"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Les teves mans»

Anna Simon

Mà (Amadeo Roca Gisbert)
"Mà"
Amadeo Roca Gisbert


Les teves mans


Dóna'm les teves mans,
aquelles amb les que ens acariciem,
aquelles que teixiren lligam en les meves
com enfiladissa,
aquelles que traçen dibuixos en la meva esquena,
acaricien els meus llavis;
adoro les teves mans.
Mans que cisellen la bellesa
en cada adagi en cada matís
Mans arrelades en el meu rostre, papallones daurades.
Vull deixar la silueta i el gemec
del teu tacte en el meu record imprès.
Vull la corba doble del meu pit
embriagar-me de les teves mans.
Deambulem lentament,
les teves mans en les meves com foc,
pel sender de les nostres carícies;
aquelles que perfumen la meva pell
amb els seus pètals melosos.
Vull omplir-me de tu,
vull sentir en els meus llavis la dolça gota d'amor,
tot just un sospir breu que ovaciona el teu rocec.
Les paraules van rere les carícies somiades,
mans que escriuen el que sent l'ànima
i al posar-les als teus llavis m'enlairen petons,
li donen relleu a aquelles paraules,
i en el meu rostre
eixuguen les meves galtes d'unes commogudes llàgrimes,
al rebre nu el teu ser, les teves entranyes.
Mans sobiranes, que ho poden tot,
espiral de força, motor que avança.
Quan les tinc a prop, quan les atrapo
les captivo amb cobdícia, em sento plena.
M'apodero de les teves mans,
d'aquells infinits moments al vorejar-te amb els meus dits
Buides estan si no les toco
Desertes es queden si no les tinc,
ni la meva respiració en elles,
si perdo tot contacte
de les meves mans vers les teves.


Anna Simon
(Berga, 1966)
«Les teves mans»

Il·lustració:
"Mà"
Amadeo Roca Gisbert
(València, 1905-1999)


Referència:
Simon, Anna.
«Les teves mans».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.11

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

FOTINS ha dit...

Unes mans que la poesia ha convertit en prodigioses.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]