"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

El mariner
(Cançó Popular)

De corrandes i cançons, per cantar i dansar

Xesc Font i Odrí
De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar (Xesc Font i Odrí)

"Corrandes, Cançonetes, Bogetes,
Correntes, Tonades, Cançons,
Follies, Gloses, Cobles i Albades."


El mariner


A la vora de la mar
n'hi ha una donzella...
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina...
que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda...
li manca seda;
gira els ulls envers la mar;
veu una vela...
veu una vela.

Veu venir un galió
tot vora terra...
tot vora terra,
en veu venir un mariner
que una nau mena...
que una nau mena.

–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
Que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella?
Blanca o vermella?

–Vermelleta la vull jo,
que és millor seda...
que és millor seda;
vermelleta la vull jo,
que és per la reina...
que és per la reina.

–Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella...
triareu d'ella.
–Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda...
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa...
de l'arquimesa.
–No quedeu per diners no,
gentil donzella...
gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella...
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella...
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda...
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela...
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí
prompte navega...
prompte navega.
Mariné es posa a cantar
cançons novelles...
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta...
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta...
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat
ja no veu terra...
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega...
pel mar navega.

–Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra...
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
me'n donen pena...
me'n donen pena.

–Això si que no ho faré,
que heu de ser meva...
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella...
per vos donzella.

–Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra...
lluny de la terra.
De tres germanes que som,
sóc la més bella...
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda...
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre...
de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa...
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera...
sóc marinera.

–No sou marinera, no,
que en sereu reina...
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra...
de l'Anglaterra.


Cançó Popular
El mariner

--o0o--

Glosades per:
Xesc Font i Odrí
A:
"De corrandes i cançons, per cantar i dansar"


Referència:
Cançó Popular.
"El mariner".
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar.
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]