"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu: La veu de les imatges
-Cent anys d’expressió artística a Godella-
(Francesc Arnau i Chinchilla)

Al Sud del Gran Riu...

Francesc Arnau i Chinchilla
Al Sud del Gran Riu... (Francesc Arnau i Chinchilla
"Cròniques culturals del País Valencià"

La veu de les imatges
(Cent anys d’expressió artística a Godella)

La veu de les imatges (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

La veu de les imatges
(Cent anys d’expressió artística a Godella)


“L’artista estudia només per a veure; veure és saber,
és comprendre els múltiples conjunts que formen les
belleses de la naturalesa.”


IGNACIO PINAZO CAMARLENCH

          La primera setmana del mes de març, el regidor de Cultura del meu poble, Miquel Gago, amb el que havia col·laborat a les festes patronals amb els meus poemes, em va dir que tenia un projecte amb el que volia que participés. Es tractava de fer un recital poètic inspirat en l’exposició que es va fer al desembre del 2010 per a inaugurar el Centre d’Art “Villa Eugenia”, edifici modernista emblemàtic del nostre poble, que havia estat restaurat per a convertir-lo en un espai polivalent on poder realitzar exposicions, audicions i concerts de tots tipus. En un principi, la participació havia d’estar d’un parell de poemes, doncs anaven a comptar amb uns quants poetes més. Jo li vaig dir que ho intentaria, perquè la veritat és que les obres de l’exposició donaven molt de joc per a fer poesia, a l’estil del que fem a RC amb els Reptes Poètics Visuals, en els que he participat des del seu inici de forma assídua. Pensava en fer servir la prosa “Oh foll amor!” publicada al nº 7 de “Lo Càntich”, aprofitant que el quadre que va triar el Toni Arencón per a il·lustrar-lo, era un dels que formaven part de l’exposició. Es tracta de “Llauradora” de Ignacio Pinazo Camarlench, que es conserva a la Casa Museu d’ací del poble de Godella. A més del quadre esmentat, em va inspirar “La iaia” de Balbino Giner, un pintor extraordinari que fins ara havia estat un autèntic desconegut per a mi i per a molts dels meus paisans, i que va estar un dels que més impacte van causar entre el públic, tant per la grandària de les obres, com pel seu estil personalíssim que de vegades ens recorda l’època blava de Picasso.

Centre d’Art 'Villa Eugenia' -1-
Centre d’Art “Villa Eugenia”

          Quan vam tenir els primers contactes, va quedar clar que tan sols anàvem a participar dos poetes; Antonio M. Herrera, recent guanyador del “Premi Internacional de Literatura Antonio Machado de Cotlliure”, i jo mateix. L’Antonio havia preparat mitja dotzena de magnífics poemes, que anaven des de “Villa Eugenia” (un homenatge al Modernisme), que glossava l’edifici en qüestió, fins a uns altres dels quadres a l’oli de Rodríguez Bronchú, Pinazo Camarlench, José Pinazo (fill de l’anterior), així com el magnífic bust del fundador de la dinastia, realitzat també per José Pinazo, que va ser un magnífic escultor, insigne autor del “Crist de la Pau” que es conserva a la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella. Com encara teníem més de quaranta dies per davant, fins la data que fixàrem, jo vaig intentar fer més poemes sobre les obres. És així com vaig fer el poema “La pintura de Giner”, homenatge als magnífics quadres de Lluís Giner Valls, cofundador junt amb Salvador Rodríguez Bronchú de l’anomenada “Escola de Godella”. Com l’acte va tenir alguns canvis de dates per motius personals, que no vénen al cas comentar, encara vaig tenir temps per a fer el poema “Les Coves”, sobre el quadre de Rodríguez Bronchú (ací al poble li diem “El Pintoret”), que em rememorava els anys de la meua infantesa, quan anàvem a jugar a aquell nucli dels afores del poble, avui ja soterrat sota el Barri de Sant Antoni.

Centre d’Art 'Villa Eugenia' -2-
Centre d’Art “Villa Eugenia”

          Per a acompanyar els poemes, hem comptat amb Josep Manel Campos, excel·lent professor de piano que també dirigeix el “Cor Lambert Alonso” de la nostra localitat. Ell, amb un magnífic criteri, va triar les obres que interpretaria al piano per enaltir els nostres poemes. També cal dir que sempre va estar obert als nostres suggeriments. A més a més, el mateix regidor de Cultura es va encarregar de fer un document amb les imatges dels quadres, que aniria passant mentre anàrem recitant els diferents poemes Heus ací el programa que va quedar establert, i que assajàrem el passat dijous a les 10 del matí, al local on es celebraria l’acte:

