![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Vint preguntes a:
Imma Fuster i Tubella
"Imma Fuster i Tubella"
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
... No trigarem pas gaire
a embastar projectes com abans.
No sé per què, però tinc la certesa
que tot ho podràs superar.
Si tu ho desitges,
et portaré de nou a Roma, a Viena,
a Florència, a Venècia, a Bruges...
Les aigües manses dels canals
s’alegraran en veure’t novament.
Embriagats de bells records, passejarem
per dintre els ulls dels ponts
que ens miraran amb el marró antic
de tanta història.
Farcells d’interrogants em punxen la memòria!
D’un temps ençà, comprenc la riquesa del viure.
Després de tants ensurts, paranys i batzegades
m’adono que la vida és efímera.
Com una gota d’aigua que es dissipa.
Per sempre més, et vull dintre la llar del cor.
No, no em deixis encara amor meu!
Joan Asensi i Barberà
Un cant d’esperança
(fragment)
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
Escrius:
20. Un tastet del teu últim poema...
"La inspiració arriba adelerada
a la cambra silent,
talment com una brasa encesa"
1. Quan vas començar a escriure?
De fet sempre he escrit. De petita ja feia contes, relats i també algunes poesies. Però el primer poema que va travessar el llindar de casa meva el vaig fer l’any 2001. Me’l van penjar a la paret de l’oficina on treballava, i de tant en tant ens el llegíem per relaxar-nos una mi.
a la cambra silent,
talment com una brasa encesa"
1. Quan vas començar a escriure?
De fet sempre he escrit. De petita ja feia contes, relats i també algunes poesies. Però el primer poema que va travessar el llindar de casa meva el vaig fer l’any 2001. Me’l van penjar a la paret de l’oficina on treballava, i de tant en tant ens el llegíem per relaxar-nos una mi.
Escrius:
“Al bell mig del camí ens esperen
núvols, sol, boires, vent,
calma i tempesta....”
2. Conserves el primer poema que vas escriure?
Sí. Tenia onze anys i li vaig dedicar al meu pare. Era un reflex de com era de feliç en la meva infantesa.
núvols, sol, boires, vent,
calma i tempesta....”
2. Conserves el primer poema que vas escriure?
Sí. Tenia onze anys i li vaig dedicar al meu pare. Era un reflex de com era de feliç en la meva infantesa.
Escrius:
“Fa temps, quan era una nena d’uns cinc o sis anys, vivia en una planta baixa amb un pati. L’eixida, en dèiem a casa d’aquell patí-jardí. Hi havia una pèrgola i moltes, moltes flors que la mare regava i arreglava acuradament. Les meves amigues m’envejaven”.
3. Prosa o poesia, què et resulta més fàcil escriure?
No es tracta de fàcil o difícil. De sobte tinc una imperiosa necessitat de fer prosa. I m’hi endinso de cap fins que la finalitzo. I si estic molt angoixada, un relat d’humor em treu l’estrès. La poesia és diferent. Sempre la porto a dintre. Sempre és a punt de brollar perquè forma part de mi. La poesia és sublim.
3. Prosa o poesia, què et resulta més fàcil escriure?
No es tracta de fàcil o difícil. De sobte tinc una imperiosa necessitat de fer prosa. I m’hi endinso de cap fins que la finalitzo. I si estic molt angoixada, un relat d’humor em treu l’estrès. La poesia és diferent. Sempre la porto a dintre. Sempre és a punt de brollar perquè forma part de mi. La poesia és sublim.
Escrius:
“Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria”.
4. Sense ser-hi excloents. La poesia aporta felicitat o és de bojos escriure i llegir poesia?
Penso que una cosa compagina prou bé amb l’altra, fins i tot la complementa. La poesia m’aporta una felicitat infinita i immesurable i, d’altra banda, tinc aquest bocí, aquest pessic que em deies abans i que també detecto en amistats meves que escriuen poemes.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria”.
