"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Culturàlia
«El retaule de Sant Ermengol»

El retaule de Sant Ermengol

El retaule de Sant Ermengol


Claustre romànic de la catedral de Santa Maria
La Seu d’Urgell
Del 6 al 14 d’agost de 2011, a les 22,30



     La Seu d’Urgell, en l’albada de l’Edat Medieval, fou un dels centres més florents d’Europa en l’Art, la Cultura i l’Espiritualitat... La més gran i la més bella col·lecció d’obres arquitectòniques, pictòriques i esculturals del món romànic, -avui en bona part disperses-, i el riquíssim Tresor del seu arxiu ho testifica de sobres. Actualment encara constitueix per al turista, un valuós testimoniatge d’aquella època.

     Tot evocant uns moments de la vida de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell als inicis de l’onzena centúria, revivim la grandiositat d’aquells jorns tan llunyans.

     Una il·luminació d’acord amb les tècniques més avançades emmarca aquest espectacle extraordinari, realçant les pedres mil·lenàries de la Catedral i del Claustre meravellós, obres cabdals de l’art romànic llombard del segle XIIè.

Esteve Albert i Corp

Sant Armengol

     Cada nit, del 6 al 14 d’agost, al claustre romànic de la catedral de Santa Maria, es succeiran les 11 escenes d’El retaule de Sant Ermengol, una obra que s’interpreta des de l’any 1957 i on participen més d’un centenar de ciutadans, i que recrea els principals episodis de la vida d’aquest personatge del segle XI.

Quadres:

Introducció d'escenes

     Sant Ermengol, personatge central del Retaule, es una figura profundament arrelada a l’Europa del seu temps, i la seva personalitat creix a mida que es van coneixent noves dades de la seva vida.

     El Retaule vol posar en relleu algunes de les facetes d’aquella personalitat tan rica, a través de l’evocació d’alguns moments de la seva existència.

L'any Mil

     Ermengol, ardiaca d’Urgell, infon coratge a la gent atemoriza que espera amb paüra la fi del mon amb la darrera campanada de la mitja nit. La joia desbordant d’un nou mil·lenari promou el Sant entonant un “te deum” d’acció de gràcies.

Expedició a Còrdova

     Som a l’any 1010, al Palau Episcopal d’Urgell. Els comtes catalans, delerosos de botí, han planificat una expedició a la ciutat de Còrdova. Les disputes entre els musulmans d’Al-Àndalus, dividits en faccions, han esperonat els comtes cristians a tirar endavant amb una empresa tant ambiciosa.

     Abans de la seva partida, el comte d’Urgell es despedeix de l’ardiaca Ermengol, i li encomana tenir cura de la seva família en cas que no retorni de l’expedició.

     L’expedició a Còrdova ha tingut un resultat agredolç. L’exèrcit cristià ha portat un qüantiós botí , però el comte d’Urgell hi ha deixat la vida a la batalla d’Akabat al-Bakr.

     La seva vídua Tedberga i el seu fill, encara un nen, en veure tornar l’exèrcit sense el comte, es dirigeixen a l’ardiaca Ermengol, que ja ha rebut la trista notícia.

Consagració

     Podem fixar aquest fet entorn de l’any 1010. Presideix l’acte l’arquebisbe de Narbona, anomenat també Ermengol. D’altres bisbes intervenen en l’ordenació, la rellevància de la qual es fa evident amb la presència del comte d’Urgell, Ermengol, encara un infant, acompanyat de la seva mare Tedberga, vídua. Cal remarcar la presència massiva del poble, que ratifica l’elecció del propi bisbe amb el seu reiterat assentiment a la pregunta formulada pel celebrant principal.

La Canònica

     Un fet culminant en el pontificat de Sant Ermengol fou la institució de la Canònica, que establia la vida en comú dels canonges sota la regla establerta en el Concili d’Aquisgran, de l’any 816. Alhora, sant Ermengol va dotar aquella Fundació amb els béns necessaris per a una digna subsistència.

Cortiuda

     El litigi referent als drets sobre Cortiuda, que tingué una importància Cabdal, se celebrà sense la presència del Sant, el qual va delegar la seva representació al seu assessor Sunifred. El fet se situa al any 1024 i el lloc fou l’església de Sant Pere del Castell de Ponts. Va actuar com a jutge Ponç Bofill March i presidí l’audiència el comte Ermengol II, menor d’edat, acompanyat pels seus tutors els comptes de Barcelona, Berenguer Ramon i Ermessenda. El jutge va resoldre el cas a favor de l’església d’Urgell, enfront de les pretensions de l’Abat del Monestir de Sta. Cecília d’Elins, basant-se en la falsedat d’un dels documents aportats com a prova.

El pagès cec

     Sant Ermengol fa un doble miracle en el cas d’un pagès cec, que s’entesta a oferir-li una vedella si li retorna la vista, però que pensa negar-li quan els seus ulls hagin recuperat la llum. Desprès, penedit, acompanyarà la comitiva funeral.

Llumeneres

     Ja en els darrers anys de la seva vida tan fecunda, Sant Ermengol visita el Poblet de Llumeneres, a les Valls d’Andorra. En un ambient de pau serena, quasi idíl·lica, transcorre aquella escena que, tant en la forma com en el fons, constitueix un cant poètic envers aquell lloc tan bonic.

Sequici

     Narració semitonada en que hom conta en un breu esbós les extraordinàries realitzacions de Sant Ermengol, algunes de les quals han perdurat fins avui. El bisbe mor pontificant , es a dir construint un pont. Des de Pont de Bar, les aigües del Segre porten el seu cos fins als voltants de la nostra ciutat. Un improvisat seguici, en una impressionant manifestació de dol trasllada el cos en un llit de rames i fullam fins a la catedral, mentre dalt de la torre, les campanes toquen soles.

La pluja

     Els miracles i la devoció envers el Sant s’acreixen al llarg dels anys. Quan s’esdevé una secada pertinaç i assoladora, es multipliquen les pregàries davant el sepulcre de Sant Ermengol. Finalment, alhora que s’obren i sagnen les ferides centenàries de la testa d’Ermengol, s’obre també el cel amb una pluja benefactora.

Quadre final


Informació i entrades anticipades

Preu: 12 € anticipades / 15 € a taquilla

Consell Comarcal de l'Alt Urgell (973 353 112)

Oficina de Turisme (973 351 511)

Museu Diocesà de la Seu d'Urgell (973 353 242)


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«El retaule de Sant Ermengol».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]