Grisosa gràcil gràcia (Daniel Ferré Teruel)

Grisosa gràcil gràcia

Daniel Ferré Teruel

Grisosa gràcil gràcia

Sofreixo amb tu la gràcia
de ser sempiternament gràcil,
de ser vanament grisós.

No obstant, no t'abandono,
com no m'abandones mai,
així enraono.

M'abstrec de tot dubte quan et menciono,
perquè el teu reducte,
és tot allò que abraono.

Comprometo la fe que et dono,
corriola de fets futurs
que rego i abono.

Intento no distreure'm i lloo
tot sacrifici que repercuteixes en mi...
jo, que en el meu cor... t'encaixono.

T'encabeixes en el meu cor on sempre et trobo,
una i mil vegades que et perds,
reforço la guàrdia i la redoblo.

Compta que en la consciència no t'esgoto,
perquè sempre tinc amor per a tu
i sempre te'l proporciono.

Gràcies a tu ambiciono,
gràcil i humilment,
la grisenca labor que, aquí, interpolo.

Daniel Ferré Teruel
(Vic, 1973)
Grisosa gràcil gràcia

Col·laboració sol·lidària participant al
Recital d'imatges i poesia per la discapacitat
"Les nostres mirades... les vostres paraules"

Referència:

Ferré Teruel, Daniel.
"Grisosa gràcil gràcia".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html


Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011