"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

"Terra trencada" - Beth
(Vanessa Mies iborra)

El racó de la poesia musical

Vanessa Mies Iborra
El racó de la poesia musical (Vanessa Mies Iborra)

"La música és sens dubte un poema."

Beth
Terra trencada

Beth

Terra trencada


S'ha apagat el foc fred de mirada tèbia.
S'ensorren els edificis al teu pas.
I ha mort el cor de la guineu més jove.
I les llàgrimes... les llàgrimes un mar...

Diga'm on vas,
terra trencada,
que la meva ombra dissecada vol
saber de reis,
d'herois,
de la magnificència de la mort,
de sort,
dels aires dels poetes de debò.

S'ha desfet el glaç calent amb comptagotes.
S'ha submergit vergonyós l'iceberg.
S'amarguen porucs els crancs rere les roques
i les llàgrimes són llàgrimes del cel.

Diga'm on vas,
terra trencada,
que la meva ombra dissecada vol
saber de reis,
d'herois,
de la magnificència de la mort,
de sort,
dels aires dels poetes de debò.

Diga'm on vas
terra trencada.
Diga'm on vas
terra trencada.
Diga'm on vas
terra trencada.


Terra trencada
Del disc: "Segueix-me el fil"
Beth
Elisabeth Rodergas i Cols
(Súria, 1981)



ooO0Ooo

Selecció de: Vanessa Mies Iborra
El racó de la poesia musical


Referència:
Beth.
"Terra trencada".
A: "El racó de la poesia musical".
Mies Iborra, Vanessa.
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]