"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Pa negre»

Maria Bonafont Giménez

Retrat de la misèria davant la porta del restaurant Lhardy (Hermes Pato)
"Retrat de la misèria davant la porta del restaurant Lhardy (1940) - Arxiu EFE"
Hermes Pato


Pa negre


Postguerra de temps sagnant,
fred i por dins de la pell,
en el plat un tros de gana,
en el got glops de no-res,
i en la terra colpejada
erma i seca de sentit,
el gust salat de les llàgrimes
d’una ànima sense plor...
Potser enmig de la penombra
d’algun rebost oblidat,
resti encara un fil de lluna
que pugui brodar un nou somni...

Una molla d’esperança
entre engrunes de pa negre!


Maria Bonafont Giménez
(Barcelona, 1944)
«Pa negre»
Menció Honorífica
24è. Festival de la Poesia de Parets del Vallès,
homenatge a Josep Maria de Sagarra.

Fotografia:
"Retrat de la misèria davant la porta del restaurant Lhardy (1940) - Arxiu EFE"
Hermes Pato
(Salamanca, 1897 - Madrid, 1978)


Referència:
Bonafont Giménez, Maria.
«Pa negre».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.11

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Imma Fuster ha dit...

Quins mots tan plens de sensibilitat envers uns temps i uns fets tan cruels. De ben segur que n'hi van haver de somnis.I van servir perquè molta gent no s'ensorrés.
És un poema preciós!
Imma Fuster

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]