4. Sense ser-hi excloents. La poesia aporta felicitat o és de bojos escriure i llegir poesia?
Penso que una cosa compagina prou bé amb l’altra, fins i tot la complementa. La poesia m’aporta una felicitat infinita i immesurable i, d’altra banda, tinc aquest bocí, aquest pessic que em deies abans i que també detecto en amistats meves que escriuen poemes.
Escrius:
“La lluna em mira agosarada
com volent palesar
que aquest fred no li amara les entranyes.
Quin mar tan brau!”.
5. Amb sinceritat... la lluna o el mar?
Res més bell que una nit a prop del mar amb la lluna reflectint-s’hi amb tot el seu esplendor... Magnífic! Magnífic de veritat!
com volent palesar
que aquest fred no li amara les entranyes.
Quin mar tan brau!”.
5. Amb sinceritat... la lluna o el mar?
Res més bell que una nit a prop del mar amb la lluna reflectint-s’hi amb tot el seu esplendor... Magnífic! Magnífic de veritat!
Escrius:
“I alcem el cap
immersos en la gran marea
d’olors, de crits i de silencis,
de gestos, de carícies i mirades.”
6. Un poeta/poetessa?
Ui! Sóc incapaç de dir-te un sol nom. Del tot incapaç... M’agrada tant la poesia que trobo trets sorprenents tant en els poetes i poetesses d’abans com en els actuals, malgrat diferències d’època, d’estil, de personalitat... Et diria tants noms que ompliria un full.
immersos en la gran marea
d’olors, de crits i de silencis,
de gestos, de carícies i mirades.”
6. Un poeta/poetessa?
Ui! Sóc incapaç de dir-te un sol nom. Del tot incapaç... M’agrada tant la poesia que trobo trets sorprenents tant en els poetes i poetesses d’abans com en els actuals, malgrat diferències d’època, d’estil, de personalitat... Et diria tants noms que ompliria un full.
Escrius:
“Jo, amarada de solitud,
vosaltres, de l’amor més bell”
7. Un poema?
”Un cant d’esperança” del poeta de Molins de Rei, Joan Asensi. El següent poema el va fer quan la seva companya de sempre ja havia mort. Tant l’un com l’altre m’entendreixen perquè vessen amor. En reflecteixo la darrera part:
vosaltres, de l’amor més bell”
7. Un poema?
”Un cant d’esperança” del poeta de Molins de Rei, Joan Asensi. El següent poema el va fer quan la seva companya de sempre ja havia mort. Tant l’un com l’altre m’entendreixen perquè vessen amor. En reflecteixo la darrera part:
... No trigarem pas gaire
a embastar projectes com abans.
No sé per què, però tinc la certesa
que tot ho podràs superar.
Si tu ho desitges,
et portaré de nou a Roma, a Viena,
a Florència, a Venècia, a Bruges...
Les aigües manses dels canals
s’alegraran en veure’t novament.
Embriagats de bells records, passejarem
per dintre els ulls dels ponts
que ens miraran amb el marró antic
de tanta història.
Farcells d’interrogants em punxen la memòria!
D’un temps ençà, comprenc la riquesa del viure.
Després de tants ensurts, paranys i batzegades
m’adono que la vida és efímera.
Com una gota d’aigua que es dissipa.
Per sempre més, et vull dintre la llar del cor.
No, no em deixis encara amor meu!
Joan Asensi i Barberà
Un cant d’esperança
(fragment)
Escrius:
“M’encanta el llenguatge fet d’aigua clara,
que emplena els rius i reverdeix els camps”.
8. Sinceritat o prudència?
Sinceritat, sempre sinceritat. La prudència, de vegades, et tanca moltes portes i et clou també l’accés a moltes vivències.
que emplena els rius i reverdeix els camps”.
8. Sinceritat o prudència?
Sinceritat, sempre sinceritat. La prudència, de vegades, et tanca moltes portes i et clou també l’accés a moltes vivències.
Escrius:
“M’has ofrenat, amb tremolor a les mans,
un poema vibrant i sorprenent".
