"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

L’aquarel·la
(Pilar Campmany i Piqué)

Teixits de mots

Pilar Campmany i Piqué
Teixits de mots (Pilar Campmany i Piqué)

"Nascuda a Barcelona,
pintora i relataire."


Simfonia en verds (Josep Martínez Lozano)
"Simfonia en verds"
Josep Martínez Lozano


L’aquarel·la


     Per poder plasmar un paisatge, una figura, un pensament abstracte... podem utilitzar tècniques molt diverses: oli, aquarel·la, acrílic, pastel... però potser n’hi ha una que sempre ha estat considerada una mica la ventafocs de les altres: l’aquarel·la; en el nostre país, no ha estat mai prou reconeguda.

Primeres llums (Josep Martínez Lozano)
"Primeres llums"
Josep Martínez Lozano


     Penso que això és molt injust. Sempre s’ha donat moltíssima importáncia als quadres pintats a l’oli, una pintura veritablement prodigiosa, però cal que també es valori molt més l’aquarel·la, per la gran experiència que exigeix; requereix rapidesa i traç segur, qualitats que no són a l’abast de qualsevol pintor. Un quadre a l’oli, pots retocar-lo i rectificar-lo, però pintat amb aquarel·les és meravellosament irreversible. L’aquarel·la ha de ser nítida i transparent sense capes de retoc que l’enterboleixin. Ha de posseir, especialment, finor i puresa.

Recordant el meu mestre(Josep Martínez Lozano)
"Recordant el meu mestre"
Josep Martínez Lozano


     No sé si coneixeu el primer Museu de l'Aquarel·la d’Espanya, a Llançà (Girona), la fundació de l’extraordinari pintor Josep Martínez Lozano (en Pepe, com li deien familiarment els seus amics) el va crear.

Josep Martínez Lozano
Josep Martínez Lozano

     Si no hi heu anat mai, us recomano que el visiteu; hi trobareu aquarel.les del seu fundador i també d’altres importants aquarel.listes: Ramon Reig, Grau Sala, Lloveras, Miquel Farré... veritables obres d’art que, amb estils pictòrics ben diferents, ofereixen les diverses possibilitats d’aquesta tècnica.

     Us adonareu que la mar és un dels principals protagonistes dels quadres, i és que el mar és aigua, aquarel.la en moviment... i l’aquarel.la és mar!

Barques al moll (Josep Martínez Lozano)
"Barques al moll"
Josep Martínez Lozano



Mots teixits per:
Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
L’aquarel·la

Il·lustracions:
"Simfonia en verds"
"Primeres llums"
"Recordant el meu mestre"
"Barques al moll"
Josep Martínez Lozano
(Barcelona, 1923 - Llançà, 2006)


Referència:
Campmany i Piqué, Pilar.
"L’aquarel·la".
A: "Teixits de mots".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]