"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Poema de ràbia acumulada»

Marc Freixas i Morros

La ràbia (Albert Ràfols-Casamada)
"La ràbia"
Albert Ràfols-Casamada


Poema de ràbia acumulada


1

He tirat pel dret
per veure si trobava felicitat,
però la raó de la ment
només em porta judicis tristos
de qui no té cap raó de ser pres.
La mala vida
ens porta records passats
que no s'ajusten a la realitat del nostre avui...
potser si la llum
apagués màfies de negre intens, llavors tindríem un color arrodonit en el contorn dissimulat del tancat a dins les reixes.

2

Haurem de construir el futur,
podrem repassar el passat,
cridarem la llibertat pel nou demà...
s'ha posat malalt el teu somriure
perquè no té sostre ni certesa
la paraula que vols dir-me, tot i sabent
que no fas mal amb el fer poètic i lliure i transgressor i ple de pau.
Cantarem a dins de versos
pels més senzills i humils pensaments... aquells que no fan mal
i tampoc tenen intenció de fer-ne.

3

Com un vòmit volgut
et faig partícip
d'un vers fet a consciència
amb instint assassí
damunt la sentència de l'essència
que s'enfila sense aturar-se
per camins improvisats de bellesa i duresa a parts iguals.
Com un vòmit volgut
et vomito promeses incompletes avui
per fer-les créixer en el demà
que aviat i no massa tard serà futur.
Calla!!
No diguis res!!
Llegeix les improvisacions
sorgides des del més endins de mi...
creua l'esfèrica del Sol
i xuta amb amor la Mare-Terra fins a fer-la més digne i lliure.

4

Corda't les sabates
i dóna feina als sabaters...
no fos cas que se t'embrutin els galons
i després et quedessis pobre sense un euro.
Corda't els collons
amb cola de fuster, que d'això en tinc per casa
i no fa falta d'esperar res més
perquè si l'olores una mica
et quedaràs ben col·locat i tot.
Calla pels carrers,
no vull sentir cap més parida...
creu-me, jo de tu
faria castells de sorra
damunt del teu esquelet encara fictici,
i ben aviat en sortirà corcada la presó que se't menjarà la roba i el poder i tot.


Marc Freixas i Morros
(Sant Pere de Riudebitlles, 1975)
«Poema de ràbia acumulada»

Il·lustració:
"La ràbia"
Albert Ràfols-Casamada
(Barcelona, 1923-2009)


Referència:
Freixas i Morros, Marc.
«Poema de ràbia acumulada».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]