"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Les roses que jo vaig amar...»

Jean Moréas

Traducció:
Claudi Giné

Retrat de Jean Moréas (Antonio de La Gandara)
"Retrat de Jean Moréas"
Antonio de La Gandara


«Les roses que jo vaig amar...»


Les roses que jo vaig amar es desfullen cada dia;
Cap estació no ofereix nous brots daurats;
La brisa ha bufat massa temps; és el torn
Del cruel vent del nord que gela els rius.

Cal, alegria, forçar tant la veu,
I no saps potser que és una gran bogeria,
Quan véns sense causa a destorbar sota els meus dits
Una corda consagrada a la malenconia?


Jean Moréas
"Ioánnis A. Papadiamantópoulos"
(Atenes, 1856 - Saint-Mandé, França, 1910)
«Les roses que j'aimais...»
- Les Stances -


Il·lustració:
"Retrat de Jean Moréas"
Antonio de La Gandara
(París, 1861-1917)

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Les roses que jo vaig amar...»
de l'obra original:

«Les roses que j'aimais...»
- Les Stances -

Jean Moréas

Les roses que j'aimais s'effeuillent chaque jour;
Toute saison n'est pas aux blondes pousses neuves;
Le zéphyr a soufflé trop longtemps; c'est le tour
Du cruel aquilon qui condense les fleuves.

Vous faut-il, allégresse, enfler ainsi la voix,
Et ne savez-vous point que c'est grande folie,
Quand vous venez sans cause agacer sous mes doigts
Une corde vouée à la mélancolie?

ooO0Ooo


Referència:
Moréas, Jean.
«Les roses que jo vaig amar...».
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]