9. Què neix primer el títol o l’obra?
L’obra. Però una vegada se’m va posar al cap que havia d’escriure un poema intitulat “Foc i cendres”. I així ho vaig fer. Vaig adaptar el text al títol. I va guanyar un premi a Igualada. Em faria gràcia que em tornés a passar una cosa així, però no m’ha succeït més.
un poema vibrant i sorprenent".
9. Què neix primer el títol o l’obra?
L’obra. Però una vegada se’m va posar al cap que havia d’escriure un poema intitulat “Foc i cendres”. I així ho vaig fer. Vaig adaptar el text al títol. I va guanyar un premi a Igualada. Em faria gràcia que em tornés a passar una cosa així, però no m’ha succeït més.
Escrius:
“Acarona’m, amor, amb gran finesa,
no perdem ni una engruna de l’instant.
Bell preludi que ens mostra la nuesa
d’aquest jorn que ens espera, exuberant”.
10. Mestratge en Gai Saber i una llarga llista de premis. Quin d’ells et porta records més especials?
En el sentit més íntim n’hi ha uns quants que em porten records especials, però el poema “Perdona’m, pare” me l’estimo molt. He comprovat que molta gent s’hi ha commogut veient-hi el retrat d’algun familiar que va patir la guerra i la postguerra.
no perdem ni una engruna de l’instant.
Bell preludi que ens mostra la nuesa
d’aquest jorn que ens espera, exuberant”.
10. Mestratge en Gai Saber i una llarga llista de premis. Quin d’ells et porta records més especials?
En el sentit més íntim n’hi ha uns quants que em porten records especials, però el poema “Perdona’m, pare” me l’estimo molt. He comprovat que molta gent s’hi ha commogut veient-hi el retrat d’algun familiar que va patir la guerra i la postguerra.
Escrius:
“Aquest costum meu
d’estimar la vida,
d’estar enamorada
de tantes coses petites”.
11. Creus que és fàcil conviure amb una poetessa?
Penso que quan ens sentim realitzats facilitem la convivència. El meu món interior ara és silent però amable, és més generós, més condescendent... He trobat el que –sense saber-ho- em mancava, i tinc la certesa que es nota en tot allò que puc aportar a la relació de parella.
d’estimar la vida,
d’estar enamorada
de tantes coses petites”.
11. Creus que és fàcil conviure amb una poetessa?
Penso que quan ens sentim realitzats facilitem la convivència. El meu món interior ara és silent però amable, és més generós, més condescendent... He trobat el que –sense saber-ho- em mancava, i tinc la certesa que es nota en tot allò que puc aportar a la relació de parella.
Escrius:
“Vencem paranys, deixem lliure l’espai
perquè entri el sol per totes les escletxes.”
12. Com a poetessa... és complicat fer carrera literària escrivint en català?
Penso que també és complicat fer-la en castellà, una carrera literària.
perquè entri el sol per totes les escletxes.”
12. Com a poetessa... és complicat fer carrera literària escrivint en català?
Penso que també és complicat fer-la en castellà, una carrera literària.
Escrius:
“En commoc i tinc ganes d’abraçar-vos
amb vehemència, a frec de sentiment,
però em plau la gran sort de contemplar-vos
amb subtilesa extrema, dolçament”.
13. Quan recites, et lliures al públic, vibrant i pletòrica de forces, com una actriu que regala el seu art escènic. T’hauria agradat trepitjar escenaris?
No m’agradaria semblar que interpreto una funció. Espero que, malgrat que em lliuri al públic, no doni aquesta impressió. Tanmateix als quinze anys em vaig apuntar a una escola de declamació. I després, durant tres temporades, vam fer funcions en un teatre del mateix centre i en alguna festa major. Però estava molt cansada perquè assajàvem de nit... i tots els somnis es van acabar al barri del Clot. Això sí. Vaig ser feliç, molt feliç!
amb vehemència, a frec de sentiment,
però em plau la gran sort de contemplar-vos
amb subtilesa extrema, dolçament”.
13. Quan recites, et lliures al públic, vibrant i pletòrica de forces, com una actriu que regala el seu art escènic. T’hauria agradat trepitjar escenaris?
