"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L’irascible desig»
- Poemari -

Josep Maria Corretger i Olivart

L’irascible desig (Josep Maria Corretger i Olivart

L’irascible desig

Josep Maria Corretger i Olivart


“Res no canvia si tu no ho fas canviar”.
Confuci (551 aC – 479 aC), filòsof xinès


L’irascible desig i la meva escriptura

     Aquest poemari tracta sobre els desitjos, allò que volem aconseguir, que anhelem, però que sovint i per la raó que sigui no assolim. L’estimada, l'eros, la pàtria, la natura, la quotidianitat, el taciturn, un objecte, un pensament, versa sobre tot això. És un tòtem de poemes que diuen molt de mi, però d'altres són imaginats, són idees que em vénen mentre llegeixo o escolto els evangelis, una conversa, un programa cultural i ràpidament les anoto, ja sigui en un paper que tinc a mà, un bitllet de tren, en un missatge de mòbil, o bé que intento memoritzar, de vegades, d'aquí s'origina un poema, d'altres no. Uns els escric en un instant, d'altres en dies, hores, setmanes o guardo la idea en un arxiu. Hi ha molts pocs poemes que tinguin rima perquè a mi m'agrada fer vers lliure, tot i que no defujo la rima, però de vegades, si no és molt bona et pot sortir un poema carrincló, per això per mi no és imprescindible per escriure en vers.

     L'irascible desig conté un seguit de poemes que han estat escrits a cavall de dues poblacions, Alcarràs, el meu poble, i Cerdanyola del Vallès, llocs on resideixo durant l'any. Quan no anoto la data és que potser no me’n recordo, però van dins d'un període molt proper en el temps, i si la població no apareix significa que està escrit a Alcarràs. El vaig reestructurar un parell de vegades, perquè era un poemari que havia presentat en un concurs de poesia de Sabadell i contenia alguns poemes d'un altre poemari, Camins d'exili recentment aparegut a Lo Càntich i d'altres esparsos, per donar-li més compleció, i que finalment vaig suprimir. La temàtica dels poemes és molt planera, m'inspiro en el meu entorn proper, paisatge, amistats, temps, pensades del moment, reflexions, la literatura. Per exemple, quan camino pel carrer observo o rumio en alguna cosa, llavors, m'il·lumino i d'aquí pot veure la llum algun poema o simplement res, una afanyosa meditació. Quan els escric sento satisfacció, em fascina plasmar les idees al paper, sense cap més intenció que assaborir-los i poder gaudir-los més d'una vegada, de fet els faig per mi, tot i que una vegada en vaig escriure un per una boda. Encara me’n recordo quan vaig escriure els primers poemes ara fa catorze anys i quan finalitzava la meva etapa universitària, ho feia en paper i després en màquina d'escriure manual, llavors la meva germana em deixava la seva màquina elèctrica i els escrivia una i altra vegada. Aquesta darrera eina era més efectiva perquè tenia una pantalla correctora, en l'altra havia de repetir el full i malbaratava molt paper. És per tot això que comento que m'agrada escriure, m'encanta la literatura, el cinema, la música, el teatre, la pintura, i quan tinc idees escric sobre tot això. De tant en tant, reviso els poemes que escrivia ara ja fa uns anys i encara em diverteixo, els guardo amb nostàlgia, el meu petit tresor. Des d'aquí vull agrair la gran tasca editorial a nivell digital que fa Toni Arencón i la resta d'equip de Lo Càntich.

Josep Maria Corretger i Olivart




L’ESTIMADA



Quan et miro,

tens els ulls més bonics
del món.
Ara que em trobo les llums
enceses,
no estàs a ma vora,
sóc com un llamp caigut
en un dia de tempesta.
Des del tren, el mar és
un mirall,
ara el dia
és clar,
sense núvols.
Els rajos del sol reflecteixen la
teva tendresa.
Et tinc en ment, et penso,
et dibuixo, però
no ets a ma vora.
El sotrac em
desperta.
Encara sóc al tren.


23 de setembre del 2009


Fil i agulla,

s’enfilen,
s’enfilen.
Botó i camisa,
es cusen,
es cusen.
Josep Maria
i
Mònica,
es miren,
es miren.


Cerdanyola del Vallès
Primavera del 2010

(Escrit després d’assistir a una exposició dedicada a l’artista Leandre Cristòfol arran de l’observació d’una fotografia de Man Ray intitulada Fil i agulla).



Ella és jo

quan estic
tot sol.

Ella és jo
quan veig
el blau marí
dels seus ulls.

Ella és jo
cada dia
d’aquesta vida.

Ella és jo
i fitant
la lluna,
la veig
reflectida.

Jo sóc ella.
I ella és
la mare.


