"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La casa nova»

Anicet de Pagès de Puig

Casa en un camp de blat (Pablo Picasso)
"Casa en un camp de blat"
Pablo Picasso


«La casa nova»


Noves son les parets y nous los sostres
y els fonaments son nous:
la casa, tota nova y tota blanca,
sembla una tassa d'or.

Desde'l terrat a quatre vents, s'oviren
los pobles del entorn:
ja l'han vist de ben lluny les orenetes
y ja hi fan niu y tot.

A les cambres, de nit ben abrigades,
de dia hi toca'l sol,
y en los balcons y finestrals de pedra
que n'hi ha d'aucells y flors!

La porta relluenta es sempre oberta
y fa goig a tothom,
y cofoys los criats entren y surten
vestits de gays colors.

Y té tot aquell ayre d'alegria
qu'ix sempre d'un bressol.
La casa, tota nova y tota blanca,
sembla una tassa d'or.

A poch a poch la vasa va entristintse;
ja no fa pas tan goig,
y en los balcons y finestrals de pedra
ja no hi ha aucells ni flors.

Un dia'l metge hi entra a correcuyta;
després, un sacerdot;
y més tart, rodejat de llumenetes,
hi va Nostre Senyor.

Al endemà la porta es mitx tancada
y els criats porten dol.
La casa ja es tan vella com les altres...
diuen que ja hi hà un mort!


Anicet de Pagès de Puig
(Figueres, 1843 – Madrid, 1902)
«La casa nova»

Il·lustració:
"Casa en un camp de blat"
Pablo Picasso
(Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973)


Referència:
De Pagès de Puig, Anicet.
«La casa nova».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]