Cartell

PROGRAMA

PRESENTACIÓ DE L'ACTE, a càrrec de D. Salvador Soler, alcalde i Miguel Gago, regidor de Cultura.
"Villa Eugenia" -inspirada per l'edifici modernista- (Antonio M. Herrera) amb "Quadres per a una
Exposició" de M. Mussorgsky.
"Oh foll amor!" -"Llauradora" de Pinazo Camarlench- (F. Arnau) amb "Clar de lluna" de L. V. Beethoven.
"Busto de I gnacio Pinazo" -escultura de I. Pinazo Martínez- (Antonio M. Herrera) "Preludi nº 4" de F. Chopin.
"Les Coves" -oli de Salvador Rodríguez Bronchú- (F. Arnau) amb "Franklyn" de Michael Nyman.
"Bodegón con libro y quinqué" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Gnossienne" de Erik Satie.
"Pueblo en ocres" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Danza nº 2, Oriental" de E. Granados.
"La pintura de Giner" -inspirada en els quadres de Lluís Giner- (F. Arnau) amb "Humility" de Wim Mertens.
"Coro de la I glesia de Rocafort" -oli de José Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb "If" de Michael Nyman.
"La iaia" -sobre el quadre a l'oli de Balbino Giner- (F. Arnau) amb "Comptine" de Yann Tiersen.
"La tarara" -inspirada en el quadre de Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb la "Dansa nº 2" de V. Asencio.

***

          I per fi va arribar l’hora de la veritat, el gran dia...

          Havíem quedat a les 18 hores per a assajar els temes que teníem menys clars, i donar el darrers retocs als detalls que no havíem tractat a l’assaig general (imatges, prova de so, il·luminació, etc.). Per la meua part, tan sols vaig assajar amb el mestre les cançons tradicionals d’infantesa que havia posat al poema “La iaia”. Com va sortir prou bé a les primeres de canvi, ho deixàrem estar. A poc a poc, amb un degoteig continu, el local es va anar omplint, això que després d’alguns canvis de dates, per problemes personals que no vénen al cas comentar, el dia triat coincidia amb la transmissió del G.P. de Canadà de F1, “esport” que s’ha convertit gairebé en “nacional” en aquesta terra nostra, després de les inversions milionàries que els nostres polítics han fet (amb els nostres diners) per tal de promocionar-lo. El cas és que la gent del meu poble va respondre, i em sent molt orgullós de que així fóra.

          La presentació va córrer a càrrec del recent elegit alcalde, Salvador Soler, que va donar tot el mèrit de l’organització a Miguel Gago, regidor de Cultura que finalitza el seu mandat, doncs no s’ha presentat a les eleccions. Aleshores va prendre la paraula el regidor, que ens va donar les gràcies a tots tres per la nostra disposició i, visiblement emocionat, es va acomiadar de l’alcalde i de tots els presents. Miguel va defensar la seua actuació al front de la Regidoria de Cultura, citant les paraules de Lluís Llach quan va presentar la seua cançó “La gallineta” després del pas del temps: “Malgrat tot, la gallineta segueix tenint les mateixes idees que abans...”

Presentació a càrrec de l’alcalde
Presentació a càrrec de l’alcalde

Miguel Gago, regidor de Cultura
Miguel Gago, regidor de Cultura

          Antonio M. Herrera va obrir foc amb el poema “Villa Eugenia”, un homenatge personal al Modernisme, mentre per la pantalla anaven passant fotografies de l’emblemàtic edifici on ens trobàvem en aquell moment. En acabar, Josep Manel Campos va interpretar “Quadres per a una Exposició” de Mussorgsky, fent referència a l’exposició inaugural de fa mig any.

Foto: Antonio M. Herrera recitant “Villa Eugenia”, el seu particular homenatge al Modernisme
Foto: Antonio M. Herrera recitant “Villa Eugenia”, el seu particular homenatge al Modernisme

          Després del aplaudiments, em vaig alçar i em vaig dirigir al públic, fent una petita introducció del que havia pensat oferir-los en aquell recital: “Unes quantes pinzellades enmig dels magnífics poemes d’Antonio...”.

          Acte seguit,vaig llegir la prosa “Oh foll amor!”, que va ser publicada a “Lo Càntich” fa uns mesos, i per a la que Toni Arencón, com he dit abans, va triar el quadre “Llauradora” de Pinazo. Mentre la imatge del magnífic llenç omplia la pantalla, vaig anar llegint les frases intentant que aquestes no es desbocaren, com ho feia el meu cor... El “Clar de lluna” de Beethoven va remarcar les meues paraules, interpretat magistralment pel piano del Josep Manel, i l’ovació còmplice dels meus paisans va fer que les paraules que tancaven la prosa restaren a l’anonimat: “La Poesia, que també està present en els quadres, en les escultures i, com no? En la Música...”, paraules que anaven a donar l’entrada a la interpretació del pianista, però que quan les vaig pronunciar, el micròfon havia estat desconnectat, per això ara les recupere en aquesta crònica.

