"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Andròmeda»

Josep Maria Fuster

Andròmeda (Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix)
"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix


Andròmeda


Oh, mortalitat!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
L'oracle ha expressat la necessitat del sacrifici:
desapareixerà el seu cos, que capgira les ànimes dels homes.
(Els Déus no permeten comparacions)

Oh, mortalitat! Oh, incertesa!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Cetus, el monstre marí, assola les costes d'Etiòpia.
Ningú escolta ja el plor de Cassiopea,
el seu orgull de mare ha provocat la desgràcia,
despertant la ira del déu dels oceans.

Oh, mortalitat! Oh, condemna! Oh, crueltat!

Per la maledicció de la seva pròpia bellesa morirà Andròmeda.
Les nimfes l’encadenen. El monstre s’apropa.
I, Andròmeda, més bella que qualsevol de les Nereides,
gira els seus ulls al cel...
Cavalcant entre els núvols grisos del seu infortuni
creu veure resplendir un blanc cavall alat.

Oh, mortalitat! Oh, penombres!
Oh, crueltat!
Oh, condemna!
Oh, incertesa!


És per això que som mortals.
Per això, i pel blau que ens deixa.
Per l'ascensió de cada vespre.

Oh, solitud!

És per això que som mortals!

Oh, mortalitat!

En fosques pluges que pereixen.


Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«Andròmeda»

Il·lustració:
"Andròmeda"
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
(Charenton-Saint-Maurice, França, 1798 - París, 1863)


Referència:
Fuster i Grau, Josep Maria.
«Andròmeda».
Lo Càntich. N.12. Metonímia, 2011.
Novembre - Desembre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.12

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]