"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'art de la nit eterna:
«Atansar la lluna»

Sandra Domínguez Roig
L'art de la nit eterna (Sandra Domínguez Roig)
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

Lluna i escala (Esmeralda Vallverdú)
"Lluna i escala"
Esmeralda Vallverdú


Atansar la lluna


     La lluna és el cúmul de somnis que ens esperen, aquelles fites que ens imposem perquè intuïm que serem més feliços. N’hi ha que carreguen la lluna sobre les espatlles i el pes els condemna a la solitud. D’altres, mesuren el pas del temps en la mesura que es va constituint una nova lluna. N’hi ha que prenen la mida del que la lluna els reportarà per tal de subsistir un temps més, en la matèria de plom que els conforma els dies, àvids per assolir la llum definitiva.

     Hi ha cercadors i cercadores de llunes que l’emmarquen per observar el que han aconseguit, per emmirallar-se en la iridescència, cobejosos de llum. Els que passegen la lluna, com un infant un globus, amb el miracle de la ingravidesa lligat en un cordill.

     N’hi ha que farien qualsevol cosa, per escalar fins a la lluna, perseguint-la, i caçant-la com qui caça una papallona, malgrat morirà sense la pols de les ales. I sí, també pot haver-hi una lluna en un ventre de qui espera florir el miracle entre les cames, o pot haver caigut una lluna dins d’un vol si és un desig inconfessable.
N’hi ha que farien passar la lluna pel cèrcol del circ, o la pintarien de tenebra per fondre’s per sempre en l’obscur.

     Els nens comparteixen les llunes, s’inunden de secrets i d’imaginacions futures que de grans els xoparan els ulls d’enyor.

     N’hi ha que aprofiten la llum daurada per il·luminar-se en la immersió d’un món que descobreixen, d’altres escalen a collibé per tal d’arribar-hi i compartir-la, i n’hi ha que faran un castell humà per atansar la lluna, retallar-la i donar un bocí a cada una.


Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Atansar la lluna
[ L'art de la nit eterna ]

Il·lustració:
"Lluna i escala"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)


Sandra Domínguez Roig,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a Papallones en la llum (Obre nova finestra)
Papallones en la llum



Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
«Atansar la lluna».
A: L'art de la nit eterna
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.11

3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Francesc Soler ha dit...

Jo també voldria atrapar la lluna, envoltar-la d'un mantell de paraules emocionants i emocionades (com les teves, Sandra) i poder-la lliurar a qui volgués...

Sandra D,Roig ha dit...

Ai Francesc! primer gràcies pel comentari!, i segon, imagines tenir tota la llum a les mans per nosaltres?. Una abraçada.

Imma Fuster i Tubella ha dit...

Tens un món interior molt bell i escrius molt bé.
Jo, cada nit miro la lluna i voldria atansar-la, però em conformo veient-la una estoneta...
Llegir-te és molt plaent, Sandra. Que mai se't marceixi aquest broll de vida interna.
Imma Fuster

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]