Foto: Antonio M. Herrera recitant “Foto: “Llauradora” de Pinazo i al piano “Clar de lluna” de Beethoven
Foto: “Llauradora” de Pinazo i al piano “Clar de lluna” de Beethoven

          A continuació, l’Antonio va llegir el seu poema “Busto de Pinazo Camarlench”, mentre la imatge de l’escultura realitzada pel fill del pintor, que es troba a la Plaça de l’Església de Godella, ocupava la pantalla...

“Esa cabeza ensimismada
que exhibe calva de romano.
Cabeza disconforme con la vida...”


          Els versos del poeta de Cantàbria, que ja hem adoptat al nostre poble, van ser acompanyats pel “Preludi nº 4” de Frédéric Chopin, una música sublim per a un sublim artista.

Foto: Josep Manel Campos va triar la música amb la que va acompanyar els poemes
Foto: Josep Manel Campos va triar la música amb la que va acompanyar els poemes

          De nou el meu torn, i aquesta vegada amb un poema que havia fet pocs dies abans, on vaig intentar treure els meus records d’infantesa en relació a “Les Coves”, un espai que ja no existeix, però que amb el magnífic oli de Salvador Rodríguez Bronchú “El Pintoret”, sempre estarà present per a tots els que trepitjàrem aquell barri:

“Aquelles piteres i aquells fumerals
blanquíssims de calç, i els patis fent rogles,
farcits de cossiols; clavells i geranis...”


Foto: 'Les Coves', quadre de Salvador Rodríguez Bronchú 'El Pintoret'
Foto: “Les Coves”, quadre de Salvador Rodríguez Bronchú “El Pintoret”

          Continuant amb la pintura de Bronchú, Antonio ens va oferir el “Bodegón con libro y quinqué”, poema inspirat en l’original composició pictòrica:

“Entonces, Salvador, ¿qué indican esas tenazas
que muerden la copa y el mantel?
¿Pensaste alguna vez romperlo todo?
¿Se siente atenazada la realidad de tu pincel?...”


Foto: 'Pueblo en ocres', també de 'El Pintoret' interpretat per l’Antonio
Foto: “Pueblo en ocres”, també de “El Pintoret” interpretat per l’Antonio

          Seguida de “Pueblo en ocres”, una impressionant pintura que li va fer exclamar:

“Tierra, tierra. Tierra desolada.
Y las tapias y corrales y las sombras
y el añil de los dinteles, terroso desamparo...”


          Els poemes dedicats als quadres de “El Pintoret” foren acompanyats al piano per la música de Michael Nyman, Erik Satie i Enrique Granados. Una música tan diversa com ho són els quadres del genial pintor de Godella.

          Ara li tocava el torn a Lluís Giner Valls, cofundador amb Bronchú de “L’escola de Godella”, com es coneguda pertot arreu del món artístic. Vaig recitar el meu poema “La pintura de Giner”, que intenta fer un repàs a tots els quadres que es van poder veure a l’exposició de desembre. Li’l vaig dedicar a la memòria del gran pintor godellà, que fou un apassionat de la pintura de Goya, i que sempre va anar progressant en la seua tècnica fins arribar gairebé a l’abstracció, com es pot comprovar al seu quadre “El mercat”, realitzat a l’etapa final de la seua prolífica carrera.

“La pintura de Giner,
Poesia del pinzell
on els traços són els versos
i el poema tot el llenç...”


Foto: 'La pintura de Giner', el meu homenatge al magnífic pintor godellà
Foto: “La pintura de Giner”, el meu homenatge al magnífic pintor godellà

          Josep Manel va triar per acompanyar el poema “Humility”, un tema de Wim Mertens, que potser era una mica massa potent per a les meues qualitats vocals, però que també és veritat que li anava molt bé a l’estil humil, sense exageracions ni despropòsits de Giner.

          S’arribava així a la recta final, per a la que havíem reservat tots dos, els poemes que pensàvem que arribarien més al cor de la gent. Jo així ho vaig fer, i encara que no ho he comentat amb Antonio, pense que ell va fer el mateix. Primer amb el “Coro de la iglesia parroquial de Rocafort”, sobre un fosc i inquietant quadre a l’oli de José Pinazo Martínez, que Josep Manel va acompanyar amb “If” de Michael Nyman, una música que va servir fa uns anys per a l’adaptació teatral de “El diari d’Anna Frank”. Tan fúnebres com les pinzellades són les notes, i ho són també els versos del poeta:

“Faltan las voces...
...pero callan.
Y son solo voz los cráneos,
el frio y el silencio.”


