"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Miscel·lània:
«El gra de cafè»

Daniel Ferré Teruel
Miscel·lània (Daniel Ferré Teruel)

"Cites, dites, proverbis, refranys, frases fetes, embarbussaments, palíndroms, endevinalles, jocs de paraules, locucions i modismes."

Gerra, molinet de cafè i estoig de pipa (Vincent van Gogh)
"Gerra, molinet de cafè i estoig de pipa"
Vincent van Gogh


     Benvolguts seguidors de Miscel·lània, tot seguit us transcriuré un conte que va arribar a les meves mans ja fa uns anys i del qual no sé dir-vos-en l’autor, però tant li fa, perquè el més important és la lliçó que n’extraguem d’ell. Es titula: “El gra de cafè” i diu així:

El gra de cafè


Molinet de cafè (Marcel Duchamp)
"Molinet de cafè"
Marcel Duchamp
     Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

     El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

     El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se què devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

     Mirant a la seva filla, li va dir:

     -Digues, Laura, què veus aquí?

     -Veig pastanagues, ous i cafè.

     -Toca les pastanagues, com estan?

     -Estan toves.

     -Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?

     -És un ou dur.

     -Ara tasta el cafè. T’agrada?

     -Mmmm, sí, ha quedat boníssim.

     La noia va demanar:

     -Què em vols dir amb això, pare?

     -Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.

     -I el cafè?

     -Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?

     -Què vols dir?

     -Quan els problemes truquen a la porta, com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?

     »O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?

     »O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.


La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.



     Us sentiu satisfets amb el resultat? Jo crec que és alliçonador. Tant de bo tots tinguéssim un pare com aquest. Bé, això ha estat tot per avui, el pròxim número més...


Daniel Ferré Teruel
(Vic, 1973)
«El gra de cafè»

Il·lustracions:

"Gerra, molinet de cafè i estoig de pipa"
Vincent van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)

"Molinet de cafè"
Marcel Duchamp
(Blainville-Crevon, França, 1887 - Neuilly-sur-Seine, França, 1968)


Daniel Ferré Teruel,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al bloc:

Enllaç a Esclau de les meves paraules (Obre nova finestra)
Esclau de les meves paraules



Referència:
Ferré Teruel, Daniel.
«El gra de cafè».
A: Miscel·lània
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]