellà la muntanya.
¡Ben haja l'estrella,
l'estrella de l'auba!
Els galls que dormien
davall les porxades
¿què és lo que ara veuen,
que tant i tant canten?
Han vista l'estrella,
l'estrella de l'auba.
Les flors senyorívoles,
de rou tot brufades,
l'embat les bressola,
els ulls xalests baden.
Han vista l'estrella,
l'estrella de l'auba.
Les boires se gronxen,
la lluna s'apaga;
piulant els aucells
estiren les ales
perquè el sol envia
l'estrella de l'auba.
Cansats se condormen
malalts i malaltes,
i alegres somnien
visions d'esperança;
que els mals i la fosca
defugen de l'auba.
¿Per què el monestir
ventant les campanes
ja crida a matines
escolans i frares?
Perquè vol que resin
"L'Estrella de l'Auba".
Estrella que et mostres
quan fugen les altres,
¿per què em deixondeixes
tan de matinada?
En lletres que lluen
respon l'estel d'auba:
-Amic, aprofita
la vida que passa;
de fosca nasquérem,
la llum ens aguaita.
Del sol de la glòria
la vida n'és l'auba.
Marià Aguiló i Fuster
(Palma, 1825 - Barcelona, 1897)
«Aubada»
"Alba"
Julián García Flaquer
(Girona, 1933 - Monreal del Campo, Terol, 2008)
Referència:
Aguiló i Fuster, Marià.
«Aubada».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Aguiló i Fuster, Marià.
«Aubada».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
ohhh! aquest poema el va escollir una nena de la biblio per llegir les jornades de lectura de Sant Jordi que vaig organitzar als monjos. quina ilusió és un poema preciós.
Publica un comentari a l'entrada