Rodolins de la saviesa popular:
De la mar
Mar bonaire, no és pescaire.
Alta mar sense vent, no promet segur temps.
A barca vella, tothom hi fa estella.
Amb les dones i amb la mar, cal saber navegar.
A pescador de canya i moliner de vent,
no els cal pas notari per fer testament.
Al matí vent serè, a les deu la tramuntana,
al migdia vent de dalt i a la tarda marinada.
Boirada, ruixada o ventada, mar agitada.
D'aigua que avall vol anar, es fa el mar.
A nau espatllada, la mar plana li és temporal.
Els plets i la mar, de lluny te'ls has de mirar.
A port arribat, vot oblidat.
Abans el mar per veí que senyor mesquí.
A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa.
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port
i no tinguis por a la mort.
A la mar, per un peix no s'hi coneix.
Maror del dijous tota la mar remou.
Febrer acabat, xarxes a mar.
Maig ventós, pel mar perillós.
L'octubre és arribat, la gavina vora mar.
L'aigua del mar cura tots els mals.
Recollits per:
Paolo Santos
(Montevideo, Uruguai, 1860 - París, França, 1887)
«Rodolins de la saviesa popular: De la mar»
.jpg)
"Vaixell en alta mar"
José Salís Camino
(Santoña, 1863 - Irun, 1927)
Referència:
Santos, Paolo.
«Rodolins de la saviesa popular: De la mar».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036

Santos, Paolo.
«Rodolins de la saviesa popular: De la mar».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada