"Marina"
Josep-María Mallol Suazo
Tot ho voldria
Voldria ésser ocell
per volar fora del niu,
ser només un petit cadell
anar amunt i avall tot l'estiu.
Ocell amb ploma de colors
brillant suau com el vellut,
per refilar alegre dintre els cors
des del nord fins el sud.
Poeta esser voldria
per escriure una bella cançó,
i passar-me tot el dia
cantant i replicant el so.
Poeta de ploma lleugera
amb paraula breu i tendra,
pensada i veu sincera,
que petits i grans poguessin entendre.
Ser vaixell per creuar el mar
acariciant l'onada sens parar,
de nit orientar-me amb el far
de dia tancar els ulls i somiar.
Vaixell que tingués ales
per embastir el temporal
imaginar les sirenes fades
i trobar-me en una illa de coral.
Sentir el temporal com brama
i passa xiulant al meu costat,
i després va venint la calma
i veure que a bon port m'ha portat.
Tot això ésser voldria
i moltíssimes coses més,
tot això ésser podria
si d'un somni es tractés.
Però per un moment he tingut
la ploma i el paper a la mà,
i amb el pensament he pogut
ésser ocell, poeta, vaixell, i somiar.
Carme Hostaled Grau
(Palafrugell, 1940)
«Tot ho voldria»
"Marina"
Josep-María Mallol Suazo
(Barcelona, 1910-1986)
Referència:
Hostaled Grau, Carme.
«Tot ho voldria».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036

Hostaled Grau, Carme.
«Tot ho voldria».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada