"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Manifest en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)

Manifest en defensa de la
Institució de les Lletres Catalanes
(ILC)


Logotip de la primera època de la ILC (Josep Obiols)
"Logotip de la primera època de la ILC"
Josep Obiols

Manifest
En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes


La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) és una entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya refundada per llei del Parlament de Catalunya l'any 1987 (1). El seu antecedent històric és l'entitat homònima creada el mes de setembre de 1937, resultat del procés d'articulació col·lectiva que aplegava l'actuació dels intel·lectuals catalans fidels a la República i a la Generalitat. El president va ser Josep Pous i Pagès, el vicepresident Carles Riba, i els secretaris Francesc Trabal i Anna Murià i Romaní. (2)

En l'actualitat el seu objectiu fonamental és vetllar per la promoció de la creació literària en llengua catalana, treballar per la seva màxima difusió i divulgar el patrimoni literari propi. Òrgans de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes. Els òrgans de Govern de la Institució són el Consell Assessor (òrgan consultiu) i la Junta de Govern (òrgan d'alta direcció), integrats per representants de la majoria de les associacions professionals del sector i per l’administració.

El dia 1 de juny la pàgina web del Departament de Presidència va fer públic el text de l'avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i restructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica que, a efectes pràctics, derogaria la llei de 1987 (que erigia la Institució de les Lletres Catalanes), la llei del 2008 (que erigia el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) i afectaria a tots els departaments que actualment configuren l'estructura de la Generalitat de Catalunya.

L'Equip Editorial de Lo Càntich ens fem ressó
i manifestem la nostra adhesió pública al
Manifest
En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes

Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.

Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.

D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.

Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.

Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep M. Benet i Jornet, ex-degà ILC; M. Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes


Per obtenir més informació i adherir-vos al menifest, com a entitats o a títol personal:

[ Òmnibus de Cultura ]


(1) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
LLEI 20/1987, de 12 de novembre, de creació de l’Entitat Autònoma
Institució de les Lletres Catalanes (DOGC núm. 922 de 2/12/1987).

(2) La Institució de les Lletres Catalanes 1937-1939. Maria Campillo, desembre 1999.



Culturàlia

http://www.locantich.cat/

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]