El mercader de tulipes: «Aquí estem, el meu dolor i jo» Toni Arencón i Arias "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

"Dolor"
Toni Arencón i Arias

«Aquí estem, el meu dolor i jo»

Aquí estem        [ el meu dolor i jo ]
             tolerant-nos l’un a l’altre,
drets a la sala d’espera de l’instant i la incertesa,
compartint el mateix cos, cada dia, de tu a tu,
             en la proximitat i en la distància.
Lluita inhòspita. Cadascú fa servir les seves armes.
             Com un animal que desperta,
quan s’enrabia, m’arreplega amb fiblades
i en defenso prement ben fort les dents fins les arrels.

                   Aquí estem.
El meu dolor i jo.        Sense mirar-nos als ulls.
             Com una migdiada sufocada.
Com ferides obertes en clarividència precipitada
             de sorra i de ciment.

Si l’ignoro, es fa present. És murri. És punyent.
Li agrada entretenir-se amb estels calidoscopis.
Impassible. Juga amb el temps i amb les vidrieres
                               de colors.
I amb la mar i amb l’amor.        El meu dolor
                         i jo. Aquí estem.
Amb soledat sóc seu. Terra cremada. Tremolo
             de soledat. Conjurat
i empolsegat, gravitant i repudiat, perdut en el desig
                   de perdre’l.

Hi ha moments de derrota,
                   exhaust i sense forces,
que busco consol en les paraules.
             Són bona companyia
       [ els versos dels poetes ]
i apaivago la seva presència
       amb l’aigua cristal·lina d’estrofes silencioses.

Respiro a fons. Malgrat tot, guanyo batalles.
En somriure, el transformo en un fantasma.
                                     I gemega.
Quan s’encalma s’amaga en un pou sord,
       estèril, sense llums i sense llàgrimes.
Tinc set.        La bèstia calla        [ o dormita ]
                               Avui no hi és.
L’albada inflama d’atzurs l’esperança. Avui no hi és.
M’incorporo i estiro els braços ben oberts.
                   Avui no hi és.
Aquí estic, jo. I només jo. Sí, jo, tant sols jo
                                     només...
             Avui no hi és.
Avui sóc jo.

Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Aquí estem, el meu dolor i jo

Menció d'Honor
Premi de Poesia Pepi Pagès
Granollers, 22 de juny de 2011

Il·lustració:
"Dolor"
Toni Arencón i Arias

Referència:

Arencón i Arias, Toni.
«Aquí estem, el meu dolor i jo».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html


Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011