24 de juliol del 2010


Miralls de tendresa

m'envolten
l'ànima.
T'estimo
sense
sentir-me
part
de
tu,
però
voldria
ser-ne.

Ho dic
ben fort,
sense
recança.
Em sents?

Plegats,
serem
forts
per
vèncer.


Cerdanyola del Vallès
10 de gener del 2010

(Dedicat a la Mònica Sans, una amiga)



Si et pogués

llegir el pensament,
et fitaria de lluny
com si fossis la
lluna,
però com no
puc llegir-te’l,
em conformo
mirant de prop
la lluna.


Maig del 2010
Cerdanyola del Vallès



Ets plena d'encant

i de poesia.
Prop teu sento
com l'oreig
del vent
et belluga
els cabells,
arrissats
tots ells
i no hi ha altra
claror que
t'il·lumini,
que la de les estrelles.


9 de setembre del 2010


Quan jo era un adolescent,

parlava com els adolescents,
sentia com els adolescents,
raonava com els adolescents,
jugava com els adolescents,
desobeïa com els adolescents,
i m’enamorava com els adolescents.
Però, ara, d’ençà que
fa trenta-quatre anys
que tinc
trenta-quatre anys,
ja no m’és d’utilitat
pràctica allò que era
propi i el pensar
dels adolescents.
Em fascina xerrar
amb ells
però,
tinc esperit jove!

Cerdanyola del Vallès
Primavera del 2011

(Inspirat en la 1a carta de Sant Pau als Corints 1CO 12, 31-13, 13. També hi ha un petit homenatge al títol d’un disc d’en Joan Manuel Serrat).



Ocells volant

dibuixant
una ve
baixa en
coreografia
mentre
penso
on ets tu?


31 de juliol del 2010


Amb llàgrimes d’infant,

veig el teu goig
a la cara.
Els cabells amb la ventada,
no et desdibuixen
la teva posada,
tota arraulida
i descarada.
Quan et percebo,
sento
el deliri
d’aquell
nen
jugant
a la plaça.
Ni que estiguis
amb un altre,
encara
avui
condueixes
la
meva
ànima.


Com un arbre plantat

ran de l’aigua,
t’espero i no véns.
Estenc les arrels vora
el corrent
i l’aigua se les
emporta!


Cerdanyola del Vallès
Primavera del 2011

(Inspirat amb el passatge bíblic de Jeremies 17, 5-8)



Quan em llevo,

et penso.
Quan et veig,
em desfo
com un núvol
al cel.
És el parlar,
la mirada,
la senzillesa,
el que
m'enamoren.


Mar endins,

no sé si
regeix el
dia o la nit.
Ara selecciono
els records,
cerco el camí
de retorn,
no el trobo.
Sense brúixola
estant,
no hi ha timó
que m’orienti
el pensament,
que per això
estàs tu,
proa i trencant
l’onada!

Cerdanyola del Vallès
Març del 2010



Àvid i pensarós

de tu,
però despert
entre els adormits
que veu i no és vist.
Imploro els somnis
com un somniador
solitari.
Ets el meu
cavall de batalla.

Novembre del 2008


L'EROS



Tu encens el meu foc

quan em llevo pel matí.
Ets la flama que m’il·lumina,
el timó que em guia,
el cor que em batega.


8 d'agost del 2008
(Inspirat en el títol de la cançó de Sau, Tu encens el meu foc)



De somnis

i d’esperances
visc,
però sucumbeixo
envers tu,
com un guerrer
apunt de lluitar
al combat final.

La flama encara
no és apagada
mentre em
clavis l’espasa
com un guerrer
apunt de lluitar
al combat final,
amb goig i ànima.
De somnis
i de pensaments
visc,
però només
alguns es
compleixen.


Cerdanyola del Vallès
12 de juliol del 2010



Jovenívola i entremaliada,

vicis eclèctics i
sense floritures.
Vas pel camí silenciat
de la natura.

Desembre del 2008


Despulla del teu cos

tota mena d’enutjos
i de pensaments,
belluga’t amb
desimboltura.
Desinhibeix-te!


I vindràs a mi

com un lladre
a la nit,
cercant la més
preuada
de les perles.

Novembre del 2008


Un tros enllà,

el blau dels teus
ulls,
es confon
amb el blau
del cel.
Són un
mirall
a la nit,
com
el reflex
de la lluna
en un bassal
d’aigua.
Ara tens
el pèl castany
o ros,
dóna igual
la incertesa.
M’acceleres
les pulsacions
com si estès
muntat
en una atracció
o recorregués
una autopista.
Però voldria
que fos
la de les teves
cames,
poesia
de vida!

Cerdanyola del Vallès
Març del 2010



Sovint et penso

alegre i reeixida.
Vespre ennuvolat
per la teva
nuesa.