          Va arribar el torn del poema “La iaia”, sobre el quadre de Balbino Giner, que vaig dedicar a la iaia Conxa. En quan vaig veure el quadre per primera vegada, vaig pensar en ella, en la meua iaia. Potser no es semblés físicament, però no es pot negar que el quadre té un “nosequè”, com ara el pentinat, la vestimenta, el posat a l’engronsadora, etc., que va fer que em vingués a la memòria aquells anys compartits amb ella. Aprofitant que havia vingut la meua padrina, la tia Conxín, que és precisament la filla de la iaia Conxa, a ella em vaig adreçar per dedicar-li la lectura:

“Recorde la iaia com una madona,
vestida de dol i amb un davantal,
pentina els cabells amb molta mestria,
seu a la cadira de boga al corral...”


Foto: 'La iaia', l’impressionant quadre de Balbino Giner
Foto: 'La iaia', l’impressionant quadre de Balbino Giner

          El poema tenia la particularitat de incloure algunes de les cançonetes que ens cantava la iaia:

“Demà és diumenge, quina festa fan?
Agarre l’escopeta i me’n vaig a caçar,
tire un tir i mate un pardal vestit de general...
Passa Santa Anna tocant la campana,
passa Sant Martí, tocant el violí...”


***

“Dos pardalets una aguileta,
d’eixos que van en bicicleta,
xiquets, ploreu que pardalets tindreu!”


          Vaig decidir cantar-les, i va ésser tot un èxit. Fins i tot, moltes persones del públic es van posar a corejar-les. Això va ésser la meua apoteosi, i després dels darrers versos:

“Recorde la iaia com una madona,
se’n va anar per sempre als meus catorze anys...”


Foto: La meua iaia Conxa, en la que s’inspira el meu poema
Foto: La meua iaia Conxa, en la que s’inspira el meu poema

          ...La tendresa de “Comptine”, el tema de Yann Tiersen interpretat magistralment per Josep Manel va posar la guinda final a la meua participació.

          Tanmateix, per tancar l’acte encara restava el poema “La tarara”, que Antonio M. Herrera va fer sobre el quadre de Pinazo Camarlench, un pintor que va ésser una ment avançada al seu temps, i que veient la seua pintura te n’adones de la seua modernitat.

“La tarara, sí.
La tarara, no.
La tarara madre,
a mí me perdió.”


Foto: 'La tarara' de l’Antonio, inspirat en el quadre de Pinazo va servir de cloenda...
Foto: “La tarara” de l’Antonio, inspirat en el quadre de Pinazo va servir de cloenda...

Foto: La meua iaia Conxa, en la que s’inspira el meu poema
Foto: Amb el Josep Manel i l’Antonio, al finalitzar el recital

          I res més, vaig saludar els amics, els familiars i els coneguts, amb l’adrenalina arran de pell, i se n’anàrem a la planta baixa del meu amic Ximo Pont, on havíem quedat per sopar i per brindar, encara que sense que se’ns fes massa tard, perquè l’endemà era dia de pantaló vell, i precisament tenia el torn del matí. Encara així, aquestes coses cal celebrar-les, doncs no són massa habituals...

          Què més volgués jo?

Godella (l’Horta), 20 de Juny del 2011

Cartell

Enllaços relacionats:

Centre d'Art "Villa Eugenia"
Oh foll amor!
Ignacio Pinazo Camarlench
Balbino Giner
Antonio M. Herrera
Salvador Rodríguez Bronchú
Lluís Giner Valls
Casa Museu Pinazo (Godella)

--o0o—

© Francesc Arnau i Chinchilla

Nota: Les fotografies són de Raúl Pont Tortajada, a excepció de la de “Les Coves”, que és del meu amic Francesc Andreu Garcia “pakiu”. Les fotografies del Centre d’Art “Villa Eugenia” pertanyen a l'arxiu de l'Ajuntament de Godella. Les “faixes” de la capçalera i de la cloenda, com sempre, són de Ramon Navarro Bonet “rnbonet”. A tots tres el més sincer agraïment.

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
La veu de les imatges
(Cent anys d’expressió artística a Godella)

© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)


Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:

Enllaç a L'espill de l'orb (Obre nova finestra)
L'espill de l'orb


De l'autor:

L'espill de l'orb
L'espill de l'orb
poemes


Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
"Al Sud del Gran Riu: La veu de les imatges".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]