No m’agradaria semblar que interpreto una funció. Espero que, malgrat que em lliuri al públic, no doni aquesta impressió. Tanmateix als quinze anys em vaig apuntar a una escola de declamació. I després, durant tres temporades, vam fer funcions en un teatre del mateix centre i en alguna festa major. Però estava molt cansada perquè assajàvem de nit... i tots els somnis es van acabar al barri del Clot. Això sí. Vaig ser feliç, molt feliç!
Escrius:
“Subtil, les ones
bressen la nostra barca.
I el sol ens besa".
14. En primera, segona o tercera persona?
Jo, tant si exposo una experiència íntima com si em poso en la pell d’una altra persona o en braços de la imaginació, visc el que escric amb la mateixa intensitat. Tot és, per tant, -d’una manera real o fictícia- en primera persona. No sé si a tothom li passa, això de viure emocions robades.
bressen la nostra barca.
I el sol ens besa".
14. En primera, segona o tercera persona?
Jo, tant si exposo una experiència íntima com si em poso en la pell d’una altra persona o en braços de la imaginació, visc el que escric amb la mateixa intensitat. Tot és, per tant, -d’una manera real o fictícia- en primera persona. No sé si a tothom li passa, això de viure emocions robades.
Escrius:
“És tan sublim besar cada desig,
cada empremta, cada fragment de vida”.
15. Què no et proporciona la poesia?
Com que no li he demanat res més que una gran sensibilitat per captar tot el que m’envolta, doncs no m’ha traït, al contrari, m’ho regala i amb escreix. No li recrimino res, no... Em sembla que ens estimem molt la poesia i jo.
cada empremta, cada fragment de vida”.
15. Què no et proporciona la poesia?
Com que no li he demanat res més que una gran sensibilitat per captar tot el que m’envolta, doncs no m’ha traït, al contrari, m’ho regala i amb escreix. No li recrimino res, no... Em sembla que ens estimem molt la poesia i jo.
Escrius:
“Els miralls de la seva llibertat
reflecteixen un somni enriolat.
I de cap ideal no és mai esclau!”
16. Per escriure... teclat o ploma?
El teclat només per passar-ho en net. Conec molta gent que els passa a l’inrevés. Però jo, normalment, a part d’inspiracions que et sobten a qualsevol lloc, escric al jardí de la meva caseta de la Floresta. I quan fa fred m’encanta escriure al costat de la llar de foc. L’espetec de la llenya és una font immesurable d’inspiració.
reflecteixen un somni enriolat.
I de cap ideal no és mai esclau!”
16. Per escriure... teclat o ploma?
El teclat només per passar-ho en net. Conec molta gent que els passa a l’inrevés. Però jo, normalment, a part d’inspiracions que et sobten a qualsevol lloc, escric al jardí de la meva caseta de la Floresta. I quan fa fred m’encanta escriure al costat de la llar de foc. L’espetec de la llenya és una font immesurable d’inspiració.
Escrius:
“I bevem de les fonts primordials
que ens ofrenen respostes mesurades”.
17. Per llegir... pantalla o paper?
Les dues opcions. Si volem gaudir de totes les propostes culturals, penso que cal fer-ho així.
que ens ofrenen respostes mesurades”.
17. Per llegir... pantalla o paper?
Les dues opcions. Si volem gaudir de totes les propostes culturals, penso que cal fer-ho així.
Escrius:
“Tu i jo, amor meu,
descabdellant el temps
amb dits reblerts de llum,
de somnis blaus i d’esperances”.
18. Ell... et llegeix?
I tant! També, en ocasions, dóna la seva opinió. I jo l’escolto. Penso que he aprés a escoltar.
descabdellant el temps
amb dits reblerts de llum,
de somnis blaus i d’esperances”.
18. Ell... et llegeix?
I tant! També, en ocasions, dóna la seva opinió. I jo l’escolto. Penso que he aprés a escoltar.
Escrius:
“Els dits, abans intrèpids,
van recollint amb calma
els fulls que -ara sí-
centellegen paraules ordenades”.
