![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Els crits del món
Poema monosil·làbic
Tinc fam!
Veig en el plat un tros de pa;
és sec, és dur, és cru.
Té gust de plany.
Tinc set!
Veig dins el pou un tros de mar;
és foll i fer, no pot ser glop.
Té gust de sal.
Tinc por!
On és la llum?
El raig de sol que venç la nit..
Per què no el veig?
Tinc fam!
Tinc set!
Tinc por!
Són els crits del meu món!
Veig en el plat un tros de pa;
és sec, és dur, és cru.
Té gust de plany.
Tinc set!
Veig dins el pou un tros de mar;
és foll i fer, no pot ser glop.
Té gust de sal.
Tinc por!
On és la llum?
El raig de sol que venç la nit..
Per què no el veig?
Tinc fam!
Tinc set!
Tinc por!
Són els crits del meu món!
Maria Bonafont Giménez
(Barcelona, 1944)
«Els crits del món»
"El crit"
Rufino Tamayo
(Oaxaca, Mèxic, 1899 - Ciutat de Mèxic, 1991)
Referència:
Bonafont Giménez, Maria.
«Els crits del món».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
Bonafont Giménez, Maria.
«Els crits del món».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Quin poema més concís. Magnífic! No es poden definir millor els crits d'un món on, malauradament, hi ha massa gent entestada a no escoltar-los. M'ha arribat al cor llegir els teus mots i el teu missatge. Gràcies, Maria per ser com ets!
Imma Fuster
Publica un comentari a l'entrada