
"Els blaus del cos..."
Toni Arencón i Arias
Dona
(Sonet de denúncia horitzontal en versos infinitesimals)
Quatre voltes de clau, habitades d'engany, caminen arbitràries per la ciutat polsegosa i simètica,
a través de la boirina enamorada i solitària, de perdurable afany, d'una mar en decadència.
Tot és silenci: els despits, l'abstracció, la cendra sagrada, l'esforç, la nit i la presència
desastrada en besllum de rom embriagat, de violeta de genciana, de mel de pa i d'esperit d'absenta.
Sobre la barana de l'oblit -i de la inèrcia mercenària- gaudeix del dol de morir desperta.
Si tanca els ulls, els blaus del cos i els morats de l'ànima, marquen el foc de l'evidència.
No sap cripdar. No pot volar. Té plom als peus. Si volgués marxar, despertaria la bèstia.
En cas de fatiga tremolosa, esclat de dol de febre impia, trenca l'esquema a cops d'empenta.
I, sense ser, és ésser necessari d'un necesser falsificat, de fracàs atresorat i de mirada de latència.
Per si de cas, en el silenci posterior als crits callats, deixa la porta de casa ben oberta.
I tanca les finestres. Fragment d'amor. Redol de clot. Brollador de llàgrimes i d'absència.
Escorxada de denúncia silent i d'agra marinada, abraçada al monstre de l'alè de menta.
El dolor s'ofega amb un tall abatut i previsible d'una escolada renegada de demència.
Hi ha dones que tenen per infern, sense morir, morir a diari en una illa deserta.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Dona»
(Sonet de denúncia horitzontal en versos infinitesimals)
Menció d'Honor - Viola d'Or
Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2011
"Els blaus del cos..."
(El Prat de Llobregat, 1963)
Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Dona».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036

Arencón i Arias, Toni.
«Dona».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada