"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Chicha Montenegro Gallery»

Josep Maria Corretger Olivart
Chicha Montenegro Gallery (Creació i Direcció: Carles Santos)

Chicha Montenegro Gallery

Creació i Direcció:
Carles Santos

Chicha Montenegro Gallery

Chicha Montenegro Gallery


Ha estat una de les obres teatrals més impactants que he vist en els darrers anys. Dirigida pel castellonenc Carles Santos, músic de professió però també immers dins l’àmbit teatral en el qual adequa sempre les seves obres amb un característic estil musical que sempre l’ha marcat, com també la manera peculiar que té d’idear obres sorprenents. Un cop va representar una obra teatral en un institut i ho va fer de la següent manera: portant un piano negre de cua i l’alumnat del centre l’havia de trencar a cops de martell, i com gaudien fent-ho, més d’un ho va trobar una experiència gratificant i que havia de repetir-se més sovint. Doncs, així de surrealista i d’original va ser la seva obra. Ja portava un títol que no sabies cap a on et podia portar, però a través de Chicha Montenegro, cantant d’òpera, ell plasmava una galeria de situacions utilitzant com a esquer els líquids que expulsa l’ésser humà del seu cos: la suor, el vòmit, la llet materna, l’orgasme, les olors, l’expulsió de l’orina, l’exhalació del fum de tabac, el plor, la sang... d’uns líquids que estan dins del nostre cos i que només l’expulsió fa visibles, tot plasmat a l’escenari arribant a colpir els assistents d’una manera impactant, deixant-los després de l’obra en un estat de xoc per uns segons. Santos els fa seus aquests líquids per sobtar l’espectador ja que usa uns elements que causen rebuig, “els caldos corporals” per transmetre un missatge profitós. Però també n’usa alguns amb sentit positiu, la llet materna, aliment que prenem quan naixem o la sang que ja serveix per alimentar al futur nounat quan encara està a dins del fetus. Ho fa creant una mena de poemes visuals mitjançant les accions i les representacions que fan els actors quan apareixen a escena. Per exemple la llet materna amb una dona ben dotada per la mare natura, o el vòmit, amb la metàfora com a millor arma. Aprofita per realitzar una crítica als capellans per la seva devoció i admiració per les estàtues que expulsaven llàgrimes o suors i els cristians s’hi trobaven emmirallats. Hi havia uns cantants d’òpera que a més de cantar donaven cops en unes parets metàl·liques com si fossin un pèndol i fent soroll expressament com si tinguessin un martell a les mans. De tant en tant, s’enfilaven a munt i avall mentre cantaven i cridaven amb veus molt agudes, semblava una paròdia d’una òpera, que intentessin fer riure o cercar la burla. Cal dir que els actors s’exposaven a un cert risc, però eren molt arriscats de fer aquesta representació atès que si tenies por no podies portar-la a terme. Ells “volen” com si fossin ocells, són com una pilota de tennis que va d’una banda a l’altra de l’escenari, com un io-io. Un dels moments estel·lars fou quan del sostre de l’escenari baixà una caixa de fusta, com si d’un ovni es tractés, que s’anava obrint amb una motoserra, bé i d’allí va sortir... no us explico més que si no espatllaré l’obra. És una hora d’espectacle molt ben aprofitat. Tal i com fa sempre el teatre lliure, representar obres impactants i a un preu acceptable. Però si us plau, aneu-hi, no us en penedireu.

Josep Maria Corretger i Olivart


Fitxa tècnica:

Obra: Chicha Montenegro Gallery
Creació i Direcció: Carles Santos
Intèrprets: Begoña Alberdi / Queralt Albinyana / Antoni Comas / Ana Criado / Toni Marsol / Claudia Schneider
Música original Carles Santos
Escenografia i vestuari Montse Amenós
Il·luminació Samantha Lee
Coreografia Montse Colomé i Toni Jodar
Ajudanta de direcció Anna Llopart
Ajudant d'escenografia i vestuari Jose Novoa
Director de vol Àngel Pruna
So Damien Bazin
Cant d’inici Flavio Oliver
Alumna en pràctiques de coreografia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Marta Filella


Culturàlia


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Chicha Montenegro Gallery».
A: Culturàlia.
Lo Càntich. N.10. Epítet, 2011.
Juny - Agost de 2011.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]