"Retrat de la misèria davant la porta del restaurant Lhardy (1940) - Arxiu EFE"
Hermes Pato
Pa negre
Postguerra de temps sagnant,
fred i por dins de la pell,
en el plat un tros de gana,
en el got glops de no-res,
i en la terra colpejada
erma i seca de sentit,
el gust salat de les llàgrimes
d’una ànima sense plor...
Potser enmig de la penombra
d’algun rebost oblidat,
resti encara un fil de lluna
que pugui brodar un nou somni...
Una molla d’esperança
entre engrunes de pa negre!
fred i por dins de la pell,
en el plat un tros de gana,
en el got glops de no-res,
i en la terra colpejada
erma i seca de sentit,
el gust salat de les llàgrimes
d’una ànima sense plor...
Potser enmig de la penombra
d’algun rebost oblidat,
resti encara un fil de lluna
que pugui brodar un nou somni...
Una molla d’esperança
entre engrunes de pa negre!
Maria Bonafont Giménez
(Barcelona, 1944)
«Pa negre»
Menció Honorífica
24è. Festival de la Poesia de Parets del Vallès,
homenatge a Josep Maria de Sagarra.
"Retrat de la misèria davant la porta del restaurant Lhardy (1940) - Arxiu EFE"
Hermes Pato
(Salamanca, 1897 - Madrid, 1978)
Referència:
Bonafont Giménez, Maria.
«Pa negre».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036

Bonafont Giménez, Maria.
«Pa negre».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Quins mots tan plens de sensibilitat envers uns temps i uns fets tan cruels. De ben segur que n'hi van haver de somnis.I van servir perquè molta gent no s'ensorrés.
És un poema preciós!
Imma Fuster
Publica un comentari a l'entrada