19. Com a poetessa... la pregunta que mai no t’han fet...
Mai ningú m’ha preguntat si escriuré algun dia en castellà.
van recollint amb calma
els fulls que -ara sí-
centellegen paraules ordenades”.
19. Com a poetessa... la pregunta que mai no t’han fet...
Mai ningú m’ha preguntat si escriuré algun dia en castellà.
Escrius:
“Deixa’m que entri, xopa d’amor
dins la secreta infinitud
de la teva ànima!”
dins la secreta infinitud
de la teva ànima!”
20. Un tastet del teu últim poema...
Tu i jo som un cant de llibertat
més enllà dels albors i dels capvespres,
una insòlita embriaguesa
que magnifica la intensitat
i la cadència de cada instant.
Vull refugiar-me en els teus braços,
en aquest presoner deliri...
Ara ja em somriuran les hores
delicades i plàcides.
Ara ets tu qui em domines
el cor i el pensament.
Restaré al teu redós fins a l’albada.
Ja sóc ben teva, amiga poesia!
més enllà dels albors i dels capvespres,
una insòlita embriaguesa
que magnifica la intensitat
i la cadència de cada instant.
Vull refugiar-me en els teus braços,
en aquest presoner deliri...
Ara ja em somriuran les hores
delicades i plàcides.
Ara ets tu qui em domines
el cor i el pensament.
Restaré al teu redós fins a l’albada.
Ja sóc ben teva, amiga poesia!
Imma Fuster i Tubella
(Nascuda al barri del Clot, Barcelona, 1950).
Professora de català, escriptora i poetessa.
Poesies de l’anima (2003).
Poemes de capvespre (2005).
Capricis (2007).
El poder del silenci (2010).
Ha estat guardonada, entre d'altres, amb:
Mestratge en Gai Saber per haver-hi obtingut Flor Natural, Englantina d'Or i Viola d'Argent als Jocs Florals de Lliçà de Vall.
Primer premi XXVè Concurs Literari de la Dona al Foment Martinenc (2006), Barcelona.
Finalista VI Certamen de Poesia Breu (2006), Olot.
Segon premi Concurs de Poesia Fundación Espejo (2006), Viladecans.
Accèssit a la Viola d’Argent en els Jocs Florals de Ciutat Vella (2006) Barcelona.
Finalista del Primer Concurs de Relats Breus Sant Joan Despí, (2006).
Tercer premi de Prosa Catalana del 18è Certamen Literari dels Amics de la Poesia del Casc Antic (2006), Barcelona.
Accèssit al XII Concurs de Poesia Mossèn Cinto Verdaguer, Ateneu de Tarragona (2006).
Primer premi de Prosa del Sisè concurs literari El Pilar de Vuit (2007), Vilafranca del Penedès.
Premi “Maria Cardona” als XXV Jocs Florals de Calella (2007).
Finalista al IV Concurs Poètic de Nadales, Igualada (2007).
Accèsit al XI Concurs Nacional de Poesia Grup de Poetes Fina Palma d’Horta, Barcelona (2007).
Segon premi al XXI Certamen Literari del Foment Cultural Martinenc, Barcelona (2007).
Englantina d’Or als XXV Jocs Florals de Lliçà de Vall (2007).
Accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2007) Barcelona.
Primer premi Relat Breu d’Humor de Nou Barris (2007), Barcelona.
Primer premi al Certamen de Poesia “Vicente Clavel” de la Casa de València, Barcelona (2008).
Segon premi al XIIIè Concurs de Poesia de la Federació de Colles de Sant Medir, Barcelona (2008).
Primer premi de la Comissió de la Festa Major de Gràcia, Barcelona (2008).
Primer premi al III Certamen Literari “Coral Sol Ixent 1904”, El Pla del Penedès (2008).
Tercer premi al 21è Festival de la Poesia de Parets del Vallès (2008).
Viola d’Argent als XXVI Jocs Florals de Lliçà de Vall (2008).
Primer premi al Concurs Literari CONEX, Barcelona (2008).
Premi d’Honor al VI Certamen de Poesia Catalana del “Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principal de Catalunya” de Viladecans (2008).
Finalista al IX Certamen Literari Joan Arús, Castellar del Vallès (2008).
Segon Premi al 8è Certamen Literari de Poesia i Prosa de l’Associació de Voluntaris i Donants de Sang de l’Hospital de la Santa Creu i Santa Pau, Barcelona (2009).
Primer premi del VI Concurs Poètic de Nadales, organitzat per Poesia Viva d’Igualada (2009).
Segon premi al VI Concurs de Poesia “Fundación Espejo”, Viladecans (2009).
Flor Natural dels V Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat (2009).
Premi d’Honor al VII Certamen de Poesia Catalana del “Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principal de Catalunya” de Viladecans (2009).
Englantina d’Or als XXXII Jocs Florals de Torroja del Priorat (2009).
Primer premi al XIVè Concurs de Poesia de la Federació de Colles de Sant Medir, Barcelona (2009).
Segon premi al IV Certamen de Poesia Internacional José Gil Cánovas (2009), Calafell.
Tercer premi Antoni Massanell del 17è Concurs de Poesia de Primavera, Vilafranca del Penedès (2009).
Tercer premi de poesia a la XXVIII edició del Premi de Poesia i Prosa “Rafael Sari” (2010), L’Alguer –Sardenya-.
Englantina d'Or dels II Jocs Florals de Poesia Viva d'Igualada (2010).
Diploma d’Honor al I Premi de Poesia Lo Càntich (2010).
Englantina d'Or dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (2010).
Englantina d’Or dels Jocs Florals de Calella (2011).
Primer premi en el XII Certamen del Camp d’en Grassot, Gràcia (2010), Barcelona.
Primer premi de Prosa - X Concurs Literari "El Pilar de Vuit" (2011), Vilafranca del Penedès.
Viola d’Or i Argent dels VI Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat (2011).
Premi de Poesia al XIIIè Certamen Literari “Nosaltres les Dones”, Malgrat de Mar (2011).
Accèssit a l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2011), Barcelona.
Premi d’Honor Especial del IX Certamen de Poesia Catalana del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya (2011), Viladecans.
Poesies de l’anima (2003).
Poemes de capvespre (2005).
Capricis (2007).
El poder del silenci (2010).
Ha estat guardonada, entre d'altres, amb:
Mestratge en Gai Saber per haver-hi obtingut Flor Natural, Englantina d'Or i Viola d'Argent als Jocs Florals de Lliçà de Vall.
Primer premi XXVè Concurs Literari de la Dona al Foment Martinenc (2006), Barcelona.
Finalista VI Certamen de Poesia Breu (2006), Olot.
Segon premi Concurs de Poesia Fundación Espejo (2006), Viladecans.
Accèssit a la Viola d’Argent en els Jocs Florals de Ciutat Vella (2006) Barcelona.
Finalista del Primer Concurs de Relats Breus Sant Joan Despí, (2006).
Tercer premi de Prosa Catalana del 18è Certamen Literari dels Amics de la Poesia del Casc Antic (2006), Barcelona.
Accèssit al XII Concurs de Poesia Mossèn Cinto Verdaguer, Ateneu de Tarragona (2006).
Primer premi de Prosa del Sisè concurs literari El Pilar de Vuit (2007), Vilafranca del Penedès.
Premi “Maria Cardona” als XXV Jocs Florals de Calella (2007).
Finalista al IV Concurs Poètic de Nadales, Igualada (2007).
Accèsit al XI Concurs Nacional de Poesia Grup de Poetes Fina Palma d’Horta, Barcelona (2007).
Segon premi al XXI Certamen Literari del Foment Cultural Martinenc, Barcelona (2007).
Englantina d’Or als XXV Jocs Florals de Lliçà de Vall (2007).
Accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2007) Barcelona.
Primer premi Relat Breu d’Humor de Nou Barris (2007), Barcelona.
Primer premi al Certamen de Poesia “Vicente Clavel” de la Casa de València, Barcelona (2008).
Segon premi al XIIIè Concurs de Poesia de la Federació de Colles de Sant Medir, Barcelona (2008).
