![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'art de la nit eterna
Sandra Domínguez Roig
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."
"El llibre d'imatges"
Pierre Auguste Renoir
La teva escriptura és un paper impregnat d'ànima
Mormolen... En ocasions puc sentir les seves veus. N'hi ha que fa més temps que hi són, tenen veu de gàrgola; altres, més nous, cerquen contactes en el prestatge. De nit es desperten i revelen els secrets que han passat inadvertits a peu de pàgina, diuen en veu alta allò que s'han reservat amb les tapes fermades.
En algunes ocasions, al punt de la nit més fosca, pots arribar a sentir el bram del pànic desesperat. En altres trobaràs una veu de dona que explica el món que conserva dins d'una finestra. Si afines l'oïda pots sentir com cauen dels llibres algunes paraules d'amor al davant d'una llar de foc que espetega.
A la nit, de soledat extrema, de vent glacial i de ràbia mullant la galta mentre el rostre em desespera, m'han vingut a buscar al llit. Són les ànimes contingudes entre la portada i la contraportada dels llibres. Venen a peu de llit a acomboiar-se amb una mà que els acarona el llom; o que, en tancar l’última pàgina, els besa.
Sí, els llibres sostenen ànimes que a la nit desvetllen els secrets.
Confessaré que, alguna vegada, m'he vist a paratges inhòspits on pensava que no hi seria mai; he viatjat des d'aquesta terra pentinada a mars oberts plens d'esquitxos d'argent; m'he perdut en uns ulls blaus; m'he presentat al bell mig del llibre amb clares intencions d'instal·lar-me per sempre. Sí, amb una maleta.
M'han salvat, i els observo de dia, incidits per la llum de la finestra: un exèrcit d'ànimes que romanen a l'espera que caigui el tel del somni a sobre meu.
N'hi ha que tenen signatura, i penso que és el fil en el qual l'escriptor o escriptora ha brodat en ell la seva ànima també, i així el llibre no sent entre el paper aquell sentiment d'abandó. Ha estat tantes nits traçat, escrit, acaronat... que demano la signatura, perquè no se senti sol; i així, al meu prestatge que és tot ple d'amor, hi ha les ànimes dels llibres cosides amb les ànimes de les autores i dels autors.
En algunes ocasions, al punt de la nit més fosca, pots arribar a sentir el bram del pànic desesperat. En altres trobaràs una veu de dona que explica el món que conserva dins d'una finestra. Si afines l'oïda pots sentir com cauen dels llibres algunes paraules d'amor al davant d'una llar de foc que espetega.
A la nit, de soledat extrema, de vent glacial i de ràbia mullant la galta mentre el rostre em desespera, m'han vingut a buscar al llit. Són les ànimes contingudes entre la portada i la contraportada dels llibres. Venen a peu de llit a acomboiar-se amb una mà que els acarona el llom; o que, en tancar l’última pàgina, els besa.
Sí, els llibres sostenen ànimes que a la nit desvetllen els secrets.
Confessaré que, alguna vegada, m'he vist a paratges inhòspits on pensava que no hi seria mai; he viatjat des d'aquesta terra pentinada a mars oberts plens d'esquitxos d'argent; m'he perdut en uns ulls blaus; m'he presentat al bell mig del llibre amb clares intencions d'instal·lar-me per sempre. Sí, amb una maleta.
M'han salvat, i els observo de dia, incidits per la llum de la finestra: un exèrcit d'ànimes que romanen a l'espera que caigui el tel del somni a sobre meu.
N'hi ha que tenen signatura, i penso que és el fil en el qual l'escriptor o escriptora ha brodat en ell la seva ànima també, i així el llibre no sent entre el paper aquell sentiment d'abandó. Ha estat tantes nits traçat, escrit, acaronat... que demano la signatura, perquè no se senti sol; i així, al meu prestatge que és tot ple d'amor, hi ha les ànimes dels llibres cosides amb les ànimes de les autores i dels autors.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
La teva escriptura és un paper impregnat d'ànima
[ L'art de la nit eterna ]
"El llibre d'imatges"
Pierre Auguste Renoir
(Llemotges, 1841-1919)
Sandra Domínguez Roig,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:
Papallones en la llum
Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
"La teva escriptura és un paper impregnat d'ànima".
Lo Càntich. N.9.
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Domínguez Roig, Sandra.
"La teva escriptura és un paper impregnat d'ànima".
Lo Càntich. N.9.
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada