Notes biogràfiques: «Apel·les Mestres i Oñós» Josep Maria Fuster Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936)

Apel·les Mestres i Oñós

"Retrat d'Apel·les Mestres"
Ramon Casas i Carbó

     Apel·les Mestres i Oñós neix a Barcelona, al carrer de Sant Felip Neri, el 29 d’octubre de l’any 1854. Artista modernista polifacètic (escriptor, dibuixant, músic, traductor, col·leccionista...) escrigué poesia, teatre i prosa, sovint fusionades, assolint reconeixement públic per les seves il·lustracions, tant dels llibres propis com dels fets per encàrrec. Les seves peces líriques i dramàtiques foren musicades per compositors com l’Enric Granados, l’Amadeu Vives, l’Enric Morera o en Josep Rodoreda.

     Des de ben petit visqué en ambients artístics i culturals. El seu pare, Josep Oriol Mestres i Esplugas (Barcelona, 1815-1895), era arquitecte i entre les seves obres cal destacar la construcció del primer edifici de l’Eixample de Barcelona, la casa Gibert, l’any 1861; la direcció de la demolició de les muralles de la ciutat; i fou, conjuntament amb Miquel Garriga i Roca, l’autor del Gran Teatre del Liceu i de la seva reconstrucció després de l’incendi del 1861. L’any 1855 fou nomenat arquitecte de la Catedral de Barcelona.

     Cursà el batxillerat en un col·legi francès i estudià a l’Escola de la Llotja (fundada el 1775 per la Junta de Comerç de Barcelona, per passar a dependre l’any 1850 de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts) on mostrà una gran predisposició per la caricatura, essent deixeble de Lluís Rigalt, Claudi Lorenzale, Antoni Caba i Ramon Martí i Alsina.

     Artista vital, a cavall entre dues èpoques, quan els valors estètics dominants del Romanticisme i el Positivisme es trobaven en crisi. En constant recerca de noves senderes l’any 1875 publicà el seu primer poemari, titulat ¡Avant!, seguit de Microcosmos (1876), Cansons ilustrades (1879) i Coros (1884), amb una poesia on predominava l’intimisme, el naturalisme, el romanticisme i el realisme. L’any 1877 comença a dibuixar per a la revista La Campana de Gràcia (setmanari satíric, anticlerical, amb ideologia republicana, fundat per Innocenci López i Berganossi l’any 1870) convertint-se ben aviat en un reconegut il·lustrador, amb participacions en llibres, diaris i altres revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa (fundat l’any 1872 per suplir l’absència obligada als quioscs de La Campana, a causa de les suspensions obligades pels seus continguts crítics), El Liberal (fundat l’any 1879 i que fou un dels principals diaris del període conegut com la Restauració) o La Publicitat (diari en català, publicat des de 1922 fins a la seva desaparició, l’any 1939, amb l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes).

     Inicià la seva carrera teatral l’any 1883, amb l’estrena de La nit al bosc, amb música de Josep Rodoreda.

     L’any 1885 es va casar amb la parisenca Laura Radénez; però un any més tard, a causa d’una depressió provocada per una malaltia, va abandonar temporalment l’escriptura. L’any 1897 va continuar la seva carrera teatral amb l’estrena La flor de la vall (1897), amb música de Joan Goula; prosseguint-la amb La Rosons (1901), amb música d’Enric Morera; i Picarol (1915), amb música d’Enric Granados. En total, estrenà una seixantena d’obres.

     Reclòs des de l’any 1898, amb la seva esposa, en una torre del Passatge Permanyer, la dedicació intensa al seu jardí, ple d’hortènsies el van fer rebre el malnom del Rei de les Hortènsies. Les reunions literàries i musicals que celebrava en aquesta residència es convertien en actes d'enorme prestigi cultural.

     L’any 1889 publicà tres llibres composats per aplecs de poemes ja editats en altres seleccions. Cadascú d’aquests llibres ens mostra un gènere diferent, indentificat en el títols: Idilis, Cants Íntims i Balades.

     Concebia els llibres com a objectes d’art global, incorporant il·lustracions en els reculls poètics, musicant-los i mantenint un control de tot el procés de disseny i publicació: la qualitat del paper, el color de coberta, la filigrana de les orles, la tipografia... Destaquen el llibres Vobisqum (1892), prodigi de concepcio estètica amb il·lustracions d’esperit medieval i aspecte d’incunable, i Liliana (1911), amb tècniques realistes al servei de la fantasia. Ambdós llibres son considerats obres mestres del modernisme bibliòfil.

     Una degeneració visual provocà que a partir de l’any 1914 deixés de dibuixar i pràcticament d’escriure; però l’any 1922 publicà diverses cançons amb lletra i música que foren enregistrades i popularitzades, entre d’altres, per Emili Vendrell i Conxita Badia.

     L’any 1916 participà convidat en un gran míting a Perpinyà, on recità La Cançó dels Invadits “No Passareu”, acollida amb gran entusiasme per part dels congregats. L’any 1920, Apel·les Mestres rebé la visita, al seu domicili del carrer Permanyer, del Mariscal Jofre, en representació del President de la República Francesa, per distinguir-lo com a cavaller de la Legió d’Honor. La resistència republicana rescatà el poema, adoptant-lo com a lema i bandera.

     Morí la matinada del 19 de juliol de 1936, quan s’iniciaven els primers frecs a frec pels carrers de Barcelona entre els militars sublevats i les forces lleials a la República. A causa d’aquests fets, la seva mort gairebé no tingué públic.

     Entre d’altres guardons, obtingué el Mestratge en Gai Saber dels Jocs Florals de la Ciutat de Barcelona (1908), la Creu de la Legió d’Honor del govern francès (1920) i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1935).

Tast de text:

«Inter nos»

"Escolta això que't dich, creume o no'm creguis
mes no'n digas un mot:
–D'homes sabis, al món, n'hi ha una dotzena,
y un'altra d'homes bons.

Llevat d'aquestos bons y aquestos sabis
¿Sabs què'n queda del món?
una cova de lladres en quadrilla
y un hopital de boigs."

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854-1936)
«Inter nos»

«Eren savis tots ells»

"Eren savis tots ells -a quin més savi,
més fred i sentenciós-,
i apel.lant convençuts al testimoni
d'Hanemann o Charcot,
m'auscultaven entranya per entranya
i em receptaven molt.

I mai per mai vaig atrevir-me a dir-los:
"No trastoquem autors!
Consulti's Heine, interrogueu Petrarca,
i ells vos diran que el cor
no es cura amb bromhidrats ni amb la morfina,
que es cura amb un petó".

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854-1936)
«Eren savis tots ells»

«Hi ha dies en la vida llargs i tristos...»

"Hi han dies en la vida llargs i tristos,
dies de dol, eterns,
dies que semblen una nit d'insomni:
gris el cor, gris el cel.

Dies en què un se creu sol en la terra,
perdut en un desert,
desert sens aixopluc, sense un oasi
i abandonat de Déu.

Mes tot és fantasia; el temps galopa,
l'una hora a l'altra empeny,
i aquell sol invisible va a la posta,
i negre i sens estels
ve la nit i se'n va. Llavors la fosca
se fa llum esplendent
i Déu -que vetlla sempre- et crida: oh Llàtzer,
aixeca't! Lluita i venç!

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854-1936)
«Hi ha dies en la vida llargs i tristos...»

Obra publicada:

Poesia
· ¡Avant!: Poesies catalanes. Barcelona: La Renaixensa, 1875.
· Microcosmos. Barcelona: La Renaixensa, 1876.
. Cansons ilustrades. Barcelona, 1879.
. Coros. Barcelona, 1884.
· L'ànima enamorada. Barcelona: La Academia, ca 1884.
· Idil·lis. Barcelona: Llibr. espanyola, 1889.
· Cants íntims. Barcelona: L'Avenç, 1889.
· Margaridó. Barcelona: Espasa y Cía., 1890.
· La garba. Barcelona: Espasa y Cía., 1891.
· Vobiscum: Indiscrecions. Barcelona: Espasa y Cía., 1892. (2a ed.)
· Odes serenes. Barcelona: Espasa, 1893.
· Poemes de mar. Barcelona: Llibr. espanyola, 1900.
· En Misèria. Barcelona: Salvat, 1902.
· Poemes d'amor. Barcelona: Salvat y Cía., 1904.
· Liliana. Vilanova i la Geltrú: Oliva, 1907.
· La perera. Barcelona: A. López, 1908.
· La senyoreta. Barcelona: Oliva, 1909.
· Abril. Poema cíclic. Barcelona: A. López, 1911.
· Poesies. Barcelona: Ilustració Catalana, 1913.
· Àtila: flors de sang. Barcelona: F. Giró, 1917.
· Semprevives. Barcelona: F. Giró, 1920.
· Tardanies. Barcelona: Ilustració Catalana, ca 1922.
· Apeles Mestres: poesies. Barcelona: Assoc. d'autors de la ploma, 1924.
· Poesia xinesa. Batcelona: S. Bonavia, 1925.
· Marines. Barcelona: S. Bonavia, 1927.
· Montserratines. Barcelona: S. Bonavia, 1930.

Narrativa breu
· Tots els contes d'Apel·les Mestres. Barcelona: Selecta, 1948. (2a ed.)
· Tradicions. Barcelona: Espasa y Comp., 1895.
· Contes bosquetans. Barcelona: Vda. de Lluis Tasso, 1908.
· Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: S. Bonavia, 1933.
· Records de Barcelona, 1870 - 1930. Barcelona: Hmb. cop., 1979. [Antologia col·lectiva]
· Llibre de lectura. Barcelona: Destino, 1984.
· La casa vella. Sabadell: Ausa, 1989.

Dramatúrgia
· La nit al bosc. Barcelona: Tip. Celestí Verdaguer, 1883.
· Gaziel: Els Sense cor. Poema líric-dramàtic. Barcelona: Tip. Espasa, 1891.
· La flor de la vall. Barcelona: S. Bonavia, 1897.
· Monòlegs. Barcelona: A. López, 1901.
· La Rosons. Barcelona: A. López, 1901.
· Enredos de família: Monòleg extravagant. Barcelona: Almanac de L'esquella de la Torratxa, 1902.
· Follet. Barcelona: Tipolitografía de Salvat y Cía., 1903.
· La barca: Idil·li dramàtic. Barcelona: Salvat y Cía., 1903.
· Sirena: Marina en un acte. Barcelona: A. López, 1906.
· Pierrot lo lladre: País de vana, en un acte. Barcelona: A. López, 1906.
· En Joan de l'Ós: conte a la vora del foc. Barcelona: A. López, 1907.
· Un malalt: Monòleg. Barcelona: S. Bonavia, 1908.
· La presentalla: Comèdia en tres actes. Barcelona: S. Bonavia, 1908.
· L'honor; entre cel i terra. Barcelona: B. Baxarias, 1909.
· La senyoreta: Idil·li dramàtic en un acte, en vers. Barcelona: Oliva, 1909.
· La rondalla de l'amor: Trilogia. Barcelona: B. Baxarias, 1910.
· La presó de Xauxa: Fantasia Líric-dramàtica en un acte. Barcelona: I. Porcar, 1910.
· Ceguera: Idil·li dramàtic en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1911.
· Liliana: Episodi líric-dramàtic. Barcelona: [s.n.], 1911.
· L'avi Xena. Barcelona: A. Artís impressor, 1912. (Monòleg)
· L'estiuet de Sant Martí. Barcelona: S. Bonavia, 1912.
· El Pare-nostre: Monòleg. Barcelona: B. Baxarias, 1912.
· Justícia! Tragèdia aristofanesca. Barcelona: A. Artís, 1913.
· La viola d'or: Rondalla bosquetana en tres actes. Barcelona: J. Santpere, 1914.
· Nit de reis: Conte de la vora del foc en dos actes. Barcelona: Impr. d'Art, 1915.
· Picarol: Drama líric en un acte. Barcelona: Bonavia i Duran, 1915.
· La barca dels afligits: Marina en un acte. Barcelona: Impremta d'Art, 1916.
· Mascarada: Poema dramàtic. Barcelona: [s.n.], 1921.
· L'última guerra: Poema heroi-còmic. Barcelona: S. Bonavia, 1922.
· La verge decapitada. Barcelona: Impremta Garrofé, 1924.
· ¡A l'aigua!: Marina en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1924.
· La noia: Marina en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1924.
· Teatre íntim: L'home dels arsos. Blanc sobre blanc. Barcelona: S. Bonavia, 1925.
· La gropada: Marina en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1926.
· Tres i no res: Peça en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1926.
· La barca vella: Marina en un acte. Barcelona: S. Bonavia, 1927.
· Niu d'àligues: Drama en tres actes. Barcelona: F. Giró, 1927.
· Una vegada era un rei. Barcelona: S. Bonavia, 1927.
· Els Faritzeus: Comèdia en dos actes. Barcelona: S. Bonavia, 1928.
· Una vegada era un príncep: Comèdia en dos actes. Barcelona: Millà, 1935.
· Teatre modernista. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Premis:

Premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona (1876): Faules.
Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1883): La cigala i la formiga.
Viola dels Jocs Florals de Barcelona (1884): Los dos Cresos.
Premi dels Jocs Florals dissidents (1888): Margaridó.
Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona (1908).
Englantina dels Jocs Florals de Barcelona (1915): Àtila: Flors de sang.
Creu de la legió d'Honor del Govern francès (1920).
Medalla d'or de la Ciutat de Barcelona (1935).

Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
Notes biogràfiques:
«Apel·les Mestres i Oñós»



Il·lustració:
"Retrat d'Apel·les Mestres"
Ramon Casas i Carbó
(Barcelona, 1866-1932)

Referència:

Fuster i Grau, Josep Maria.
«Notes biogràfiques: Apel·les Mestres i Oñós».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036