"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L'artista»

Oscar Wilde

Traducció:
Enric Fortuny

L'escultor i la seva estàtua (Pablo Picasso)
"L'escultor i la seva estàtua"
Pablo Picasso


«L'artista»


     Un vespre sorgí en la seva ànima el desig d’esculpir una imatge d'El Plaer que roman per un instant. I sortí al món per buscar bronze. Perquè ell només podia esculpir en bronze.
     Però tot el bronze del món havia desaparegut, i en cap part del món es podia trobar bronze, com no fos el bronze de la imatge d'El Dolor que perdura eternament.
     Ara bé, aquesta imatge d’ell mateix, esculpida amb les seves pròpies mans, l’havia posat sobre la tomba de l’única persona que havia estimat en la vida. A la tomba de qui més havia estimat, situà aquesta imatge, que era la seva obra, perquè servís com a senyal de l’amor de l’home, que mai no mor, i el símbol del dolor de l’home, que roman per sempre. I en tot el món no hi havia més bronze, llevat del bronze d’aquesta imatge.
     I prengué la imatge que havia esculpit i la introduí en un gran forn, lliurant-la al foc.
     I del bronze de la imatge d'El Dolor que perdura eternament creà la imatge d'El Plaer que roman per un instant.


Oscar Wilde
(Dublín, 1854 - París, 1900)
«The artist»

Il·lustració:
"L'escultor i la seva estàtua"
Pablo Picasso
(Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973)

Traducció:
Enric Fortuny
(Girona, 1961)
«L'artista»
de l'obra original:

«The artist»

Oscar Wilde

     One evening there came into his soul the desire to fashion an image of The Pleasure that abideth for a Moment. And he went forth into the world to look for bronze. For he could only think in bronze.
     But all the bronze of the whole world had disappeared, nor anywhere in the whole world was there any bronze to be found, save only the bronze of the image of The Sorrow that endureth for Ever.
     Now this image he had himself, and with his own hands, fashioned, and had set it on the tomb of the one thing he had loved in life. On the tomb of the dead thing he had most loved had he set this image of his own fashioning, that it might serve as a sign of the love of man that dieth not, and a symbol of the sorrow of man that endureth for ever. And in the wole world there was no other bronze save the bronze of this image.
     And he took the image he had fashioned, an set in a great furnace, and gave it to the fire.
     And out of the bronze of the image of The Sorrow that endureth for Ever he fashioned an image of The Pleasure that abideth for a Moment.

ooO0Ooo


Referència:
Wilde, Oscar.
«L'artista».
Traducció: Fortuny, Enric.
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]