"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Lluny de mi»

Mercè Bagaria

Il·lustració:  Joaquim Sorolla

Mare i filla (Joaquim Sorolla)
"Mare i filla"
Joaquim Sorolla


Lluny de mi


Era terra adobada pel desig,
afamada de vida,
cavall sense brida
que galopa cap a l'infinit.

En mi, vas fer niu,
llavor germinada
que creix a l'empara
d’aquest món gasiu.

Quina dolçor sentir-te als braços,
xuclant llet dels pits,
agafant-te dels dits
per fer els primers passos!

Per a tu van ser els meus tresors:
el nom, el pa, els somnis, el temps,
la memòria pròpia i la dels parents,
i tot l'amor que batega en un cor.

I ara ell, l'home estrany,
dius que t’ha fet forta,
de mi, lluny se t’emporta
i no vols cap plany.

Escolta aquesta advertència, filla:
ell t'arrossegarà a la foscor,
com, amb Persèfone, va fer Plutó.
Escolta’m, tu no en saps res de la vida!

Filla, no hi entens de nits infinites,
de les llàgrimes, no en coneixes la salabror,
ni dels hiverns solius, la fredor;
no saps què és el dolor arrapat a les vísceres.

Recorda això, estimada
que marxes lluny de mi,
torna sempre al meu si
quan necessitis l'albada.


Mercè Bagaria
(Barcelona, 1954)
«Lluny de mi»

Il·lustració:
"Mare i filla"
Joaquim Sorolla
(València, 1863 - Cercedilla, 1923)


Referència:
Bagaria Mellado, Mercè.
«Lluny de mi».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]