"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Andròmeda
Oh, mortalitat!
Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
L'oracle ha expressat la necessitat del sacrifici:
desapareixerà el seu cos, que capgira les ànimes dels homes.
(Els Déus no permeten comparacions)
Oh, mortalitat! Oh, incertesa!
Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Cetus, el monstre marí, assola les costes d'Etiòpia.
Ningú escolta ja el plor de Cassiopea,
el seu orgull de mare ha provocat la desgràcia,
despertant la ira del déu dels oceans.
Oh, mortalitat! Oh, condemna! Oh, crueltat!
Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Les nimfes l’encadenen. El monstre s’apropa.
I, Andròmeda, més bella que qualsevol de les Nereides,
gira els seus ulls al cel...
Cavalcant entre els núvols grisos del seu infortuni
creu veure resplendir un blanc cavall alat.
Oh, mortalitat! Oh, penombres!
Oh, crueltat!
Oh, condemna!
Oh, incertesa!
És per això que som mortals.
Per això, i pel blau que ens deixa.
Per l'ascensió de cada vespre.
Oh, solitud!
És per això que som mortals!
Oh, mortalitat!
En fosques pluges que pereixen.
Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«Andròmeda»
"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
(Charenton-Saint-Maurice, França, 1798 - París, 1863)
Referència:
Fuster i Grau, Josep Maria.
«Andròmeda».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
Fuster i Grau, Josep Maria.
«Andròmeda».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada