Una mar de paraules: «El Retrum de Francesc Miralles» Josep Maria Corretger i Olivart "La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat". Montserrat Roig

"Francesc Miralles"

El Retrum de Francesc Miralles

          El proppassat mes de maig del 2011, Miralles va realitzar una gira per presentar la segona part de Retrum, La neu negra, editat per Estrella Polar, de Francesc Miralles (1968), un escriptor prolífic i en progressió ascendent dins la literatura catalana actual, però també músic, traductor i assagista.

          En aquesta ocasió oferia un llibre adreçat a la gent jove, amb el rerefons del vampirisme, tant de moda en els nostres dies i amb subtemes com el suïcidi dins la gent jove, que fa ballar el cap a un dels principals protagonistes. Christian, el protagonista viu una història d’amor amb Alèxia, que té el seu destí com a principal incògnita, junts exerceixen una sèrie de rituals que seran imitats per una banda rival amb la qual lluitaran.

          Francesc Miralles realitzà una petita xerrada-concert sobre el seu llibre, ben original, atès que estava amenitzada per dos músics, un guitarrista i una cantant i violinista, amb una entonació molt colpidora, fins i tot el mateix Miralles els acompanyava a les cançons, amb un híbrid de flauta i trompeta, la melòdica. Plegats formen el grup Nikòsia, que ha realitzat una banda sonora per al llibre Retrum, The long journey of wolves. La presentació de Retrum 2, juntament amb l’acompanyament musical, feren una perfecta banda sonora per a la vetllada literària. Miralles ens parlà d’alguns ingredients temàtics inclosos dins el llibre i que a nivell personal també el van influir, com el suïcidi d’un ser estimat, els seus viatges a l’estranger, els seus estudis de psicologia, anècdotes durant la realització del llibre, com per exemple, volien que el llibre fos completament negre i un senyor d’avançada edat es va encarregar de pintar els costats de les pàgines del llibre per tal que fos tot negre exteriorment parlant.

          Miralles és un escriptor que ha publicat llibres d’autoajuda i diverses novel·les de ficció, com per exemple, Perdut a Bombai (2001), Una haikú per Alícia (2002), El somni d’Occident (2002), Cafè balcànic (2004), Jet Lag (2006), Barcelona blues (2004), Amor en minúscula (2006), Interrail (2007), El viatge d’Indigo (2007), El quart regne (2008) i entre elles Profecia 2013 (2008), amb ella vaig entrar en contacte amb el seu món, una obra que estava ambientada en el call jueu de Girona, Retrum: quan estàvem morts (2009). D’entre les de no ficció destaquen: Barcelona romàntica (2004), La Barcelona insòlita (2005), L’autoajuda al descobert (2006), Converses sobra la felicitat (2007), El laberint de la felicitat (2007), del qual n’és coautor amb Àlex Rovira, llibre traduït a deu idiomes; L’última resposta (2009) de nou amb Rovira.

          Aquest nou valor de la nostra literatura donarà molt a parlar en els propers anys. Té afany en l’escriptura i dèria de novel·lista. No cal dir-ho, amb Retrum 2 arribarà a l’ànima dels més joves, tal i com va fer amb Retrum 1, captivant novament la joventut, amb la intriga i la trama vampírica. L'èxit està garantit, i segurament marcarà l'aparició de futures seqüeles. Paraula.

Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«El Retrum de Francesc Miralles»

Referència:

Corretger i Olivart, Josep Maria.
«El Retrum de Francesc Miralles».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036