«La casa nova» Anicet de Pagès de Puig

"Casa en un camp de blat"
Pablo Picasso

«La casa nova»

Noves son les parets y nous los sostres
y els fonaments son nous:
la casa, tota nova y tota blanca,
sembla una tassa d'or.

Desde'l terrat a quatre vents, s'oviren
los pobles del entorn:
ja l'han vist de ben lluny les orenetes
y ja hi fan niu y tot.

A les cambres, de nit ben abrigades,
de dia hi toca'l sol,
y en los balcons y finestrals de pedra
que n'hi ha d'aucells y flors!

La porta relluenta es sempre oberta
y fa goig a tothom,
y cofoys los criats entren y surten
vestits de gays colors.

Y té tot aquell ayre d'alegria
qu'ix sempre d'un bressol.
La casa, tota nova y tota blanca,
sembla una tassa d'or.

A poch a poch la vasa va entristintse;
ja no fa pas tan goig,
y en los balcons y finestrals de pedra
ja no hi ha aucells ni flors.

Un dia'l metge hi entra a correcuyta;
després, un sacerdot;
y més tart, rodejat de llumenetes,
hi va Nostre Senyor.

Al endemà la porta es mitx tancada
y els criats porten dol.
La casa ja es tan vella com les altres...
diuen que ja hi hà un mort!

Anicet de Pagès de Puig
(Figueres, 1843 – Madrid, 1902)
«La casa nova»

Il·lustració:
"Casa en un camp de blat"
Pablo Picasso
(Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973)

Referència:

De Pagès de Puig, Anicet.
«La casa nova».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036