"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tot ho voldria»

Carme Hostaled Grau

Marina (Josep-María Mallol Suazo)
"Marina"
Josep-María Mallol Suazo


Tot ho voldria


Voldria ésser ocell
per volar fora del niu,
ser només un petit cadell
anar amunt i avall tot l'estiu.

Ocell amb ploma de colors
brillant suau com el vellut,
per refilar alegre dintre els cors
des del nord fins el sud.

Poeta esser voldria
per escriure una bella cançó,
i passar-me tot el dia
cantant i replicant el so.

Poeta de ploma lleugera
amb paraula breu i tendra,
pensada i veu sincera,
que petits i grans poguessin entendre.

Ser vaixell per creuar el mar
acariciant l'onada sens parar,
de nit orientar-me amb el far
de dia tancar els ulls i somiar.

Vaixell que tingués ales
per embastir el temporal
imaginar les sirenes fades
i trobar-me en una illa de coral.

Sentir el temporal com brama
i passa xiulant al meu costat,
i després va venint la calma
i veure que a bon port m'ha portat.

Tot això ésser voldria
i moltíssimes coses més,
tot això ésser podria
si d'un somni es tractés.

Però per un moment he tingut
la ploma i el paper a la mà,
i amb el pensament he pogut
ésser ocell, poeta, vaixell, i somiar.


Carme Hostaled Grau
(Palafrugell, 1940)
«Tot ho voldria»

Il·lustració:
"Marina"
Josep-María Mallol Suazo
(Barcelona, 1910-1986)


Referència:
Hostaled Grau, Carme.
«Tot ho voldria».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.11

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]