Primer premi de la Comissió de la Festa Major de Gràcia, Barcelona (2008).
Primer premi al III Certamen Literari “Coral Sol Ixent 1904”, El Pla del Penedès (2008).
Tercer premi al 21è Festival de la Poesia de Parets del Vallès (2008).
Viola d’Argent als XXVI Jocs Florals de Lliçà de Vall (2008).
Primer premi al Concurs Literari CONEX, Barcelona (2008).
Premi d’Honor al VI Certamen de Poesia Catalana del “Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principal de Catalunya” de Viladecans (2008).
Finalista al IX Certamen Literari Joan Arús, Castellar del Vallès (2008).
Segon Premi al 8è Certamen Literari de Poesia i Prosa de l’Associació de Voluntaris i Donants de Sang de l’Hospital de la Santa Creu i Santa Pau, Barcelona (2009).
Primer premi del VI Concurs Poètic de Nadales, organitzat per Poesia Viva d’Igualada (2009).
Segon premi al VI Concurs de Poesia “Fundación Espejo”, Viladecans (2009).
Flor Natural dels V Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat (2009).
Premi d’Honor al VII Certamen de Poesia Catalana del “Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principal de Catalunya” de Viladecans (2009).
Englantina d’Or als XXXII Jocs Florals de Torroja del Priorat (2009).
Primer premi al XIVè Concurs de Poesia de la Federació de Colles de Sant Medir, Barcelona (2009).
Segon premi al IV Certamen de Poesia Internacional José Gil Cánovas (2009), Calafell.
Tercer premi Antoni Massanell del 17è Concurs de Poesia de Primavera, Vilafranca del Penedès (2009).
Tercer premi de poesia a la XXVIII edició del Premi de Poesia i Prosa “Rafael Sari” (2010), L’Alguer –Sardenya-.
Englantina d'Or dels II Jocs Florals de Poesia Viva d'Igualada (2010).
Diploma d’Honor al I Premi de Poesia Lo Càntich (2010).
Englantina d'Or dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (2010).
Englantina d’Or dels Jocs Florals de Calella (2011).
Primer premi en el XII Certamen del Camp d’en Grassot, Gràcia (2010), Barcelona.
Primer premi de Prosa - X Concurs Literari "El Pilar de Vuit" (2011), Vilafranca del Penedès.
Viola d’Or i Argent dels VI Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat (2011).
Premi de Poesia al XIIIè Certamen Literari “Nosaltres les Dones”, Malgrat de Mar (2011).
Accèssit a l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2011), Barcelona.
Premi d’Honor Especial del IX Certamen de Poesia Catalana del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya (2011), Viladecans.
Referència:
G. Zellweger, Maria Rosa.
"Univers de Poesia: Vint preguntes a Imma Fuster i Tubella".
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
G. Zellweger, Maria Rosa.
"Univers de Poesia: Vint preguntes a Imma Fuster i Tubella".
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
10 [ Comentar aquesta entrada ]:
Potser sóc la que enceto aquesta llista de comentaris i això m'emplena de goig. Conec l'Imma com a persona i com a poetessa, amb la perfecta simbiosi que això representa. Ella és poesia i la poesia és ella. Com ja s'ha demostrat en aquestes preguntes-respostes, els seus versos arriben al més profund del sentiment: expressions, imatges i paraules tan riques en contingut i en bellesa. La poesia de l'Imma Fuster et deixa ple de TOT. Per molts anys, magnífica poetessa!!!
l'Imma és una gran dona, una gran catalana, una gran poeta, una gran amiga. Les seves paraules supuren sol, llum, força, llibertat. Perquè ella és tota força, alegria, lluita.
Per a molts anys, Imma. Ser amiga teva és un gran honor. Els teus versos ens fan lliures: per a moooolts, anys!felicitats!!
