![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"La nostàlgia de l'infinit"
Giorgio de Chirico
L'adéu
En mirar les meves mans vaig descobrir la ferida innoble de la infinita esgarrapada del temps. I sabia que tu també descobries ara, més profunds que mai, els solcs i la pell esquerdada. Sobrevolaven el cel el últims ocells errants de la tardor. Abans, en un temps pretèrit, van ser primavera. Malaguanyada, la mirada infinita de la torre aixecada cap al cel per principi d'amor malbaratat. El sol en el seu ocàs, allargant les ombres. Perduda en la immensitat de la intensitat. Amb tots els llums de neó apagats per sempre. Només el cel, el cel gris dels teus ulls. El gris en els teus ulls. El gris de l'ombra sota els teus ulls. El gris de la terra. I el silenci. Si m'haguessis agafat dels braços hagués pensat que hi havia un futur, però em vas agafar dels dits, gairebé de la punta dels dits...
... I vas ajupir el cap.
... I vas ajupir el cap.
Laura Rubió Salo
(Barcelona, 1961)
«L'adéu»
"La nostàlgia de l'infinit"
Giorgio de Chirico
(Volos, 1888 — Roma, 1978)
Referència:
Rubió Salo, Laura.
«L'adéu».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
Rubió Salo, Laura.
«L'adéu».
Lo Càntich. N.11. Paradoxa, 2011.
Agost - Octubre de 2011.
ISSN 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada