"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Andròmeda»

Josep Maria Fuster

Andròmeda (Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix)
"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix


Andròmeda


Oh, mortalitat!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
L'oracle ha expressat la necessitat del sacrifici:
desapareixerà el seu cos, que capgira les ànimes dels homes.
(Els Déus no permeten comparacions)

Oh, mortalitat! Oh, incertesa!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Cetus, el monstre marí, assola les costes d'Etiòpia.
Ningú escolta ja el plor de Cassiopea,
el seu orgull de mare ha provocat la desgràcia,
despertant la ira del déu dels oceans.

Oh, mortalitat! Oh, condemna! Oh, crueltat!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Les nimfes l’encadenen. El monstre s’apropa.
I, Andròmeda, més bella que qualsevol de les Nereides,
gira els seus ulls al cel...
Cavalcant entre els núvols grisos del seu infortuni
creu veure resplendir un blanc cavall alat.

Oh, mortalitat! Oh, penombres!
Oh, crueltat!
Oh, condemna!
Oh, incertesa!


És per això que som mortals.
Per això, i pel blau que ens deixa.
Per l'ascensió de cada vespre.

Oh, solitud!

És per això que som mortals!

Oh, mortalitat!

En fosques pluges que pereixen.


Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«Andròmeda»

Il·lustració:
"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
(Charenton-Saint-Maurice, França, 1798 - París, 1863)


Referència:
Fuster i Grau, Josep Maria.
«Andròmeda».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]