Una entrevista molt interessant. Conèixer autors en català, especialment poetes, és difícil si no estàs molt introduït en cercles poètics. En les llistes de llibres publicats sembla que la poesia no interessa, quan no és així. Som moltes les persones que estimem la poesia. Els versos de l'autora esmentats en l'article, suposo que per obrir boca i cridar l'atenció sobre la seva obra, realment són magnífics. Res a envejar a autors amb més currículum, encara que al fixar-me en la llista de premis crec que té un currículum impressionant. I per alguna cosa ha de ser.
Quan llegeixo les teves poesies hi ha cops que se’m posa fins i tot “la pell de gallina”. Empres un llenguatge tan planer i a la vegada desprenen aquest sentiment que tan sols està a l’abast d’aquelles persones que poden presumir de gaudir del privilegi de saber-ho expressar amb aquesta senzillesa i naturalitat.
Un altre punt al teu favor, es que em consta que ets així de senzilla i transparent, com et manifestes a l’entrevista; ja que si be es ben cert que podries presumir d’aquest talent, ets l’antítesi del personatge pedant i orgullós.
He aprofitat l’avinentesa d’escriure el meu parer a traves d’aquesta finestra que se m’ofereix i et demano que segueixis sent com ets, i ens segueixis delectant amb la teva obra (tan amb poesia com amb prosa, que també es meravellosa)
Després de llegir l'entrevista amb el torn de preguntes i respostes i llegir el nombrós relat de premis aconseguits, és difícil afegir un comentari mes.
Parlar de l'Imma Fuster és com parlar d'una Diva de l'òpera però en poesia.
Els qui tenim la sort de gaudir de la seva amistat ens omple de goig escoltar o llegir els seus poemes.
Poemes amb missatges plens de sinceritat i sentiments.
No vull semblar un afalagador, però és que em resten les paraules adients per a exposar la meva vissió envers a ella.
Gràcies Imma per la teva amistat i pel teu llegat poètic.
Juli Carbó i Montardit
Hola Imma,
Tots els teus escrits, poemes i prosa, tots, m’han “remogut” les emocions. Amb intensitats diverses m’he sentit tocat, esborronat, captivat. M’has fet pensar, valorar i captar matisos sobre la vida que, altrament, potser no hauria percebut. També m’has fet sentir més català (encara!). L’amor, la família, el país, el paisatge, tot fas que ens arribi amb un llenguatge senzill i intens.
Gràcies per exercir on do tant magnífic!
Com he dit abans, tot el que t’he llegit m’ha captivat. Si, amb tot, em veiés obligat a dir el nom d’un poema, “Dubtes i certeses” em sembla una meravella!
Cordialment,
Ramon
No m´he pogut estar d´afegir-me en aquest merescut recull d´escrits per la teva obra,
Veritablement es molt colpidora, plena de força sensitiva i de molta humanitat, dir-te doncs que pots sentir-te molt satisfeta ,perquè saps transmetre i arribar al cor de les persones .
Als que seguim la gran trajectòria de l'Imma des de fa uns quants anys, no ens sorprèn la gran qualitat i sensibilitat dels seus poemes. Recentment hem gaudit sentint-la recitar "Perdona'm Pare", sens dubte es tracta d'un dels seus poemes amb més sentiment i força. Aprofiteu si la teniu l'ocasió de llegir aquest i d'altres poemes seus, és segur que us agradarà si gaudiu amb la poesia. Felicitats Imma!
Allò que més admiro de la Imma és la força de voluntat. A part, és clar, de la seva sensibilitat en transmetre’ns amb paraules els seus sentiments i pensaments, que sovint sembla, talment, esdevinguin una mateixa cosa, i el domini de la llengua.
La força de voluntat, és a dir: posar la voluntat amb tota la força, no és fàcil ni senzill, cal que l’ànima estigui disposta, que no rebi entrebancs, que se senti alegre i que destil•li amor. Sobretot això darrer.
La poesia de la Imma reflecteix tal qual allò que ella és. No enganya ja que no es traeix.
Felicitats
Arnau
Ara he recordat una lectura de les teves poesies que vas fer al Centre Lleidatà de Barcelona. A mi, que no llegeixo habitualment poesia, em va conseguir emocionar. Moltes felicitats, el llistat de premis és impressionant.
Publica un comentari a l'entrada