Novembre del 2008


LA PÀTRIA



Enxaneta,

tu que puges
tan amunt
i amb gràcia,
m’omples
de goig
i desig.
M’omples
d’alegria
i victòria.


Primavera del 2011


No hi ha res més bell

que una espiga de blat,
esfilagarsada, tota ella,
grogosa i de punxa negrosa.
Símbol dels camps
de la nostra terra,
pels segadors,
n’ets el principal
tresor,
la riquesa.


Maig 2010
Cerdanyola del Vallès



L’avantsala del destí

encoratja la meva vida.
Miro per la finestra
del cotxe,
un balcó obert
al paisatge incommensurable
de la nostra pàtria.

Cerdanyola del Vallès
30 de gener del 2010




Sant Jordi gloriós,

et prego:
llarga lluita
i càlida
esperança,
cercant
l’irascible desig
de vèncer
el drac
que atemoreix
la contrada
i alliberar
així, aquesta
terra sotmesa
i la bella
princesa,
la teva aimada?

La teva sang
serà lloada
per tot
el poble
català.
Seràs
ànima
de llur ànima,
pels segles
dels segles
i des del
XIII,
la de Catalunya,
la meva pàtria!


Cerdanyola del Vallès
Març del 2010



De Salses a Guardamar,

i de
Fraga fins a Maó,
sense oblidar
l'Alguer,
abasta la nostra llengua,
plens de devoció.
Tota ella,
armada amb l'espasa
del bé,
resisteix el sol
que abranda l'enemic
i lluitant contra tota adversitat,
cerques la llibertat.


Desembre del 2008


LA NATURA



Sento la remor

del vent
com bufa
amb força.
Reclòs a casa,
com si fos
un vaixell
que lluita
amb mala mar.
Estic espaordit
i tu no hi ets.


Gener del 2009


Ara vull sentir

els ocells
cantar amb
força i més força,
sense fressa,
mentre la brisa
del migdia
em relaxa i
les fulles belluguen.
Assegut sobre
una pedra i entre
dues columnes
que tenen la seva
història,
gaudint d’aquest
paratge idíl·lic,
bell i solitari,
em sento
arrelat
a la meva
terra,
tot reflexionant,
però lluny
dels pensaments
que m’amoïnen
de la feina,
i resguardat
per l’ombra
d’un vell salze,
he trobat
un locus amoenus,
a Sant Cugat,
vora el monestir,
no n’hi ha d’altre!


Sant Cugat del Vallès
25 de maig del 2010



De bon matí

obro la porta del
balcó
mentre fito
l'horitzó.
Ocells volen
i cantussegen,
motors llunyans
se senten
i es mouen.
La brisa
em penetra
i el sol
s'aposenta.
El cel esdevé
clar,
d'un paisatge
de primavera.


5 de juny del 2010


Oh, vent!

tu que no
repares
els danys,
i passes
entre nosaltres
tot rabent,
ara sé
que véns
quan ningú
t’espera.
Inesperadament!
Bufa,
que bufaràs
de matí
o de tarda,
al vespre
o a la matinada,
no desembranquis
els arbres
del seu fullatge
aquesta tarda,
que volem
brisa o marinada!


Cerdanyola del Vallès


Llamps arreu del cel

embauquen la meva
mirada,
ara sento un tro,
ara un altre.
Una forta tempesta
caurà.


5 d'agost del 2008


Sento la mar

com plora
i les fulles
al caminar
de la tardor
com es trenquen.

Cerdanyola del Vallès
Desembre del 2009



I ella m’acaronava

plenament.
Era la lluna.
Les llàgrimes se li
escolaven pels ulls.
Mentre, el temps
tot ho capgira.
Sense un bri d’enginy.


Març del 2008


LA QUOTIDIANITAT



La vida fuig

com un bri
de llum d’un estel
que s’encén i
s’apaga.


Cerdanyola del Vallès
Juny del 2010



Només el tic-tac

del rellotge
talla el silenci.
El temps passa
però les agulles
són les mateixes.


Desembre del 2008


Estic al cel

a l'ombra de les alzines,
com un caçador de silencis
enmig de l'ànima nostrada.
Amb tu he cultivat
l'oblit de l'espera.


Desembre del 2008


Festa Major


I

Per Festa Major,
engalana el teu
balcó.

Tot és gatzara,
alegria i
satisfacció.
La gent passeja
pels carrers amb
goig
de passió.
Per Festa Major,
engalana el teu
balcó.

Sorolls i gresca
conviuen
a totes les places,
nens jugant
i mares
que els estan
esguardant.
Per Festa Major,
engalana el teu
balcó.

A l’envelat,
és formarà
un gran ball,
amb les millors
orquestres.
Grans, joves i petits,
s’hi emmirallaran.
Amb els sons
d’un vals austríac,
potser sorgirà
la flama d’un nou
amor.
Per Festa Major,
engalana el teu balcó.


