«Recordar» Carme Hostaled Grau

"Les tecles del piano"
František Kupka

«Recordar»

És cap al tard d'una tarda d'estiu,
Em trobo passejant pels afores del poble,
Estic immersa en els meus pensaments,
Tot és quietud, m'assec en un banc
Del curt passeig silenciós, tanco els ulls.
De sobte, d'una finestra mig tancada
Se sent tocar el piano, les notes vibrants
Em fan aixecar el cap, no es veu ningú,
El passeig està desert no es veu ni una ànima,
Sols el so del piano... Reconec aquelles notes,
Para Elisa! Tantes coses em venen a la memòria,
Records de temps passats. Ja no estic sola,
La música m'ha tornat a aquells moments,
A comprendre que no tot està perdut.
Mentre algú toqui un piano, una guitarra,
Qualsevol instrument del que surtin notes
El món estarà viu, mentre hi trobeu
Persones que vibrin al so de la música,
Mentre puguem escoltar la música seguim vius.
Jo segueixo immersa en els meus pensaments,
Dono la volta i retorno al poble
Tararajant les notes de "PARA ELISA"

Carme Hostaled Grau
(Palafrugell, 1940)
«Recordar»

Il·lustració:
"Les tecles del piano"
František Kupka
(Opočno, Txèquia, 1871 - Puteaux, França, 1957)

Referència:

Hostaled Grau, Carme.
«Recordar».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036