"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Recital poètic i musical:
"Les nostres mirades... les vostres paraules"

Amb la nostra presència...
Esther Llobet i Díaz
Amb la nostra presència... (Esther Llobet i Díaz)

Recital poètic i musical:
"Les nostres mirades... les vostres paraules"

Recital poètic i musical:
"Les nostres mirades... les vostres paraules"


     Dissabte, 11 de juny de 2011. Plaça de l'Agricultura del Prat de Llobregat. Eren les sis de la tarda. Nervis i molta expectació. El públic, fidel a la cita, esperava l'inici de l'acte. Era públic, però també era protagonista i ho seria encara més. Perquè part del públic assistent estava format per un grup d'artistes que havien tret la seva obra al carrer i desitjaven compartir els seus treballs amb tothom amb una exposició titulada: "Les nostres mirades ... Les vostres paraules".

Recital de poesia i imatges per la discapacitat

     I com a acte de presentació, fent èmfasi en el poder del missatge a través de l'expressió, un recital poètic i musical, un recital de poesia i imatges per la discapacitat.

     "Avui és una jornada molt especial... una jornada on unes persones amb una gran capacitat artística ens mostraran les seves obres i on combinarem l'art, la poesia i la música, i ho farem al carrer, en aquesta plaça, perquè ressonin amb més força les paraules...", va referir en Toni Arencón, editor de Lo Càntich, en obrir l'acte. Semblava molt tranquil, gaudint del moment i se'l veia feliç i il·lusionat.

Toni Arencón
Toni Arencón i Arias

Xavier Vidal
Xavier Vidal i Ginjaume
     A continuació, en Xavier Vidal, director de la Residència El Tamariu, entitat organitzadora que celebrava el seu cinquè aniversari, ens va convidar a gaudir del recital, dins el marc de les 8es Jornades de les Persones amb Discapacitat del Prat de Llobregat, agraint el suport de les entitats col·laboradores, i la presència dels artistes convidats vinguts d'arreu de Catalunya, responent a la crida del lema de la jornada.

     Hi ha persones que tenen el do d'expressar amb paraules els sentiments... i la voluntat i el desig de compartir aquestes paraules... i de transmetre... i d'emocionar... Són els poetes. I els poetes responien a la crida participant en l'exposició col·lectiva i en l'acte de presentació.

     Sonaven els primers acords de guitarra, i la Blanca Pàmpols, actriu pratenca d'entranyable i magnètic somriure, i que seria la conductora del recital, presentava la vocalista Soraya Ruiz i el músic Jonny García, de la Unió Filharmònica del Prat.

Blanca Pàmpols
Blanca Pàmpols

          En l'efímer transcurs del temps situat entre l'instant i la certesa, una càlida onada d'emoció va cobrir la plaça...

"...Ella fue a nacer
en una fría sala de hospital.
Cuando vió la luz
su frente se quebró como el cristal,
porque entre sus dedos, a su padre,
como un pez se le escurrió.
Hace un mes cumplió los veintiséis...
solo pienso en ti..."


     Eren les primeres estrofes de la cançó "Sólo pienso en ti" de Víctor Manuel... Una cançó especial, eterna... capaç de fer brollar els sentiments a flor de pell...

Soraya Ruíz i Jonny García
Jonny García i Soraya Ruíz

     En acabar i sense pausa, era el moment de la poesia recitada. En Pau Mestres i Parés (un poeta que no es defineix a si mateix com a poeta, sinó com a persona que fa escrits compaginats en forma de poesia) pujava a l'escenari per recitar "A vosaltres", "Somnis utòpics" i la traducció al català del poema de Víctor Hugo "Demà, a trenc d'alba" (Demain, dès l'aube...).

"...A vosaltres i per vosaltres no podrem fer en el futur
una vida contemplativa..."

"A vosaltres"

"...Somnis que ens embolcallen dormint
per un problema que portem en el nostre subconscient
mitjançant la recerca d'una felicitat irreal
envers el nostre lliure pensament
recolzat en les vivències
d'aquesta societat imperfecta que ens ha tocat viure..."

"Somnis utòpics"

"...Demà, a trenc d'alba, allà on s'esdevé blanca la campanya,
Jo marxaré. Veus tu, jo sé que tu m'atens.
Jo aniré pel bosc, jo aniré per la muntanya.
Jo no puc romandre lluny de tu per més temps..."

"Demà, a trenc d'alba"

Pau Mestres i Parés
Pau Mestres i Parés

     Pilar Campmany i Piqué, pintora i relataire, però sobretot poetessa, recollia el relleu. La guitarra continuava desgranant màgia i els seus acords s'acoblaven al ritme i el temps dels versos de la Pilar, recitant "Amor de violeta" i el poema "Perdoneu" de l'Elvira Mestres i Cervera.

"...Ets miracle de dies clars amb impol·luta aurora,
missatge nítid que explica que la vida és amor,
esperit ferm, dins un cos amb lentituds i mancances,
que mostra que la saviesa viu dins del cor..."

"Amor de violeta"

"...Per a mi tots som
persones perdudes entre la boira del plor
de la innocència
i de la incertesa de la vida..."

"Perdoneu"

Pilar Campmany i Piqué
Pilar Campmany i Piqué

     Vinguda des de Sant Boi de Llobregat, carregada de batecs i de versos, Montserrat Comas condensava emocions amb "Sentiments en lluita":

"...sempre hi haurà gent compromesa
que sent la crida i és pròdig, oferint
el seu saber aquells que el necessiten..."

"Sentiments en lluita"

Montserrat Comas
Montserrat Comas

     I especialment amb el poema "Per a tu, Núria" dedicat a una de les artistes que participaven en l'exposició.

"Núria...
Els anys passant, amb presa, no per tu!
perquè com un infant no compten dies..."

"Per a tu, Núria"

Montserrat Comas - Núria
Montserrat Comas i Núria

     Vingut des de Terrassa, les taules, la serenitat i l'harmonia d'en Ferran d'Armengol aconseguien atreure tota l'atenció del públic amb el poema "Rodes argentades", dedicat a la seva mare; i amb el poema "Atròfies" d'en Lluís Servé Galan.

"...Del mirador et seguia amb l’esguard,
i amb l’opac sentit de la basarda
que viu en l’absència del dolor encalmat.
Ulls negats, estèrils sanglots..."

"Rodes argentades"

"...Avui, com cada matí, endegaré de nou el combat,
Bastó llarg i pigall per defensar les meves accions,
Mentre els ulls i les cames expliquen llur història..."

"Atròfies"

Ferran d'Armengol
Ferran d'Armengol

     L'energia i el cor de la poeta mexicana Ileana Casillas omplia de colors els til·lers de la plaça mentre ressonaves les estrofes de "Mi discapacidad" i dels poemes "Saldremos adelante" de l'Alberto Santos Cruz i "Por ti seré" de l'Antonio C. Robredo.

"...Yo también soy discapacitado...
Mi discapacidad de amor...
porque sólo quiero a lo que acepto...
cuando debo querer a todos.
Mi capacidad de raciocinio...
porque sólo entiendo lo que me conviene...
aunque la razón no me pertenezca..."

"Mi discapacidad"

"...Saldremos adelante. Seguro que sí.
La vida es dura, pero hay que vivirla.
Saldremos adelante, con la mirada al viento..."

"Saldremos adelante"

"...Por ti seré caballo de cartón
y flores de primavera. Sólo por ti. Todo esto seré.
Seré copa de vídrio y columpio,
escritorio, pluma, vela, timbre y muñeco de peluche..."

"Por ti seré"

Ileana Casillas
Ileana Casillas

     Les vibracions de la poesia de l'Empar Sàez, poesia d'essència i d'intensitat, amb "Signes" s'agermanaven amb els poemes "Serà una papallona" de l'Elena Uribe i "Ocell d'aigua" de la Rosa Monleón.

"...I si m’enfilo a les mans
d’on vessen els mots de vidre,
fràgils i sòlids, podria
llançar-los sobre el silenci
de la distància, atansar
als meus dits el so de l’oratge..."

"Signes"

"...I si flaquejes, no passis por.
La meva cadira és resistent. I té rodes. Amb poc esforç
és capaç de remuntar turons.
I veuràs flotar el meu vestit de seda dels caps de setmana..."

"Serà una papallona"

"...La teva mirada cristal·lina em mostra altres sendes
diferents als camins polsegosos de cada dia.
I m'adhereixo a tu, amb els braços estesos..."

"Ocell d'aigua"

Empar Sáez
Empar Sáez

     La paraula clara i nítida d'en Joan Abellaneda, vingut des de Mataró i debutant com a rapsoda, va vibrar per recitar el seu poema "Discapacitat i prejudicis" i el poema "Si per no veure" d'en Joan Feliu i Blanes.

"...Cada persona és un ser,
no hi ha cap que sigui igual
però tots ens mereixem tastar la felicitat.
Parem ja de prejutjar,
deixem-nos de prejudicis..."

"Discapacitat i prejudicis"

"...Si per no veure allò que no vols veure
(allò que et fa por veure)
gires la mirada massa temps
acabaràs deformat, com la teva ombra deformada..."

"Si per no veure"

Joan Abellaneda
Joan Abellaneda

     La sensibilitat de la Sandra Domínguez Roig, mestratge eteri, que des de Vilafranca del Penedès ens va fer el meravellós regal dels seus versos en el poema "La capseta de música" i que va recitar també el poema "T'enfonses" de Teresa Bosch i Vilardell.

"...Gires, i gires aliena
dins la capseta
ballarina meva
amb la frenesia de les voltes,
dels somriures, oblit
de la mà que t’aferma..."

"La capseta de música"

"...El cel és una gran catifa blava
que no pesa.
Hi ha llum, entre la boira.
I jo, ja ho saps,
jo estic al teu costat..."

"T'enfonses"

Sandra Domínguez Roig
Sandra Domínguez Roig

     Des de Barcelona, els versos compromesos i suggeridors d'en Fidel Picó, amb el poema "Platja sense barreres" i el poema "Apreto les dents" d'en Carles Carmona.

"...La bandera blava era com un estel d’atzurs
que s’aixecava per sobre de qualsevol mur..."

"Platja sense barreres"

"...Com un fabulós i complexe animal de costums
he tornat a sentir els cants
al cor. Calor i llum..."

"Apreto les dents"

Fidel Picó
Fidel Picó

     I quan els cors bategaven amb més força, al ritme de les emocions, el grup de percussió TUN TUM PRAT apareix del no-res, pujant encara més les revolucions del recital. Amb els peus i amb el cos, els assistents s'aixequen de les cadires per ballar amb els ritmes brasilers.

TUN TUM PRAT
TUN TUM PRAT

TUN TUM PRAT al recital
TUN TUM PRAT

     Amb les emocions pujades de to, va ser el moment d'escoltar la força vital d'en Daniel Ferré Teruel, vingut des de Centelles, per recitar "Grisosa gràcil gràcia" i els poemes "Vaig somiar que volava" de l'Emery Gómez i "Mirada" d'en Juan de Cisneros.

"...Comprometo la fe que et dono,
corriola de fets futurs
que rego i abono..."

"Grisosa gràcil gràcia"

"...Vaig somiar que volava. Era un somni repetitiu.
Vaig somiar que volava. No era massa difícil.
Només havia de moure els braços..."

"Vaig somiar que volava"

"...Els dolors de la vida
els hem de desfer amb coratge,
amb la lluita de cada dia,
amb la l'esforç continu. Amb valentia
recorrerem el camí..."

"Mirada"

Daniel Ferré Teruel
Daniel Ferré Teruel

     És el moment sorpresa. El moment que delimita la frontera de la qualitat i la sensibilitat. En Toni Arencón i la Blanca Pàmpols demanen al públic participar en una "performance" col·lectiva, i el públic s'implica en un murmuri poètic que omple la plaça amb la combinació de totes les veus presents.

"...No et donaré la terra que no tinc.
...ni el batec del cel en què crec i que no crec.
... ni cap mena de gemec...
Ni la mar que anhelo, no et donaré...........
ni els silencis, ni el dolor, ni el menyspreu...
ni espurnes al vent de tramuntana
no... no et donaré..."

"Jo et donaré"

     Alliberament poètic: Poesia al carrer! Poesia compartida! Mai un públic tant entregat. Mai uns rapsodes tant magnètics.

     Han estat moltes les emocions. La Soraya Ruíz i en Jonny García posen el punt i final de l'acte amb una nova interpretació. És el moment dels agraïments i de donar per inaugurada l'exposició col·lectiva. Una exposició que restarà oberta durant una setmana, fins el divendres 17 de juny.

Exposició 0

Altres cròniques i més fotografies:

A: 7 Arts per 7 Vides de Sandra Domíngez Roig.

A: Esquitxos d'una vida de Joan Abellaneda.

A: Un capvespre a la Mediterrània de Ferran d'Armengol i Empar Sáez.

Imatges per al record:

Exposició 1

Exposició 2

Exposició 3

Exposició 4

Exposició 5

Exposició 6

Exposició 7

Exposició 8

Exposició 9

Exposició 10

Exposició 11

Exposició 12

Exposició 13

Exposició 14

Exposició 15

Exposició 16

Exposició 17

Exposició 18

Gràcies, a tots i a totes! Per aquesta jornada irrepetible!

Però les Vuitenes Jornades de les Persones amb Discapacitat no acaben aquí. Continuen amb més actes i més activitats, i tothom hi està convidat:

Dimarts, 11 de Juny

Lectura de relats breus
Lloc: Cases d'en Puig
Hora: de 12.00 a 13.00 h
Organització:
Servei de Rehabilitació Comunitària El Prat.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Presentació de maqueta i inauguració de l'exposició:
"Construint la ciutat accesible"

Lloc: Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
Hora: 18.00 h.
Organitza: Adisprat
Exposició: del 14 al 18 de juny.

Dimecres, 15 de juny

Conferència-col·loqui:
"Drets de ciutadania i dificultats d'accés"

Lloc: Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
Hora: 10.00 h.
Organitza:
Programa de les Persones amb Discapacitat

Dijous, 16 de juny

Jornada esportiva: Matinal esportiva amb jocs adaptats
Lloc: CEM Estruch
Hora: 10.00 h.
Organitza:
Residència El Tamariu
Participen:
Residència El Tamariu, Fundació Rubricatus i Can Rigol

Xerrada: "Psico-art. Metodologia de dansa integrada"
Ponent: Jannick Nior
Lloc: Cases d'en Puig
Hora: 19.00 h.
Organitza:
Club Esportiu APMIB-CAT

Divendres, 17 de juny

Trobada d'entitats als Horts Lúdics
Lloc: Horts Lúdics Municipals
Hora: 10.30 h.
Organitza:
Fundació Rubricatus

Dissabte, 18 de juny

Teatre: "Paqueteria Especial"
Lloc: Torre Balcells
Hora: 19.30 h.
Organitza:
CIA Prafectes. Adisprat.

Diumenge, 19 de juny

Teatre: "La sang"
Lloc: Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
Hora: 19.30 h.
Organitza:
Agència de l'ONCE del Prat de Llobregat

ooO0Ooo


Esther Llobet i Díaz
Recital poètic i musical:
"Les nostres mirades... les vostres paraules"


Fotografies:
Ferran d'Armengol
Empar Sáez
Esther Llobet i Díaz


Referència:
Llobet i Díaz, Esther.
Recital poètic i musical:
"Les nostres mirades... les vostres paraules".

Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


8 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D.Roig ha dit...

Una excel.lent crònica de l'acte, per guardar a l'album de moments inolbidables, moltíssimes gràcies Esther per aquesta secció.
Una abraçada.

Maria Rosa G. Zellweger ha dit...

Traslladar la poesia escrita al carrer, fer-la volar des de la virtualitat d'aquesta revista nostra i fer partícep a tothom és una empresa admirable! Enhorabona per l'èxit i felicitats als participants!

I sí, en Toni semblava molt feliç.

Petonets des de Caracas!

Maria Rosa.

Anna ha dit...

Un recital de poesia amb un objectiu tant magnífic i solidari segur que per força havia de sortir rodó. Només llegint els poemes i la crònica m'he emocionat.

Felicitats!

Empar ha dit...

Gràcies, Esther, hi ha vivències que no s'obliden mai, i aquesta, per tots nosaltres és una d'elles.
Donar moments de felicitat és el màxim al que aspirarem..., també amb la poesia! Petons

Ferran ha dit...

Gràcies per una jornada tan plena, i per aquesta crònica tan reeixida i per les teves paraules tan amables.
Ho desarem tot a l'àlbum dels fets difícils d'esborrar; inoblidables.

I gràcies al Toni per deixar-nos participar.

Joan Abellaneda ha dit...

en actes com aquest t'adones que la vida val la pena...

Una abraçada a tots i totes les que ho van fer possible i als que heu donat el vostre suport amb els vostres comentaris tan amable

joan

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies per aquesta crònica tan reeixida! Celebro que tot anés bé. L'enhorabona!

Joan Feliu i Blanes ha dit...

Gràcies, Joan, per ser la veu dels meus versos.

Gràcies, Lo Càntich, per tirar endavant iniciatives d'aquest tipus: poètiques, solidàries, col.laboratives i sobretot, molt, molt humanes.

Visca la poesia!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]