II

Llueix la senyera,
no et faci pas
cap por,
són el símbol
de la nostra
terra,
aimada,
com a tot.
Avui és Festa Major,
i has de guarnir
el teu balcó.


Agost del 2008


Veig la vida passar

fruit del desig incert.
Dormint estant,
res no ultrapassa
els límits.


Març del 2008


Sense vent

a les veles
navego
per alta mar,
cercant
quelcom
desconegut,
qui sap si
l'estimada.
Onada que
fort onejaràs,
enlaira
ben fort
la meva barca,
per arribar
d'hora
a port,
abans
de la vesprada!


La poesia és

un bri
que il·lumina
la meva vida,
una llàntia
que fumeja
idees i emocions.
Com el millor
forner cuinant,
guarneixo i estic
entumit en
les paraules.


Juliol del 2008


EL TACITURN



Quan dormo

m’agrada sentir
com plou
i em relaxa.
Quan tot és
quietud,
contemplo la
vida
amb l’exasperació
d’un nen
al cercar
la mare,
ha caigut
la nit.
Ja m’he trobat!


Cerdanyola del Vallès
Juny del 2010



Sota l'arbre

i relaxa't,
organitzo
la pensada,
ben amunt,
les fulles belluguen,
esquelet de l'ànima.


Ara deixo que

m'entri la son.
Assegut en un banc
tanco els ulls,
no m’exalto.
Sento els sorolls
com ressonen
per les orelles.
Ocells que canten
a la primavera.
Cotxes,
gent cridant.
Sóc a ciutat!


Maig del 2009


Penso en l’albada

angoixat pel pas
del temps
i els seus
designis
destructors.


Febrer del 2009


El silenci quan vol m’acompanya,

com un trist viatger,
mai em deixa sol,
sempre és de bona espera,
el deliri de tothom.


Juliol del 2008


Ara que sento la brisa

del matí
mentre dormo,
suau, agradable
i freda.
Els ocells i orenetes
canten tots
a una,
sense deixar-se
veure.
Són una gran
massa coral
que acompanyen
els vehicles
que circulen
en processó
a la carretera.
Em desperten,
fito per la porta
del balcó,
entreoberta,
el so alegre i
exagerat
dels ocells,
mai l'havia
palpat tan intens,
tot ell emmarcat
per diversos
blaus i petits
rosats.
Ara vull tancar
de nou
les pestanyes,
no puc.
Són les sis
i vint-i-cinc
del matí,
el món ja
es mou
dins un cel
encara adormit,
com jo i
ennuvolat.
Vint minuts
més
i la puput
fa acte de
presència,
s'afegeix
al so de l'horitzó,
amb alguna
cigonya,
plens de vida,
en la llum
d'un nou dia.


20 juliol del 2010


Assegut i pensarós

en una plaça
solitària,
els ocells posen
la banda sonora.
Bufa un vent
moderat,
que em xiuxiueja
aires de llibertat.
Migdia tranquil,
els nens celebren
pati, alegrement.
El sol m’omple de força.


Repòs i silenci,

els necessito.
Us cerco
i no us trobo.
On sou?


Cerdanyola del Vallès
Marc del 2010



COMIAT



Ara que s’obren

les portes del destí,
m’assec i t’escric
mentre sento
el cant dels cignes.
Me’ls imagino
aletejant pel llac
i flirtejant entre ells.
S’acosta l’hora zero,
però els poemes
perduraran.


Amb els ulls tancats

sento sons que
vénen del no-res.


Puja al tren

de la vida
i aferra’t
al somni.

Maig 2010


Ara m’envolta

la nit,
tot és silenci,
i m’agrada.

Gener del 2010




L'irascible desig (Josep Maria Corretger i Olivart)

Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
L’irascible desig
-Poemari-


Il·lustració de portada:
"En blau"
Wassily Kandinsky
(Moscou, 1866 - Neuilly-sur-Seine, 1944)

En blau (Wassily Kandinsky)
"En blau"
Wassily Kandinsky


Disseny i edició:
Equip Editorial de Lo Càntich

© de l’obra: Josep Maria Corretger i Olivart

D’aquesta edició:
Drets
Reconeixement – No comercial – Sense obres derivades 3.0
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra resta sotmesa a les característiques específiques d’aquesta llicència.
Setembre, 2011

Lo Càntich
(Revista digital de poesia, art i cultura)
Retalls de poesia d’arreu del món
www.locantich.cat
ISSN 2014-3036
- MMXI -


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
"L'irascible desig".
-Poemari-
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.11

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Francesc Soler ha dit...

Un poemari que transmet senzillesa, però al mateix temps una mirada profunda oberta als sentiments.

Felicitats.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]