"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Sol ponent»

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

Cabanya de palla al capvespre (Vincent Van Gogh)
"Cabanya de palla al capvespre"
Vincent Van Gogh


«Sol ponent»


Benhaja qui l'amor a la poesia,
com foch sagrat, en lo meu cor posà:
l'espectacle del món quan mor lo dia
novament aquest dò agrahir me fa.

Oh, quadro hermós, ab cap més comparable;
lo quadro del crepuscle vespertí
l'ànima dexa aquest fanch miserable,
y alsant el vol guanya'l celest confí.

Quin color de sublim els núvols prenen!
Per quín artista foren concebuts
aquella lley de tons que'l cor m'omplenen
de desitjos de goigs desconeguts?

Quin geni entorna al bosch la melodia
qu'al cor m'arriba ab tanta magestat?
Axís pot´se algun dia ploraría
vora'l riu lo profeta desterrat.

Gemega al lluny la mística campana,
la escolta, encara al tros, el bon creyent,
y la tendra pregaria cristiana
regala de sos llavis dolsament.

Tot se rodeja d'ombra y de misteri,
poch a poquet els nius tots van callant,
com les últimes notes d'un psalteri
que dret al cel s'anessin allunyant.

Besos d'amor cambien la viola
y'l romaní, son mistich amador,
y allà al lluny acompanya na bandola
les cansons d'un fadrí festejador.

La font corre ab remor voluptuosa,
engre falgueres y eures degotant;
tot esperant la cita misteriosa
de dos amants, de goig va tremolant.

Cantant cansons, ja de vaylet apreses,
dexa'l conreu content el terrassà;
si no li porta'l seu jornal riqueses,
d'aquells qu'estima be es el mos de pa.

Y contempla de lluny la llar fumosa
hont del fadich son còs podrà refé
y hont la muller l'espera, encara hermosa,
com quan, ja fa vint anys, la conegué.

Hora sublim que fuges encalsada
per la lluna que s'alsa ab magestat,
¡com avuy fas qu'anyori a ma estimada,
pares y amichs de qui'm veig allunyat!

En deliqui inefable dalt la serra
t'he contemplat cent cops ab sant anhel:
tu'm parles dels amors d'aquí la terra,
com també dels amors que tinch al cel.

Quants son els llavis qu'em exa hora preguen,
quants els cors que se senten palpitar,
y quants els ulls qu'ab llàgrimes se neguen!
Hora sublim de creure y estimar!


Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
(La Bisbal d'Empordà, 1856 — Barcelona, 1920)
«Sol ponent»

Il·lustració:
"Cabanya de palla al capvespre"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)


Referència:
Bassegoda i Amigó, Ramon-Enric.
«Sol ponent».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]