Petiteses: «Reivindicació» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il·lusió a les nostres vides."

Reivindicació

     No hi ha dret que després de tants anys de tenir una normativa d'ensenyament que funciona molt bé, que ajuda a la integració, afavorint la cohesió social, que va ser votada per la majoria del parlament (o sigui, per la majoria de catalans als quals representa) i que mai ens ha portat cap problema, ara es vulgui esborrar tot, pel caprici de quatre caps calents... Em sembla que continua més vigent que mai el "NO, JO DIC NO"... o el "NO SEREM MOGUTS"... Buscant aquí i allà, he trobat aquest preciós poema que va escriure l'Apel·les Mestres i que malgrat el temps que ha passat, continua sent molt actual...

La meva llengua

No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més hermosa,
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia,
un capvespre d'estiu, mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”,
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire,
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854-1936)
«La meva llengua»

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Reivindicació»

M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
«Reivindicació»
[ Petiteses ]
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036