
"Remor de vent"
Albert Ràfols-Casamada
«La creu dels vents»
Vent:
La tarda se m'ajeu damunt l'espatlla
i l'ombra colga el solc de les riberes.
Jo baixo fins a tu seguint el rastre
de l'aigua freturosa de maresmes.
Hi ha una lluna perfecta i indivisa
que em pinta les passeres del crepuscle.
Els pobles s'han fet íntims com lluernes
i els rius insomnes, vetllen els silencis.
Ja la nit m'esperona els flancs. Em clava
dues rodes d'estels. Damunt la terra
corbada de mil·lennis, deixo un rastre
on vibren els renills i les crineres.
Em dol deixar una gota de basarda
damunt els finestrons pintats de gebre.
Dels gorgs i dels afraus, s'enfila un hàlit
d'invisibles conjurs. Les bruixes xisclen.
Ja ho veus. D'ençà que l'alba hissà les boires
fins ara que les ombres em circumden,
he anat seguint les fites més segures
on vara el teu desig de permanència.
Accepta el meu tribut. Tindràs la força
dels cíclops enfurits. El goig ascètic
dels homes primitius, i la puresa
de totes les congestes impetjades.
Ciutat:
Me'n sento el cor ungit, i et regracio
amb l'or sagrat d'innúmeres banderes.
De tu han après aquest batec d'altura
i aquest enyor d'estels immarcescibles.
Concepció G. Maluquer
(Salàs de Pallars, 1914 - Barcelona, 2004)
«La creu dels vents»
"Remor de vent"
Albert Ràfols-Casamada
(Barcelona, 1923-2009)
Referència:
G. Maluquer, Concepció.
«La creu dels vents».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036

G. Maluquer, Concepció.
«La creu dels vents».
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Bells poemes com tots els seus, sortits de l'experiència d'un Pallars aspre i grandiós i una Barcelona encara més grandiosa.
Publica un comentari a l'entrada