«Les roses que jo vaig amar...» Jean Moréas Traducció: Claudi Giné

"Retrat de Jean Moréas"
Antonio de La Gandara

«Les roses que jo vaig amar...»

Les roses que jo vaig amar es desfullen cada dia;
Cap estació no ofereix nous brots daurats;
La brisa ha bufat massa temps; és el torn
Del cruel vent del nord que gela els rius.

Cal, alegria, forçar tant la veu,
I no saps potser que és una gran bogeria,
Quan véns sense causa a destorbar sota els meus dits
Una corda consagrada a la malenconia?

Jean Moréas
"Ioánnis A. Papadiamantópoulos"
(Atenes, 1856 - Saint-Mandé, França, 1910)
«Les roses que j'aimais...»
- Les Stances -

Il·lustració:
"Retrat de Jean Moréas"
Antonio de La Gandara
(París, 1861-1917)

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Les roses que jo vaig amar...»
de l'obra original:

«Les roses que j'aimais...»
- Les Stances -

Jean Moréas

Les roses que j'aimais s'effeuillent chaque jour;
Toute saison n'est pas aux blondes pousses neuves;
Le zéphyr a soufflé trop longtemps; c'est le tour
Du cruel aquilon qui condense les fleuves.

Vous faut-il, allégresse, enfler ainsi la voix,
Et ne savez-vous point que c'est grande folie,
Quand vous venez sans cause agacer sous mes doigts
Une corde vouée à la mélancolie?

ooO0Ooo

Referència:

Moréas, Jean.
«Les roses que jo vaig amar...».
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036